141 - Nova Tàrrega, 30 de març de 2017
Fa uns dies, a Agramunt, escoltava una conversa que més o menys va anar així.
J.: Escolta, Montse: tu t'ho creus que votarem al referèndum?
M.: Sí, home, és clar.
J.: És que mira que faran molt el ridícul Puigdemont i companyia si, després de tant dir-ho, no el fan.
M.: Tu tranquil. Tampoc t'ho pensaves que votaríem el 9-N i prou que ho vam fer, oi?
J.: Ja, però és que aquest cop ho pinten com que la cosa va de debò.
M.: Oh, ves, és que hi va...
J.: Però com en pots estar tant segura?
M.: Coi! Perquè me'ls crec els que passen al davant i ho diuen.
J.: Jo no me'ls acabo de creure, doncs. Algun dia agafaré el Bernat, quan ens trobem al bàsquet amb la canalla, i li preguntaré si ell s'ho creu realment que farem el referèndum.
M.: Pregunta-li, home, si t'has de quedar més tranquil. Però què et penses que et dirà? Que sí!
J.: Ja..., però ell bé deu saber més coses, no, de com es farà?
M.: Ah!, això ja no ho sé. Al capdavall el que està clar és que hi ha molta gent que en sap una part, però molt poques que ho sàpiguen tot.
J.: No sé, no sé... No ho acabo d'entendre com es pot arribar a fer.
M.: Ni jo, Jordi! Però al final és una qüestió de confiança. En els polítics, però sobretot amb la gent. Som majoria.
J.: Bé, si tu ho dius...
M.: Mira, al final tot s'acaba en una cosa: tu vols la independència?
J.: Dona, voler-la sí!
M.: Ja m'ho penso. Com penso que seràs dels que no sortiràs al carrer a reclamar-la. Ja em sap greu, ja, perquè com més serem millor. Però sobretot el que cal és que el dia que toqui vagis a posar la papereta amb el "Sí" dins l'urna.
J.: Sí, sí, per això no pateixis.
Bé, de ‘Jordis' en tenim uns quants en aquest país. De fet formen part de la majoria silenciosa. Perquè és veritat que la majoria no fa soroll. Però el que no és cert és que tots el que no fan soroll pensin igual. N'hi haurà d'independentistes i de dependentistes, igual que n'hi haurà d'alts i de baixos o de simpàtics i d'antipàtics.
El que ens cal és que tots els que volen la independència vagin a votar el dia del referèndum. I el que també ens cal és que, el dia que calgui fer una demostració que la majoria no és silenciosa, tothom surti a dir ben fort i ben clar que aquest país vol un nou estat. Si algun ‘Jordi' es queda a casa, doncs no passa res. Però que no siguin gaires!
Que el referèndum no podrà ser pactat dins la legalitat espanyola és una cosa que qui més qui menys la té clara. I això significa que caldrà fer-lo després d'haver aprovat una nova legalitat catalana que li doni cobertura. Però per fer que això s'entengui bé fora d'Espanya cal haver demostrat que s'ha intentat aquest pacte fins al darrer segon.
Aquest és l'objectiu pel que es va constituir el Pacte Nacional pel Referèndum, com a evolució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que es va crear de cara al 9-N.
El “relat”, que diuen els entesos en comunicació, és important, i cal guanyar-lo. Cosa que ens serà útil tant internacionalment com també internament, de cara a aquells que a casa nostra defensen la viabilitat d'aquest referèndum pactat. Que no sigui dit que no hi hem insistit. Per això és important dedicar una part dels nostres esforços a tirar endavant aquest Pacte i seguir demanant un referèndum acordat amb l'estat espanyol. Si no pot ser perquè diuen que la seva llei no ho permet, com a mínim haurà quedat clar que ho haurem provat fins al final.
I que cal fer si una llei no és justa? Canviar el jutge? No, canviar la llei.
En la línia del que dèiem, de defensar un referèndum pactat, cal que cadascú de nosaltres, individualment, doni suport a aquesta iniciativa. Per això cal que accediu a la seva web, a pactepelreferendum.cat, per tal de signar el manifest que trobareu allí i adherir-vos a la seva proposta. Un manifest que insta els governs català i espanyol a establir les condicions necessàries per a la celebració d'un referèndum vinculant reconegut per la comunitat internacional.
Els primers quinze dies ja s'havien assolit 100.000 adhesions de particulars i entitats, però en calen moltes més. Com sempre diem, com més serem més riurem. O sigui que, si us plau, un cop més, participeu activament, aquest cop entrant a la web i signant la vostra adhesió.
