Ara és quan comença la feina de debò

172 - Nova Tàrrega, 3 de novembre de 2017

“Durant un temps viurem dues realitats paral·leles, la de la República i la del 155, però s'acabarà imposant la que recolzi la majoria de la gent”

Hem aconseguit una gran victòria. Per fi s'ha fet efectiva la declaració d'independència, conseqüència dels resultats del referèndum de l'1 d'octubre, i s'ha proclamant la República de Catalunya, després d'una votació al nostre Parlament.
Moltíssimes gràcies a tots els que heu lluitat i us heu deixat tanta suor i tant d'esforç per arribar a aquest objectiu. Als que el divendres 27 vàreu agafar l'autocar per anar a Barcelona i viure-ho des del costat del Parlament, i als que al vespre vàreu venir a celebrar-ho a la plaça Major.
Ara, però, és quan comença la feina de debò.

REPÚBLICA DE CATALUNYA
La feina de donar cos i ànima a aquesta República, de consolidar-la.
Si fins ara hem fet molta feina, la que se'ns ve al damunt a partir d'ara és ingent. Però: no som on sempre havíem somniat de ser?
En el moment d'escriure aquestes línies, matinada de diumenge a dilluns, ja fa dos dies i mig que s'ha proclamat i, certament, la situació és un tant estranya.
D'una banda un govern espanyol que el mateix divendres diu que cessa tot el govern català, una sèrie de càrrecs, i que ha convocat eleccions 'autonòmiques'.
D'una altra, el president de la República que dissabte surt per demanar "paciència, perseverança i perspectiva".
Diumenge, manifestació unionista a Barcelona on es va veure clarament que els dependentistes són molt nombrosos, però ni molt menys majoritaris, en comparació amb les manifestacions que organitzem els independentistes.
Com ja varem comentar en un altre article, el que tenen de bo aquestes manifestacions es que deixen enrere el mite de la majoria silenciosa. Ara ja no es poden apropiar dels que es queden a casa.

REALITATS PARAL·LELES
En tot cas, caldrà veure quins escenaris s'hauran obert a partir d'aquest dilluns.
El Govern i el Parlament de la República són els nostres veritables representants i institucions legítims, no ho oblidem. Els nostres representants es juguen penes de presó altíssimes i la pèrdua de tot el seu patrimoni. I els hi farem costat, per dura que sigui la recció de l'estat espanyol.
D'entrada, durant un cert temps, semblarà que estiguem vivint en dues realitats paral·leles, mirant de veure quina s'imposa sobre l'altra: la del govern espanyol i el seu 155 per un costat, la de la República catalana per l'altre.
En tot cas, la realitat que s'acabarà imposant serà la que recolzi la majoria de la gent. Obeint i/o desobeint a uns o a altres. I sempre, això està clar, des de la més radical no-violència en la nostra actitud. Com va dir el president Puigdemont, tenim la força de la raó, ni tenim ni volem la raó de la força.

CADENA DE CONFIANÇA
Mantinguem-nos serens i compromesos, passant de les provocacions, no sucumbint a la propaganda, donant exemple, determinats a assegurar per sempre la nostra llibertat, fent pinya entre nosaltres.
Són molts els moment en que hem hagut de fer veritables actes de fe. Molta gent va dubtar sobre la realització del referèndum –fins i tot entre els independentistes– i el vam acabar fent.
Ara també hi ha qui dubta sobre com tirarem endavant la República. I la resposta és la mateixa que la d'aleshores: confiança.
Tinguem confiança en els polítics, en el govern de la República, en el Parlament i també en el govern dels municipis. Tinguem confiança en l'Assemblea i Òmnium. Tinguem confiança en nosaltres mateixos. Confiem en Catalunya.

Correllengua Tàrrega - Fem cartes boniques als Jordis

Avui comença el Correllengua Tàrrega.

A partir de la iniciativa de l'Empar Moliner i la Cristina Losantos per escriure i dibuixar cartes per enviar als Jordis, el Correllengua Tàrrega inclourà un taller amb la mateixa finalitat, organitzat pel CAU i el GIC.

Serà una activitat paral·lela a la Gimcana per la Llengua on podran participar tant petits com grans. Començarà aquest dissabte, a partir de les 5 de la tarda a la plaça del Carme de Tàrrega.

Us animem a participar-hi.

Avui, 20:00, plaça Major de Tàrrega: FESTA DE PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA

Divendres 27-O fem la República! Autocars a Barcelona

Després d'hores de Dragon Khan, ja estem més tranquils i recuperem els mitjans de transport tradicionals... Demà, autocars cap a Barcelona.

Canvi de plans: autocars divendres enlloc de dijous

La concentració prevista davant del Parlament no serà dijous a les 5 de la tarda, com vam dir ahir, sinó que serà divendres a partir de les 12 del migdia.

Per tant es cancel·la la sortida d'autocars des de Tàrrega d'aquest dijous a les dues del migdia. Sortiran divendres a partir de les 9 del matí.

Mateix lloc de sortida (estació d'autobusos), mateix preu (cinc euros), mateixa forma d'apuntar-s'hi: reserves per correu a tarrega@assemblea.cat (deixeu nom i cognom, quantitat de places i telèfon de contacte) o per whatsapp/telegram/telèfon 696 890 429 (Ramon).

Els que us havíeu apuntat per dijous us haureu d'apuntar novament per divendres.

