163 - Nova Tàrrega, 14 de setembre de 2017
Els anys anteriors, un cop passada la Diada, acostumàvem a dedicar l'article a explicar com havia anat la manifestació de la tarda, l'ofrena matinal a la plaça Rafael Casanova o la Marxa de Torxes del dia abans, i a fer els corresponents agraïments.
MOLTES GRÀCIES
Aquest cop anirem per feina: moltes gràcies a tothom. I ja està.
No ho entengueu com un agraïment poc sentit, ans al contrari. Però és que cal anar per feina.
El que tenim per davant ara mateix és tant important que on hem de fixar l'atenció és en el futur immediat, en el Referèndum de l'u d'octubre.
ARA VA DE VERES
Ara sí. Encarem la recta final. El Parlament ha aprovat la llei del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.
També ha aprovat una altra llei tant o més important: la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.
L'aprovació d'aquesta segona llei equival, de facto, a una declaració unilateral d'independència. Potser no formalment, però sí que ho és a la pràctica. Ho és perquè blinda jurídicament les institucions catalanes dels tribunals polítics espanyols, com ara el Constitucional, i posa per damunt la sobirania catalana a l'espanyola.
Sempre s'havia dit que després d'una DUI caldria un referèndum de ratificació. Al capdavall és el que farem aquest 1-O.
A partir d'aquí s'haurà de redactar una constitució per a la nova República que, és clar, també caldrà aprovar novament per referèndum d'aquí a uns mesos.
Hi haurà qui dirà que ens compliquem la vida, amb tants tombs. Però és que no hi ha un camí concret per arribar a la independència. La independència és el camí.
DIJOUS COMENÇA LA CAMPANYA
Una campanya on, per primer cop, a banda dels partits polítics també s'hi poden presentar les entitats que ho sol·licitin d'acord a uns mecanismes fixats per la pròpia llei del Referèndum.
En funció de la quantitat de signatures de suport presentades, cadascuna d'elles disposarà d'una major o menor presència en els espais electorals.
No cal dir que des de l'Assemblea hi participarem de forma activa per demanar que es voti Sí.
NO US DEIXEU ENGANYAR
Ara resulta que els unionistes comencen a utilitzar, en sentit contrari, un dels nostres principals arguments, el de la falta de democràcia.
Diuen que no és democràtic que votem en referèndum. No, és clar, votar no és democràtic...
Mireu si en són de pobres els arguments d’aquesta gent que, durant el debat de la llei del Referèndum, van arribar a dir que no era admissible que una meitat de la població s’imposés a l’altra meitat.
Deixem de banda que no són meitats iguals, perquè hi ha més gent al nostre costat que al seu. Només cal comptar els vots i els diputats que té cada ‘meitat’.
Però fixeu-vos-hi bé: segons ells, la nostra meitat no es pot imposar a la seva; però no hi ha cap problema en que la seva segueixi imposant-se a la nostra. No direu que l’argument no és patètic...
PENSIONS, SANITAT, SERVEIS...
De tot això és del que s’hauria d’estar parlant ara mateix.
De si viurem millor o pitjor amb la nova República catalana. De si podrem disposar de més i millors serveis socials i sanitaris, de millor educació, de més oportunitats per al jovent, de més tranquil·litat per a la gent gran garantint el pagament de les pensions, que com sabem no s’aguanten dins del model espanyol actual.
La resposta a totes aquestes qüestions és que «Sí», que amb el nou estat viurem millor.
Qualsevol aspecte de la vida quotidiana que es vulgui analitzar de forma racional acabarà amb la conclusió que és millor la independència que seguir com estem.
És per això, perquè no tenen arguments per defensar la situació actual, que l’únic que saben dir és que el referèndum és il·legal i no volen entrar a debatre sobre qüestions pràctiques.
SOBRETOT, ALEGRIA
Sentirem i llegirem moltes coses aquests dies. Ens voldran espantar. S’enfonsarà el món sota els peus dels catalans.
No deixem de somriure, sobretot. Res els fa tant de mal com la nostra alegria, la nostra tranquil·litat, perquè és l’expressió més evident que l’aparell de l’estat espanyol ja no fa por, ja no domina ni controla la voluntat dels catalans.