“Entra a la web del Pacte Nacional pel Referèndum, pactepelreferendum.cat, i adhereix-t'hi. Cal demostrar, tant dins com fora de Catalunya, que s'ha intentat el pacte fins al darrer instant”
|
Fa uns dies, a Agramunt, escoltava una conversa que més o menys va anar així.
J.: Escolta, Montse: tu t'ho creus que votarem al referèndum?
M.: Sí, home, és clar.
J.: És que mira que faran molt el ridícul Puigdemont i companyia si, després de tant dir-ho, no el fan.
M.: Tu tranquil. Tampoc t'ho pensaves que votaríem el 9-N i prou que ho vam fer, oi?
J.: Ja, però és que aquest cop ho pinten com que la cosa va de debò.
M.: Oh, ves, és que hi va...
J.: Però com en pots estar tant segura?
M.: Coi! Perquè me'ls crec els que passen al davant i ho diuen.
J.: Jo no me'ls acabo de creure, doncs. Algun dia agafaré el Bernat, quan ens trobem al bàsquet amb la canalla, i li preguntaré si ell s'ho creu realment que farem el referèndum.
M.: Pregunta-li, home, si t'has de quedar més tranquil. Però què et penses que et dirà? Que sí!
J.: Ja..., però ell bé deu saber més coses, no, de com es farà?
M.: Ah!, això ja no ho sé. Al capdavall el que està clar és que hi ha molta gent que en sap una part, però molt poques que ho sàpiguen tot.
J.: No sé, no sé... No ho acabo d'entendre com es pot arribar a fer.
M.: Ni jo, Jordi! Però al final és una qüestió de confiança. En els polítics, però sobretot amb la gent. Som majoria.
J.: Bé, si tu ho dius...
M.: Mira, al final tot s'acaba en una cosa: tu vols la independència?
J.: Dona, voler-la sí!
M.: Ja m'ho penso. Com penso que seràs dels que no sortiràs al carrer a reclamar-la. Ja em sap greu, ja, perquè com més serem millor. Però sobretot el que cal és que el dia que toqui vagis a posar la papereta amb el "Sí" dins l'urna.
J.: Sí, sí, per això no pateixis.
Bé, de ‘Jordis' en tenim uns quants en aquest país. De fet formen part de la majoria silenciosa. Perquè és veritat que la majoria no fa soroll. Però el que no és cert és que tots el que no fan soroll pensin igual. N'hi haurà d'independentistes i de dependentistes, igual que n'hi haurà d'alts i de baixos o de simpàtics i d'antipàtics.
El que ens cal és que tots els que volen la independència vagin a votar el dia del referèndum. I el que també ens cal és que, el dia que calgui fer una demostració que la majoria no és silenciosa, tothom surti a dir ben fort i ben clar que aquest país vol un nou estat. Si algun ‘Jordi' es queda a casa, doncs no passa res. Però que no siguin gaires!
Que el referèndum no podrà ser pactat dins la legalitat espanyola és una cosa que qui més qui menys la té clara. I això significa que caldrà fer-lo després d'haver aprovat una nova legalitat catalana que li doni cobertura. Però per fer que això s'entengui bé fora d'Espanya cal haver demostrat que s'ha intentat aquest pacte fins al darrer segon.
Aquest és l'objectiu pel que es va constituir el Pacte Nacional pel Referèndum, com a evolució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que es va crear de cara al 9-N.
El “relat”, que diuen els entesos en comunicació, és important, i cal guanyar-lo. Cosa que ens serà útil tant internacionalment com també internament, de cara a aquells que a casa nostra defensen la viabilitat d'aquest referèndum pactat. Que no sigui dit que no hi hem insistit. Per això és important dedicar una part dels nostres esforços a tirar endavant aquest Pacte i seguir demanant un referèndum acordat amb l'estat espanyol. Si no pot ser perquè diuen que la seva llei no ho permet, com a mínim haurà quedat clar que ho haurem provat fins al final.
I que cal fer si una llei no és justa? Canviar el jutge? No, canviar la llei.
En la línia del que dèiem, de defensar un referèndum pactat, cal que cadascú de nosaltres, individualment, doni suport a aquesta iniciativa. Per això cal que accediu a la seva web, a pactepelreferendum.cat, per tal de signar el manifest que trobareu allí i adherir-vos a la seva proposta. Un manifest que insta els governs català i espanyol a establir les condicions necessàries per a la celebració d'un referèndum vinculant reconegut per la comunitat internacional.
Els primers quinze dies ja s'havien assolit 100.000 adhesions de particulars i entitats, però en calen moltes més. Com sempre diem, com més serem més riurem. O sigui que, si us plau, un cop més, participeu activament, aquest cop entrant a la web i signant la vostra adhesió.