Activitats per avui dimecres

Per aquest dimecres hi ha previst:

• a les 18:00, concentració a la plaça Major «No ens toqueu... l'educació»
• a les 21:00, ple extraordinari a l'ajuntament de Tàrrega

AVUI a les 9 del vespre se celebra un PLE EXTRAORDINARI a l'Ajuntament de Tàrrega. Se sotmetran a votació, entre d'altres, mocions per aturar l'aplicació de l'article 155; per exigir la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; i per condemnar la violència injustificada de l'Estat espanyol l'1-O. És molt important la nostra presència, però encara ho és més que la nostra ACTITUD sigui del tot EXEMPLAR i RESPECTUOSA amb totes les opinions que es puguin expressar avui al Ple. Sobretot: RESPECTE, SERENOR i CALMA. Fem-ho com ho hem fet fins ara, "a la catalana".

Dijous 26/10, 14:00, autocars Tàrrega-Barcelona

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, convoca per dijous a les 10.00 h del matí el Ple sobre l'article 155. Serà un ple llarg. N'anirem sabent més detalls.

Convoquem a tothom davant del Parlament a partir de les 17.00 h. El dia serà transcendental. Esperem molta molta gent per l'arribada de la República.

🅰️📈©
Assemblea Nacional Catalana

Dijous 26/10, a les 14:00, sortida d'autocars cap a Barcelona des de l'estació d'autobusos de Tàrrega. Preu: 5 euros.

Reserves per correu a tarrega@assemblea.cat (deixeu nom i cognom, quantitat de places i telèfon de contacte) o per whatsapp/telegram/telèfon 696 890 429 (Ramon).

Recordeu-ho AVUI dimarts, 20:45, acte informatiu «155, i ara què?» a Tàrrega, amb el diputat Bernat Solé

I demà dimecres, concentració a les sis de la tarda, a la plaça Major: «No ens toqueu l'educació», convocada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa.

Acte: 155, i ara què?
Ponent: Bernat Solé, diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya
Quan: Dimarts 24 d'octubre de 2017, a 3/4 de 9 del vespre
On: Sala de plens de l'ajuntament, Tàrrega
Organitza: Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana

En Peu de Pau, resistència no-violenta

171 - Nova Tàrrega, 27 d'octubre de 2017

“«Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la no-violència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem» (Jordi Sànchez, 17/10/17)”

A partir d'ara, passi el que passi aquest divendres, tant al Parlament de Catalunya com al Senat espanyol, començarem a entrar en una fase de resistència.
En Peu de Pau és un col·lectiu, del qual l'ANC en forma part, destinat a estendre i promoure la resistència pacífica i no-violenta.
Reproduïm un resum del decàleg publicat a enpeudepau.cat sobre com enfortir les mobilitzacions.

1. NI UNA EXCUSA A LA CAVERNA
Allò que fas compromet tot el moviment, tant si dones una flor com si insultes o dones una empenta. Hem de ser impecables en denunciar totes les provocacions i actes violents, vinguin d’on vinguin!

2. CONVERTEIX LA INDIGNACIÓ EN ENTUSIASME
Entre el seny i la rauxa. No et deixis embogir per les emocions, evita la violència verbal i física, tant a les persones com a les coses. Rebutja discursos i lemes incendiaris, les actituds d’arrogància i prepotència. Que la ràbia no et creï més adversaris. L’acció no-violenta requereix de serenitat i calma, no d’escalfament. Si no et pots controlar, aparta’t de l’acció.

3. A LES XARXES COM AL CARRER
Filtra els missatges, evita rumors. No difonguis informacions incendiàries, dubtoses o falses. Comparteix només informacions validades. Abans de compartir una informació, 1. Comprovem que sigui autèntica, 2. Que és actual, no de fa dies o mesos, 3. Valorem si escampar-la ajudarà el procés. No donem arguments a la caverna: no-violència, inclusió i tolerància també a les xarxes. No alimenteu els trolls.

4. NO TENIM POR!
Aprèn a gestionar la por. No neguis els teus sentiments, però evita que la por et paralitzi: respira profundament, envolta’t de gent coneguda, cuideu-vos col·lectivament i no marxeu mai sols/es! No es tracta de no tenir por; es tracta de no deixar-se governar per ella.

5. NO ESTÀS OBLIGAT A RES
Fes allò que et veus capaç de fer. No arrisquis més del que pots assumir. En cada situació aporta allò que pot ser més útil als altres. La diversitat és la nostra força. Abans de fer una acció, parla amb el teu entorn de les reaccions en situació d’estrès i marca els teus límits i ritmes. La lluita pot ser llarga. Prepara’t mentalment per no reaccionar als possibles atacs sinó per orientar-te per neutralitzar-los, sense fer-nos mal i sense fem mal a qui agredeix.

6. TINGUES CURA DEL TEU COS
Crea les condicions per poder resistir. Cal descansar i dormir per estar en condicions. No et deshidratis! Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant. Evita trepitjades i mals d’esquena amb un bon calçat i roba còmoda. Porta menjar per anar picant! I si ha de ploure, preveu com protegir-te de la pluja. Assegura’t que tens bateria al mòbil o recàrrega externa.

7. PREPARA'T PER LA REPRESSIÓ
Anota a la mà els contactes d’ajuda. Acorda amb el teu entorn mecanismes de suport en cas de lesió o detenció. Avisa al teu entorn d’on aniràs a manifestar-te o concentrar-te. Informa’t de qui coordina l’acció i quins són els objectius. Intenta anar-hi amb colla i marqueu un punt de trobada o reagrupament per si us perdeu. Informa de qualsevol agressió als col·lectius especialitzats: #SomDefensores o @DretsCat.

