164 - Comarques de Ponent, 20 de setembre de 2017
Bé, no ens enganyem. Volíem que aquest referèndum fos una votació "com sempre", però no ho serà. No ho serà perquè ens hi estan posant tots els impediments possibles. Això sí que és com sempre...
Ara, però, ja no el pot parar ningú. Ni jutges ni policies. Tenim l'1 d'octubre a tocar i tots els demòcrates anirem a votar. Perquè, que quedi clar, això va de democràcia per damunt de tot. No us deixeu enganyar: quan algú diu que votar no és democràtic és que té un problema greu. Molt greu.
Hi ha un altre tema en el que tampoc ens hem de deixar enganyar. I és en qui haurà guanyat el referèndum. El primer que faran, quan es facin públics els resultats, serà dir que tots els que no han anat a votar és que estan en contra de la independència. I això sí que no! Qui no vulgui la independència que vagi a votar No. El que compta a l'hora de decidir si ha guanyat el Sí o el No al referèndum només són els vots d'aquestes dues opcions. Si hi ha un vot més de No que de Sí, guanya el No. Però si n'hi ha un més dels del Sí, haurà guanyat el Sí. Tant hi fa si vota la meitat del cens, un quart o tres quarts. Ningú va dir res quan pel referèndum de la Constitució Europea només va votar el 42% dels que hi tenien dret. Dit això, com més gent vagi a votar millor, evidentment.
Ens fan perdre massa temps en el debat sobre la legalitat del referèndum –només parlen de llei, no de justícia–, quan el debat que hauríem d'estar tenint és quins avantatges i quins inconvenients comporta cadascuna de les opcions. I, en el fons, aquí hi ha el problema. No hi ha ningú, a l'altra banda, capaç de donar arguments objectius per afirmar que és millor seguir dins l'estat espanyol. Ningú. Tots els arguments van en la línia de la llei i la força. O del sentimental "no vull deixar de ser espanyol". Però fins i tot aquest argument és fàcil de rebatre perquè ningú ha de perdre, si no vol, la nacionalitat espanyola ja que en cap cas serà obligatori renunciar-hi.
Del que hauríem d'estar parlant és del sistema de pensions espanyoles, que aviat no es podran seguir pagant al nivell actual i caldrà rebaixar-les, cosa que no farà falta a la nova República perquè Catalunya genera més recursos i té menys atur. Hauríem d'estar parlant de corrupció i de com fer foc nou en un estat nou més transparent i amb més controls. Hauríem d'estar parlant de serveis bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, que amb la riquesa pròpia del país es veuran finançats com cal, sense patir l'asfíxia que ara suporten per culpa del dèficit fiscal. Hauríem de parlar d'infraestructures, de polítiques industrials i de drets laborals, de com afavorir que el teixit empresarial tingui major capacitat de creixement, que al seu torn afavoreixin que el jovent tingui més oportunitats de treball digne i ben remunerat al nostre país.
Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat. El dia 1 d'octubre, ho tenim clar. La resposta és Sí.
Bé, no ens enganyem. Volíem que aquest referèndum fos una votació "com sempre", però no ho serà. No ho serà perquè ens hi estan posant tots els impediments possibles. Això sí que és com sempre...
Ara, però, ja no el pot parar ningú. Ni jutges ni policies. Tenim l'1 d'octubre a tocar i tots els demòcrates anirem a votar. Perquè, que quedi clar, això va de democràcia per damunt de tot. No us deixeu enganyar: quan algú diu que votar no és democràtic és que té un problema greu. Molt greu.
Hi ha un altre tema en el que tampoc ens hem de deixar enganyar. I és en qui haurà guanyat el referèndum. El primer que faran, quan es facin públics els resultats, serà dir que tots els que no han anat a votar és que estan en contra de la independència. I això sí que no! Qui no vulgui la independència que vagi a votar No. El que compta a l'hora de decidir si ha guanyat el Sí o el No al referèndum només són els vots d'aquestes dues opcions. Si hi ha un vot més de No que de Sí, guanya el No. Però si n'hi ha un més dels del Sí, haurà guanyat el Sí. Tant hi fa si vota la meitat del cens, un quart o tres quarts. Ningú va dir res quan pel referèndum de la Constitució Europea només va votar el 42% dels que hi tenien dret. Dit això, com més gent vagi a votar millor, evidentment.
Ens fan perdre massa temps en el debat sobre la legalitat del referèndum –només parlen de llei, no de justícia–, quan el debat que hauríem d'estar tenint és quins avantatges i quins inconvenients comporta cadascuna de les opcions. I, en el fons, aquí hi ha el problema. No hi ha ningú, a l'altra banda, capaç de donar arguments objectius per afirmar que és millor seguir dins l'estat espanyol. Ningú. Tots els arguments van en la línia de la llei i la força. O del sentimental "no vull deixar de ser espanyol". Però fins i tot aquest argument és fàcil de rebatre perquè ningú ha de perdre, si no vol, la nacionalitat espanyola ja que en cap cas serà obligatori renunciar-hi.
Del que hauríem d'estar parlant és del sistema de pensions espanyoles, que aviat no es podran seguir pagant al nivell actual i caldrà rebaixar-les, cosa que no farà falta a la nova República perquè Catalunya genera més recursos i té menys atur. Hauríem d'estar parlant de corrupció i de com fer foc nou en un estat nou més transparent i amb més controls. Hauríem d'estar parlant de serveis bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials, que amb la riquesa pròpia del país es veuran finançats com cal, sense patir l'asfíxia que ara suporten per culpa del dèficit fiscal. Hauríem de parlar d'infraestructures, de polítiques industrials i de drets laborals, de com afavorir que el teixit empresarial tingui major capacitat de creixement, que al seu torn afavoreixin que el jovent tingui més oportunitats de treball digne i ben remunerat al nostre país.
Hi ha un futur millor i depèn de nosaltres fer-lo realitat. El dia 1 d'octubre, ho tenim clar. La resposta és Sí.