dimarts, 22 de novembre del 2016

Una cosa és el que es diu i una altra és el que es fa

124 - Nova Tàrrega, 24 de novembre de 2016

“Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.”
Fa pocs dies era substituïda la fins ara delegada del govern espanyol a Catalunya, la Llanos de Luna –Claros de Luna, com li diu poèticament un company–, pel fins ara portaveu del PP al Parlament, Enric Millo –el Millo, com va dir que li diu la Sáez de Santamaria.

AIXÒ ÉS EL QUE DIUEN
En l'acte de presentació del nou delegat tot va ser dir que oferirien diàleg fins a l'infinit, que a partir d'ara tindrien més mà esquerra, que estaven disposats a escoltar. I que vindrien més sovint. La Soraya està disposada a venir dos o tres cops al mes, si cal. Mama, por!
Tot i que no eren unes declaracions referides al context català, dies enrere el mateix Rajoy va explicar que tindria una paciència infinita per dialogar amb els seus adversaris. En aquest cas es referia a l'oposició, que és majoritària, al parlament espanyol. Ep, això sí: sense renunciar a les reformes que ha fet fins ara. Bé, ja coneixem el personatge i sabem com d'infinita n'arriba a ser la seva... parsimònia.

I AIXÒ ÉS EL QUE FAN
Però amb què ens trobem? Amb que els tribunals ratifiquen la suspensió cautelar del jutge Vidal. Recordem que el motiu d'aquesta suspensió és haver col·laborat en la redacció d'un text que pot servir de model del que hauria de ser la nova Constitució Catalana. Clama el cel! Suspenen algú per com pensa! Algú que fa perfectament la seva feina però que té projectes de futur nacional diferents als del seus superiors jeràrquics, i això no els hi agrada.
I què més? Doncs que el parlament espanyol accepta el suplicatori per tal de poder jutjar Francesc Homs pels motius prou coneguts d'haver col·laborat en l'organització del 9-N. De fet, també hi vam col·laborar tots els de Tàrrega per la Independència i els de l'Assemblea en general, però és clar, com que amb tots no poden miren de fer por a base de castigar unes quantes persones significades.

PENSIONS: QUÈ DIUEN I QUÈ FAN
Com que veuen que això de les pensions perilla, ara se les empesquen per dir que no patim, que ja ho solucionaran. Com? D'una banda, "permetent" que la gent compatibilitzi la pensió amb seguir treballant. Vaja... No hi ha prou feina per als joves i no se'ls hi acut res millor que fer que la gent més gran no es jubili del tot.
De l'altra, dient que part de les pensions, enlloc de pagar-se a través de la Seguretat Social es pagaran a través dels pressupostos generals de l'estat. Però: d'on surten els diners, tant d'un lloc com de l'altre? De les butxaques dels contribuents! Per tant, si per pagar pensions fan anar diners dels imposts només hi ha dues maneres: o pujant-los o gastant menys en altres serveis com ara educació, sanitat... No, tranquils, no patiu, que del Ministeri de Defensa no en rebaixaran ni un euro. Senyor, senyor!
Amb tot, cal recordar que a la famosa guardiola de les pensions se li comencen a veure ja les teranyines i està previst que aquest proper 2017 quedi ja completament esgotada. O sigui que hi ha pressa per solucionar-ho.

QUINA ÉS AQUESTA SOLUCIÓ?
Està clar. Gestionar les nostres pensions. Que passa per gestionar el nostre estat. Per tant, la millor solució és deixar de banda els romanços i falòrnies que van dient des de l'altra banda, perquè ja sabem que una cosa és el que diuen i una altra de ben diferent és el que fan.
Anem preparant el terreny per al referèndum del 2017 i per guanyar-lo, perquè quedar-se dins l'estat espanyol ens condemnarà a tots, independentistes o no, a patir.