8. ACCIONS AMB REPRESSIÓ
L’acció no-violenta pot comportar repressió. Les accions no-violentes, poden comportar la reacció violenta dels adversaris. Cal assegurar-nos que tot el grup n’està assabentat. També cal que analitzem si cadascú està capacitat i disposat a afrontar possibles agressions. En cas que no, no ho fem! Hi ha moltes altres maneres de mobilitzar-nos sense exposar-nos a ser agredits o detinguts, tot repartint-nos prèviament els rols: observar, fer i escampar fotos i vídeos; avituallament; suport psíquic...

9. PROTECCIÓ DE PORRES, PILOTES I GASOS
La millor prevenció és l’actitud digna que no amenaça ningú. Quan l’adversari perd la força de la raó i embogeix amb la raó de la força violenta ja estem començant a convèncer. L’ús de les porres està limitat per la llei com a element de contenció i/o immobilització o com a arma de defensa. En cap cas en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals. Moltes d’aquestes accions de repressió estan adreçades a la dispersió del grup, és important que abans de l’acció haguem determinat un lloc per retrobar-nos, recomptar-nos i reconfortar-nos.

10. LA FORÇA MÉS PODEROSA
«Sota un govern que empresona injustament, el lloc adient per a una persona justa és la presó» (Henry D. Thoreau).
«Quan la injustícia es converteix en llei la rebel·lió esdevé un deure» (T. Jefferson).
«Cadascú té l’obligació moral de desobeir les lleis injustes» (M. L. King).
«La base de l’acció no-violenta comença quan la gent desobeeix i quanta més gent i més temps ho faci, abans caurà l’autoritat» (Gene Sharp).
«El cas català és el projecte més ghandià des de Ghandi» (J. Assange).

Demà 24/10, 20:45, acte informatiu «155, i ara què?» a Tàrrega, amb un/a diputat/da del Parlament de Catalunya

Entre dimarts i dimecres s'organitzen actes informatius sobre el 155 a totes les capitals comarcals de Catalunya, amb presència d'alguna diputada o diputat del nostre Parlament.

De moment tenim confirmat que a Tàrrega serà demà dimarts, però falta concretar encara el nom del representant parlamentari.

Tant bon punt en sapiguem el nom, us ho farem saber.

Acte: 155, i ara què?
Ponent: una diputada o diputat de del Parlament de Catalunya
Quan: Dimarts 24 d'octubre de 2017, a 3/4 de 9 del vespre
On: Sala de plens de l'ajuntament, Tàrrega
Organitza: Tàrrega per la Independència - Assemblea Nacional Catalana

CDR Tàrrega

DEMÀ DILLUNS a les 20h a l’ESPAI MERCAT, hi ha convocada una assemblea oberta amb la següent proposta d'ordre del dia obert a més aportacions:

1. Constitució de l'assemblea, nom i funcions
2. Funcionament del CDR: comunicació interna, comissions i periodicitat de les reunions
3. Coordinació amb altres CDR
4. Difusió d'activitats (canals i responsables)
5. Idees sobre futures accions
6. Ceació de possible caixa de resistència.

Us hi esperem a tots.

ACCIÓ DIRECTA PACIFICA NÚMERO 1: LA FORÇA DE LA GENT

Arriba la PRIMERA ACCIÓ. 

És hora de demostrar que la FORÇA DE LA GENT NO TE LÍMITS, que la suma de CADASCÚ DE NOSALTRES pot canviar-ho TOT. 

Demà DIVENDRES, 20 d'octubre, prioritariament de 8h a 9h  o durant tot el matí

1.- Ves a un dels 5 principals BANCS  i retira la quantitat que vulguis en efectiu.  No ho oblidis: són els teus diners!

2.- Si ets client de BANC SABADELL o CAIXABANK, expressa el teu desacord amb la decisió de traslladar la seu social fora de Catalunya. 🤷🏼‍♀

3.- Fes el que vulguis amb aquests DINERS: fes la compra setmanal , un donatiu a una ONG ️,  regala't un caprici o, senzillament, guarda'ls per a un altre dia.   Volem una economia catalana dinàmica! 

Nosaltres oferim DIÀLEG i l'Estat espanyol ha respost amb l'empresonament de JORDI SÀNCHEZ i JORDI CUIXART. SOM MILIONS i actuant tots junts, PACÍFICAMENT i CÍVICA, farem sentir el nostre CLAM! 

PASSA-HO!  #LaForçaDeLaGent

️©

Assemblea Nacional Catalana

A Tàrrega ha sorgit la iniciativa de demà quedar tots els que puguem a les 8:00 al quiosc i fer "La Gran Retirada Targarina "! 

Pels escèptics, aquesta acció pot obligar els bancs a restringir retirada d'efectiu i afectar la prima de risc, si hi ha seguiment important de la iniciativa. Si voleu una mica més d'explicacions, llegiu-vos les preguntes freqüents del document adjunt.

Hi ha qui traurà 155 euros. N'hi ha que no podran tant. N'hi ha que podran més i en trauran 1.714. Cadascú el que pugui i vulgui, d'acord amb les seves possibilitats.

No defallim i animem la família i amics!

Dissabte 21/10, a Barcelona, reclamem la llibertat dels presos polítics

Aquest dissabte 21 d'octubre, a partir de les 5 de la tarda, ens manifestarem a Barcelona en defensa dels drets i les llibertats.

A Tàrrega organitzem autocars a 5 euros que sortiran des de l'estació d'autobusos a les 2 del migdia. Dineu d'hora o porteu-vos l'entrepà!