Nosaltres, a la nostra: fent via cap a la República Catalana.
“No hi ha camí cap a la independència.
La independència és el camí” |
MOLTES GRÀCIESAquest cop anirem per feina: moltes gràcies a tothom. I ja està.
No ho entengueu com un agraïment poc sentit, ans al contrari. Però és que cal anar per feina.
El que tenim per davant ara mateix és tant important que on hem de fixar l'atenció és en el futur immediat, en el Referèndum de l'u d'octubre.
ARA VA DE VERES
Ara sí. Encarem la recta final. El Parlament ha aprovat la llei del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.
També ha aprovat una altra llei tant o més important: la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.
L'aprovació d'aquesta segona llei equival, de facto, a una declaració unilateral d'independència. Potser no formalment, però sí que ho és a la pràctica. Ho és perquè blinda jurídicament les institucions catalanes dels tribunals polítics espanyols, com ara el Constitucional, i posa per damunt la sobirania catalana a l'espanyola.
Sempre s'havia dit que després d'una DUI caldria un referèndum de ratificació. Al capdavall és el que farem aquest 1-O.
A partir d'aquí s'haurà de redactar una constitució per a la nova República que, és clar, també caldrà aprovar novament per referèndum d'aquí a uns mesos.
Hi haurà qui dirà que ens compliquem la vida, amb tants tombs. Però és que no hi ha un camí concret per arribar a la independència. La independència és el camí.
DIJOUS COMENÇA LA CAMPANYA
Una campanya on, per primer cop, a banda dels partits polítics també s'hi poden presentar les entitats que ho sol·licitin d'acord a uns mecanismes fixats per la pròpia llei del Referèndum.
En funció de la quantitat de signatures de suport presentades, cadascuna d'elles disposarà d'una major o menor presència en els espais electorals.
No cal dir que des de l'Assemblea hi participarem de forma activa per demanar que es voti Sí.
NO US DEIXEU ENGANYAR
Ara resulta que els unionistes comencen a utilitzar, en sentit contrari, un dels nostres principals arguments, el de la falta de democràcia.
Diuen que no és democràtic que votem en referèndum. No, és clar, votar no és democràtic...
Mireu si en són de pobres els arguments d’aquesta gent que, durant el debat de la llei del Referèndum, van arribar a dir que no era admissible que una meitat de la població s’imposés a l’altra meitat.
Deixem de banda que no són meitats iguals, perquè hi ha més gent al nostre costat que al seu. Només cal comptar els vots i els diputats que té cada ‘meitat’.
Però fixeu-vos-hi bé: segons ells, la nostra meitat no es pot imposar a la seva; però no hi ha cap problema en que la seva segueixi imposant-se a la nostra. No direu que l’argument no és patètic...
PENSIONS, SANITAT, SERVEIS...
De tot això és del que s’hauria d’estar parlant ara mateix.
De si viurem millor o pitjor amb la nova República catalana. De si podrem disposar de més i millors serveis socials i sanitaris, de millor educació, de més oportunitats per al jovent, de més tranquil·litat per a la gent gran garantint el pagament de les pensions, que com sabem no s’aguanten dins del model espanyol actual.
La resposta a totes aquestes qüestions és que «Sí», que amb el nou estat viurem millor.
Qualsevol aspecte de la vida quotidiana que es vulgui analitzar de forma racional acabarà amb la conclusió que és millor la independència que seguir com estem.
És per això, perquè no tenen arguments per defensar la situació actual, que l’únic que saben dir és que el referèndum és il·legal i no volen entrar a debatre sobre qüestions pràctiques.
SOBRETOT, ALEGRIA
Sentirem i llegirem moltes coses aquests dies. Ens voldran espantar. S’enfonsarà el món sota els peus dels catalans.
No deixem de somriure, sobretot. Res els fa tant de mal com la nostra alegria, la nostra tranquil·litat, perquè és l’expressió més evident que l’aparell de l’estat espanyol ja no fa por, ja no domina ni controla la voluntat dels catalans.
Nosaltres, a la nostra: fent via cap a la República Catalana.