Si voleu venir, apunteu-vos per correu-e a tarrega@assemblea.cat o per whatsapp/telegram/trucada al 696 890 429 (Ramon). El pagament es farà directament a l'autocar.

Aquesta nit, a les 10, empaperem per la llibertat dels presos polítics

Els cartells i la cola els posem nosaltres. Els braços, esperem que vosaltres.

No sabem si els que ens arrancaven els cartells durant la campanya del Sí també trobaran bé que hagin empresonat Sànchez i Cuixart. Per si de cas, pengeu-los amunt!

Avui 17/10, 20:00 h, plaça Major, Tàrrega, reclamem #LlibertatJordis

Recordeu-ho: a la plaça Major de Tàrrega, a partir de les 8 del vespre, concentració silenciosa amb espelmes per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presos polítics de l'estat espanyol.

Les concentracions a les 7 davant les delegacions de govern de les capitals de província s'han suspès i substituït per manifestacions a les 8.

I a les 10, encartellada popular, al lloc de trobada habitual (font del Pati).

El model català d'independència

170 - Nova Tàrrega, 20 d'octubre de 2017

“Calma, confiança, unitat, contundència i no violència”

Al llarg d'aquests anys sempre s'ha comparat el procés català amb altres moviments independentistes.

MODELS INDEPENDENTISTES
Fa molt de temps hi havia qui parlava dels bascos: «Aquests sí que tenen pebrots!». Per sort aquesta idea va quedar enrere i els que volen seguir el nostre camí ara són ells.
Durant una temporada llarga el model va ser el del Quebec. Com també ho ha estat el d'Escòcia. O el de les repúbliques bàltiques, Letònia, Estònia i Lituània, sobretot quan des de l'ANC vam organitzar el Via Catalana, inspirada en la Via Bàltica que van fer conjuntament el tres països l'agost de 1989.
I darrerament tothom compara el nostre procés amb el d'Eslovènia, de com també ells van proclamar la independència i després la van suspendre.
Deu ser propi de la condició humana cercar referents que mirin de donar seguretat i confiança en transitar per un camí ja trillat.
Però som en un punt en que cal admetre que ja no hi ha referents. I això fa por, és clar. Fa por pensar fins a on pot arribar la repressió d'aquest estat espanyol i fa por no saber si aquelles decisions que anem prenent a cada moment són les més adequades.
El problema és que no ho sabrem fins que estiguin preses i executades.
Dels quatre tipus de referents exposats, dos han acabat en independència i dos no. Els que no hi han acabat, Quebec i Escòcia, corresponen a estats forts i veritablement democràtics, Canadà i Regne Unit, on la part de la població que es volia separar ha pogut votar en referèndums acordats amb l'altra part, l'estat matriu. En canvi els dos que han acabat amb independència, països bàltics i Eslovènia, es van acabar independitzant d'estats febles, en procés de desintegració, la URSS i Iugoslàvia, fet que ho va acabar facilitant.

EL MODEL CATALÀ
El nostre cas no s'adapta a cap d'aquestes situacions. Ens estem independitzant d'un estat que, malgrat estar ple de corruptes, malgrat totes les rèmores franquistes i antidemocràtiques que arrossega, és fort i no està –encara– en procés de desintegració. Començarà a desintegrar-se quan haguem marxat nosaltres, això sí. Però de moment segueix fort i amenaçador, amb totes les armes que té al seu abast, ja sigui la justícia –que serà qualsevol cosa menys independent–, la guàrdia civil, la policia o l'exèrcit.
Per tant, el nostre cas és únic i no té comparació possible. El referent a partir d'ara serem nosaltres. Ho serem per altres moviments a venir. D'aquí uns anys altres pobles parlaran del model català per assolir la independència partint d'un estat a la contra.
El passat cap de setmana des de l'ANC -i poc després també des de la CUP-, es va demanar al president Puigdemont que dilluns premés l'accelerador, denunciés que el diàleg amb el govern espanyol és impossible i aixequés la suspensió de la declaració d'independència.
Enlloc d'això, Puigdemont va fer de Rajoy. És a dir, de gallec, de no dir ni si ni no sinó tot el contrari.
No és el que molts de nosaltres hauríem volgut, de la mateixa manera que el 10-O tampoc no ens va agradar la suspensió cautelar de la declaració d'independència. Però bé està el que bé acaba, i de moment encara no ha acabat res.
El model català del que parlàvem abans es basa en dos principis: la unitat i la no violència. Per això és important que, malgrat no compartir algunes de les decisions preses pel govern, mirem de comprendre-les i respectar-les. Això no significa que haguem de fer seguiment acrític d'aquestes decisions. Al capdavall, un altre dels principis fonamentals del nostre model és que ha estat el poble qui l'ha liderat, no els polítics.
Cal ser molt conscients que la nostra unitat és i serà més imprescindible que mai a partir d'ara.

ACCIÓ-REACCIÓ
És més que probable que en algun moment sigui necessari actuar de forma ràpida i decidida, a l'estil de com va passar durant l'aturada de país del 3 d'octubre, que es va organitzar com aquell qui diu en un no res.
Les properes accions, però, hauran de ser més importants, més decisives. Ja no serà una aturada d'un dia. Caldrà, si cal, arribar a la vaga indefinida. I sense el permís de l'autoritat competent, perquè és probable també que aquesta autoritat competent, la Generalitat, estigui intervinguda per altres autoritats que no dubtaran en intentar esclafar-nos. En tots els sentits.
Mantinguem per davant la no-violència, però tinguem clar que som en un punt en que l'única manera que podrem forçar una intervenció internacional per aturar els peus a aquest estat opressor serà atacant l'economia de tal forma que els creditors estrangers vegin perillar realment el cobrament del deute espanyol.
Hi ha qui dirà que això és fer-nos mal a nosaltres mateixos. Cert. Però quina alternativa ens queda? Abaixar el cap i acceptar que il·legalitzin els partits i entitats independentistes? Que entrin a TV3 i Catalunya Ràdio i les reconverteixin en emissores on el català sigui residual? Que entrin a les escoles i desfacin el model d'integració lingüística? Que trinxin tot allò que som?
Som en un punt de no retorn. Cal tirar pel dret, seguir el nostre camí, ser el nou referent dels pobles que es volen autodeterminar. De quina manera en concret? Ja ho anirem veient a cada pas que anem fent.

JORDIS EMPRESONATS
I tot això estava escrit abans que es fes públic, dilluns a la nit, l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Què es pot dir en un moment així? Doncs el mateix: calma, confiança, unitat, contundència i no violència.
Quan divendres surtin publicades aquestes paraules, a saber com d'obsoletes poden haver quedat.

Avui dimarts, concentracions per la llibertat dels Jordis

Avui dimarts 17 d'octubre, a les 7 de la tarda, tothom que pugui que vagi a la concentració de Lleida davant la delegació del govern que ha pres ostatges Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Per als que no us vagi bé d'anar a Lleida, a partir de les 8 del vespre farem una concentració amb espelmes a Tàrrega, a la plaça Major, per reclamar la llibertat dels presos polítics.

Vivim moments greus. Tal i com els mateixos Jordis han demanat en els vídeos que han fet públics en el moment de confirmar-se el seu empresonament, mantinguem la calma i la unitat, per damunt de tot.

Avui només seran manifestacions. Però estigueu a l'aguait de cara a les accions de dimecres.

---

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart EMPRESONATS

❗️[ *ÚLTIMA HORA* ]❗️

La jutgessa de l'Audiència Nacional acaba de dictar sentència: *PRESÓ SENSE FIANÇA PER JORDI CUIXART I JORDI SÀNCHEZ*, acusats d’un delicte de sedició.

1️⃣ *A les 22h CASSOLADA!* 

2️⃣ Demà a les 12 del migdia *ATURADA* de protesta davant dels llocs de treball.

3️⃣ Demà a les 19h *CONCENTRACIÓ SILENCIOSA* davant de les delegacions del Govern espanyol a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona de forma pacifica i democràtica.

*PASSA-HO!* 

©

Assemblea Nacional Catalana

Diumenge 15 d'octubre, Tàrrega, Marxa de torxes i Salves en honor al president Companys

I, per fi, el dia ha arribat

169 - Nova Tàrrega, 13 d'octubre de 2017

“Tinguem clar tots plegats que amb la independència no s'acaba el procés. Tot just comença”

La setmana passada costava de començar a escriure per tot el que havia passat. Aquesta costa d'escriure per tot el que ha de passar!

10-O: INDEPENDÈNCIA
Un cop més des de l'ANC hem organitzat autocars per anar a Barcelona i ara mateix, dimarts a migdia, estem a punt de pujar-hi per veure com transcorrerà la tarda i què dirà exactament el president des del Parlament.
Perquè el que falta saber és això, el detall, les paraules concretes que dirà. Però el concepte bàsic està clar. Aquest 10 d'octubre és el dia de la declaració d'independència. Amb tots els matisos que es vulgui, amb una fórmula que està per veure si satisfarà tothom o no, però declaració al capdavall.
Són moltes les ocasions en que han sorgit dubtes sobre el comportament dels polítics en relació al procés d'independència, però a hores d'ara tenen la confiança ben guanyada. El poble ha respost en tot moment, i el govern també. Per tant, confiança absoluta amb el que hagi d'anunciar el president.
I confiança també en tots nosaltres, el poble, perquè certament a partir d'ara haurem d'assumir novament el protagonisme per defensar aquesta recent proclamada República. Ningú és capaç de predir, en aquests moments, com de violenta pot arribar a ser la reacció del govern espanyol. Per ganes, farien el que no està escrit, però caldrà comprovar fins a quin punt els advertiments internacionals tenen algun efecte.

UNILATERAL
Com que no puc parlar de massa cosa del que ha de succeir, permeteu-me que m'entretingui en detalls...
Hi ha qüestions terminològiques en les que no hi entenc especialment, i em fa l'efecte que passa el mateix amb la majoria de la població. Si cal fer una declaració o una proclamació no m'importa especialment, i que em disculpin els que hi entenen i creuen important fer una cosa o una altra.
També s'ha comentat força, els darrers dies, que no hem de parlar de DUI sinó de DI.
Bé, per definició, les declaracions d'independència sempre són unilaterals, perquè sinó ja no es parlaria d'independència sinó de secessió pactada, com va ser, per exemple, el cas de la Txèquia i Eslovàquia en dividir Txecoslovàquia.
És cert, doncs, que la DI és, per se, unilateral i no caldria posar-li l'adjectiu. Però també és cert que fins fa no gaires anys, els partits que es definien com a independentistes només ho eren com una declaració d'intencions i mai havien concretat la forma d'arribar a fer-la, la independència.
No va ser fins al 2008 o 2009 que, en relació al que s'havia fet a Kosovo, va començar a parlar-se de la Declaració Unilateral d'Independència com del sistema per fer possible la creació d'un nou estat català.
Com he dit, no sóc pas cap entès en qüestions de nomenclatura, i encara menys en temes d'història, o sigui que si resulta que sí, que abans que Carretero i Reagrupament comencessin a popularitzar el terme en aquells anys, ja hi havia hagut qui defensava aquest camí, que em disculpi novament.

SILENCI I POR
És d'agrair que la majoria silenciosa hagi deixat de ser silenciosa. Bàsicament perquè ha permès comprovar que no són majoria.
Fins i tot és per riure que la Rosa Díez hagi fet anar una foto de la Diada de 2012 per il·lustrar la grandíssima quantitat de gent que hi havia a la manifestació d'aquest passat diumenge. Però què hi farem!
El que no és per riure, però tampoc fa la por que voldrien, és tot aquest moviment de seus socials d'empreses. Al final no n'hi ha cap que se'n vagi de debò. Només fan escarafalls per quedar bé amb el govern espanyol. Que ja fan bé, sempre i quan després tinguin clar que també els hi convindrà quedar bé amb el govern de la República.
En tot cas tinguem clar tots plegats que amb la independència no s'acaba el procés. Tot just comença.

Avui anem a Barcelona per donar suport al Parlament!

Recorda-ho: si vols venir en autocar des de Tàrrega fes un correu a tarrega@assemblea.cat per reservar la teva plaça.

O, si ho prefereixes, també tens la opció del telèfon/whatsapp/telegram al mòbil indicat al cartell.

No esperis més i apunta't per venir amb nosaltres!!

10-O: autocars des de Tàrrega a 5 euros

Divorci a l’espanyola

168 - David Giribet, 6 d'octubre de 2017

Fa dies que volia fer un resum/anàlisi de la situació actual i situar el moment amb una mica de perspectiva. No pretenc fer un relat de la veritat, sinó expressar la meva opinió i punt de vista. És important mirar-se les coses a mig o llarg termini.
Estem assistint en directe a una batalla política del S.XXI, que principalment és mediàtica i es fa amb moltes armes com twitter/FB, whatsapp, amb hackers, vídeos, on el carrer i sobretot la batalla pel relat són fonamentals. Bé, també hi ha cops de porra.
El procés d’autodeterminació de Catalunya, va arrencar sobretot amb el ‘cepillament’ de l’estatut aprovat en referèndum. Durant 10 anys s’ha donat per mort mil vegades, però realment no ha fet més que créixer. Ha passat de tot, canvis de líders, de partits, múltiples eleccions i sobretot la constant mobilització massiva al carrer. A Madrid van optar per no fer res i mentir i manipular sistemàticament, tant els polítics com els mitjans, sobre la realitat de Catalunya, tot esperant que amb la recuperació econòmica baixaria el ‘suflé’ però ara tot s’ha accelerat i els hi ha explotat a la cara.

El dia que Espanya va perdre Catalunya.

Tot va canviar el dia 1 d’octubre de 2017. Feia molt temps que des de l’independentisme s’esperava una patinada forta per part de l’Estat espanyol.
L’1-O va ser un acte de desobediència massiva, amb un troleig constant a l’estat per part del govern català. L’estratègia de la població civil defensant les urnes/democràcia va ser aixafada sense miraments per les forces policials arengades pel crit “A POR ELLOS”.
Aquest error històric espanyol no només ha fet eixamplar molt més l’independentisme, sinó que ha unit i fet més fort el moviment. A més, ha exhibit una imatge de coratge i compromís al món, amb un respecte moral més que guanyat.
Aquell trist diumenge va ser històric. Molts catalans van perdre la por i aquell dia serà recordat com el dia que va començar la independència de Catalunya. Ja és irreversible, passi el que passi, sigui com sigui, tardi el que tardi, Catalunya serà independent.

La pantalla de la DI

Fa temps que defenso utilitzar el terme DI, Declaració d’Independència, i no la mal anomenada DUI. Evidentment que és unilateral qualsevol independència. Els últims dies he vist per fi, a TV i també a líders polítics, utilitzant el terme DI i no DUI.
El president català va dir a la BBC que dilluns el Parlament declararà la independència de Catalunya, i si ho va dir ho farà, tal com s’han fet tots els passos que s’ha anat fent. A aquestes alçades el moviment indepe no se li pot vendre cap alternativa al full de ruta del procés i menys als qui els hi van trencar la cara el dia 1 per defensar el referèndum. El Govern català ha demostrat estar molt preparat davant tots els intents d’un estat de boicotejar el Referèndum, si diu que farà la DI, vol dir que també està tot més preparat del que sembla. Una cosa és clara, amb la DI es redobla la pressió a Madrid. Estic segur que el govern català contempla els diferents escenaris de reacció.
En política la millor arma és el control del temps. Fixeu-vos que tota la premsa mundial té seccions permanents del tema Catalonia. Han anunciat el ple per fer la DI el dimarts 10-O. Amb això es guanya temps i augmenta la pressió. Tothom està pendent i ara ja es parla de mediació que en veritat és el què es busca. Hem passat la pantalla del referèndum, ara ve la pantalla de la DI i després en vindran d’altres, perquè un procés com aquest, que principlament precisa de la unitat i del carrer sempre necessita fites en el temps. No sabem que passarà. Impediran per la força la DI? O esperaran a que es faci la declaració per aplicar el 155 i reprimir amb més força?
Segurament la DI serà un cop d’efecte, simbòlic però potent, potser serà per fascicles com diuen alguns. Penseu que la seguirà en directe tot el món, i el món serà testimoni del holiganisme d’Albiols, C’s i companyia. Però després la pressió a Madrid per reaccionar serà esperar un altre gran error per part seva. A més de la pressió que li faran moltes cancelleries, agències de rating, l’Ibex, una pressió per buscar la mediació i l’acord. Si això s’aconsegueix, l’independentisme haurà tornat a guanyar una altra batalla.
Personalment no m’importa massa com sigui la DI, serà una pantalla més que farà que continuï el procés d’autodeterminació endavant. Després no sabem que passarà, malauradament la reacció a la desesperada dels ’A POR ELLOS’, ja la sabem i preocupa, és normal, però el moviment independentista ara està molt unit, fort i organitzat. Si la resposta és judicial, repressiva, 155, militar etc, posarà a prova la capacitat de l’independentisme per aturar el país. Una setmana? Veurem.
Després de rebre cops de porra a tort i a dret, són molts els catalans que són conscients que el camí serà llarg i difícil, boicots externs i interns, amenaces de tot tipus. Costarà molt però no hi ha marxa enrere. Si el govern català aguanta i no comet algun error important, té la batalla moral guanyada, perquè la imatge que està donant el Reino de España és penosa, però no confiem en la UE, que per més cops de porra que hi hagi es posicionarà en contra sempre de la independència, almenys per un temps.
Sempre he sigut pro UE, una Europa de les nacions unides i sentir orgull de ser europeus, però aquesta serà una altra batalla. Estiguem tranquils, també hi ha vida a Europa fora de la Unió i veurem quin paper hi juguen els interessos de la geopolítica internacional i els contactes que hagi fet el Diplocat en aquest terreny.
Considero, i ho he pogut constatar aquests últims dies, que una gran massa encara més àmplia de catalans ha desconnectat definitivament i ja no els interessa cap projecte compartit amb l’espanyol ni amb concert econòmic ni amb més autonomia etc. A molts catalans ja no els interessa canviar Espanya, ni Espanya té un projecte per encaixar-hi les diferents nacions que té a dins. De fet, la independència de Catalunya li anirà molt bé al Reino de España, perquè l’obligarà a reconvertir-se i modernitzar-se. Els desitjo molt sort.
Tal com va dir Piqué molt intel·ligentment, el fill s’ha fet gran i vol marxar de casa. Potser marxarà d’una forma més o menys pactada o potser amb un cop de porta, però està clar que no el podran retenir a la força i que tard o d’hora acabarà marxant.
Es farà una mica llarg, hi haurà alguna complicació, potser uns altres líders hauran de culminar aquest procés, però ens ha tocat a la nostra generació de viure i participar en aquesta part de la història, la d’un poble amb gent meravellosa i diversa que aviat esdevindrà una nova república i que el món ara ja sap com és diu: República de Catalunya.

Quan haurem de mobilitzar-nos

Diumenge vam fer el gran pas que necessitàvem. Vam saber defensar com a gent de pau els col·legis electorals, contra la violència policial. Vam poder votar i el Sí va guanyar! Dilluns que ve. el 9 d'octubre, el Parlament es reunirà per declarar la independència. Aquest dilluns exigirà una mobilització màxima.

Mentrestant, aquest divendres el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, amb el president d'Òmnium Jordi Cuixart (i amb el major Trapero i una intendent dels Mossos d'Esquadra), hauran de ser a primera hora a Madrid per comparèixer davant l'Audiència Nacional. Són investigats per sedició arran de la negligent operació de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia, el 20 de setembre. És una declaració com a investigats --tenen tot el suport del Secretariat Nacional, i hi haurà un petit acompanyament, com altres vegades, per anar a Madrid.

Aquest diumenge 8 els qui vam anar a votar l'1 d'octubre buidarem els carrers de Barcelona i guardarem forces. Han convocat una manifestació espanyolista. La seva causa és ben legítima, i és normal que es manifestin --a la vegada que és lamentable que aquestes manifestacions tolerin la presència de grups violents d'ultradreta, que no representen gens els partidaris del No.

Estiguem atents i preparats!

Assemblea Nacional Catalana

Llàgrimes d'alegria, llàgrimes de tristesa

167 - Nova Tàrrega, 6 d'octubre de 2017

“La condemna retòrica de la violència policial no els hi fa efecte. L'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum”

Costa començar a escriure sobre el que ha passat aquests dies. Els sentiments, inevitablement, són contraposats.

VIOLÈNCIA D'ESTAT
Fa una ràbia terrible veure les imatges de la guàrdia civil pegant gent pacífica pel simple fet d'anar a votar. Tots condemnem aquesta actuació que, de tant miserable, no hi ha adjectiu prou greu per qualificar-la.
Si aquesta condemna fos de presó per algun d'aquests civils, potser sentiríem que hi ha alguna mena de justícia. Però és impossible.
Per tant, l'única condemna efectiva és la declaració unilateral d'independència, basada en els resultats del Referèndum.

VICTÒRIA A LES URNES
Ara hi ha qui valora que caldria esperar una mica més, que en aquests moments de tensió no seria intel·ligent.
Bé, què voleu que us digui. Una hora o altra ha d'arribar el moment, i sempre hi haurà a qui no li semblarà bé. Però el poble ha parlat clar i català, allà on l'han deixat.
A Tàrrega aquesta claredat ha estat rotunda: 5.289 vots favorables pel 'Sí'.
Als 169 votants del 'No' cal agrair-los la valentia democràtica, a diferència dels que van optar per fer boicot, però d'això ja en vam parlar i no cal tornar-hi.
Algú podrà dir que són menys vots que pel Sí-Sí del 9-N, 5.581. O que són menys vots que la suma dels que van treure Junts pel Sí i la CUP a les plebiscitàries del 27-S, 5.658.

ALTERACIÓ DE LA NORMALITAT
Aquests números es podrien comparar si no fos per l'excepcionalitat del transcurs de la jornada.
D'una banda perquè es va emprar un sistema de cens universal, que permetia tothom votar a qualsevol lloc. Això distorsiona la participació targarina real.
D'altra banda, el sistema informàtic que havia de servir per validar els votants va deixar de funcionar als pocs minuts de començar a causa dels ciberatacs –d'on van venir els atacs? qui els va pagar?– i del tancament de diversos serveis d'internet, malgrat no comptar amb la preceptiva ordre judicial.
Per cert, algun dia haurem de parlar de "l'agraïment" que mereixen empreses com Movistar, Orange, Vodafone o Yoigo per la seva ràpida disposició a col·laborar en el tancament de webs –la de l'ANC i moltes més– sense manament del jutge.
Alguns col·legis van recuperar el funcionament del sistema de validació de votants. Altres no, i van haver d'esperar un parell d'hores fins a disposar d'un cens manual.
El tercer factor de distorsió va ser, havent vist el que havia passat al matí, la psicosi col·lectiva de que pogués aparèixer en algun moment la guàrdia civil, fet que a mitja tarda va precipitar el tancament d'uns quants col·legis abans d'hora i que, finalment, només en quedés un d'obert fins a l'horari normal, a les vuit del vespre.

HEM VOTAT
Cal reconèixer la paciència amb els responsables de l'administració encarregats d'organitzar les votacions quan el sistema no va funcionar a primera hora.
També és d'agrair la feina del voluntariat que es va encarregar de protegir els col·legis i les urnes. Tant aquells que ja s'hi van quedar a dormir la nit abans com els que s'hi van presentar a les cinc de la matinada.
Agraïment immens per totes les entitats de Tàrrega que, a través de l'Agrupació d'Entitats de Tàrrega, van ajudar a trobar i coordinar voluntaris, més de 500 d'inscrits, a banda dels que van venir sense apuntar-se.
Espectacular implicació de les escoles, tant públiques (Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer) com privades (Sant Josep, Pia, Alba), i de les seves ampes.
L'agraïment final, el més important, és per tota la gent que va participar al referèndum. Per la seva tossudesa en voler votar, per la seva implicació quedant-se a fer pinya davant del col·legi electoral, pel civisme mostrat en tot moment, per l'alegria que desprenien, ajudant-se els uns als altres portant menjar i beure als que hi van ser tot el dia...
Hem votat. I hem guanyat.

3 D'OCTUBRE
Donaria per tot un altre article, però només afegiré dos apunts.
Un en reconeixement de la capacitat de mobilització de la gent de Tàrrega i de la resta de l'Urgell per col·lapsar l'A-2, la C-14 i la L-310, participant en l'aturada general de país del dimarts 3 d'octubre.
I l'altre, per l'emotiva marxa del mateix dimarts a la tarda, sortint de la Tassa, passant per davant de la guàrdia civil –on es van deixar flors formant un símbol de la pau, en un impressionant silenci– i arribant a la plaça de les Nacions Sense Estat perquè la plaça Major es quedava petita per acollir la riuada de gent tant gran que va participar en aquesta manifestació. La més gran de la història a Tàrrega i que serà recordada molt de temps.

🚩 Concentració Voluntariat Tàrrega - 3 d'Octubre 🚩

---------- Missatge reenviat ----------
De: Agenta Agrupació d'Entitats de Tàrrega
Data: 3 d’octubre de 2017 a les 0:02
Assumpte:  Concentració Voluntariat Tàrrega - 3 d'Octubre 

Benvolguts Voluntaris del referèndum de l'1 d'Octubre,

Fent la reflexió de la jornada de l'1 d'Octubre, voldríem agrair immensament la vostra implicació en la causa. Junts hem fet possible el referèndum, junts hem fet possible que a la nostra ciutat puguem dir ben alt i clar "HEM VOTAT".

Des de la Coordinadora​ donar les gràcies i una forta abraçada. Ni van passar ni ho faran mai més!

Voldríem condemnar de forma unànime les intervencions policials totalment desproporcionades dirigides a la ciutadania catalana que lliurement i pacífica van votar el passat Diumenge.

Per això,

🔊 [ DIMARTS 3-O a TÀRREGA ] 

Avui, durant tot el dia, hi ha convocada una ATURADA GENERAL EN REBUIG A LA VIOLÈNCIA DE L'ESTAT per impedir el Referèndum.

1⃣ Aturem l'activitat laboral i comercial

2⃣ Mobilitzem-nos!

 07.30h CONCENTRACIÓ a la gasolinera Repsol 24h de la sortida Agramunt-Guissona per fer un "Taller de Flors i Esmorzar Popular" amb veïns de Bellpuig que vindran expressament!!

 17h MARXA SILENCIOSA contra la Violència des de l'Hort del Barceloní i fins a plaça Major amb repartiment de flors.

 18h MANIFESTACIÓ "Contra la repressió i per les llibertats d'expressió i vot" a la Plaça Major.

3⃣ Recorda que: 

 El transport públic estarà aturat.

Només hi haurà serveis mínims.

 Les botigues també estaran tancades.

❌ També s’atura el consum! 

PASSA-HO! 

---- No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu!! ---