dimarts, 6 d’octubre del 2015

Els resultats del 27-S a Tàrrega

90 - Nova Tàrrega, 8 d'octubre de 2015

Abans de començar, dues prèvies. Dimarts vinent, 13 d'octubre, està convocada una manifestació davant tots els ajuntaments de Catalunya en defensa dels imputats per haver posat les urnes el 9-N. Per tant, a dos quarts de vuit, tots a la Plaça Major de Tàrrega. D'altra banda el dijous 15 es compleix el 75è aniversari de l'afusellament del president Companys, al que com cada any es retrà homenatge al matí, a l'hora que l'afusellaren, llençant les tradicionals salves en el seu honor davant els murs del Castell, acte en el que l'ANC ha vingut participant els darrers anys.

A Tàrrega per la Independència estem satisfets dels resultats locals. Si la setmana passada miràvem de fer una valoració global del resultat de les eleccions, avui veurem de fer una anàlisi una mica més centrada en els resultats locals. El nostre punt de referència era el 9-N. En aquella ocasió hi va haver una participació de 6.259 persones, molt elevada tenint present que era una 'simple' consulta on els dependentistes van optar majoritàriament per no participar. No entrarem a comparar els resultats de les combinacions de respostes Sí-No, Sí-Blanc, etc, d'aquella consulta perquè els resultats d'aquestes opcions no eren significatius.

El 9-N hi va haver 5.581 vots pel Sí-Sí. Una xifra elevadíssima, al nostre entendre, que calia tornar a mobilitzar ara. En algun moment vam dubtar que realment poguéssim repetir els resultats. Perquè la il·lusió col·lectiva que es va respirar pel 9-N no s'ha aconseguit reproduir amb la mateixa intensitat en aquesta ocasió. Fins a quin punt hauria estat millor aconseguir la candidatura única que propugnàvem és un dubte que mai resoldrem. També perquè al novembre van poder votar persones que aquest setembre no podien –joves de 16 i 17 anys i estrangers empadronats a Tàrrega–, tot i entendre que aquests dos col·lectius tampoc van implicar-se molt aleshores. I perquè la comparació amb els resultats de les municipals no convidava a l'optimisme ja que la suma de vots als quatre partits independentistes –inclosa Unió– era clarament inferior a la xifra de vots afirmatius del 9-N.

El 27-S van votar 5.658 persones per la independència. El que ha quedat demostrat amb aquests resultats, en tot cas, és que l'interès que desperten les municipals entre la ciutadania es inferior al que han aixecat tant el 9-N com el 27-S. Finalment hi ha hagut un increment de 77 vots entre les dues candidatures independentistes de Junts pel Sí i la CUP respecte el 9-N. Això significa dues coses. D'una banda, que pel 9-N vam aconseguir mobilitzar la pràctica totalitat de vot independentista del país. I de l'altra que no hem estat capaços d'aconseguir, d'aleshores ençà, atraure gaire gent. Parlem de país, i no només de Tàrrega perquè el comportament general ha estat força similar arreu. A Catalunya el 9-N van votar Sí-Sí 1.897.274 persones, i ara han votat JxSí i CUP 1.957.348, unes 60.000 persones més que representen un augment del 3,2%. A la demarcació de Lleida l'increment és del 3,5%, a l'Urgell de l'1,0% i a Tàrrega de l'1,4%, tot força semblant.

Hi ha coses que són molt difícils de comparar. O directament no es poden comparar. De totes maneres hem provat de fer-ho entre els resultats del 2012 i el 2015. El PP passa de 611 a 419 vots i recupera el seu nivell habitual a Tàrrega, al voltant dels 400 vots. El PSC passa de 614 a 597 i es queda pràcticament igual, aguantant la sagnia, de forma similar al que fa a Catalunya on en vot absolut només ha perdut 1.500 vots, de 524.700 a 522.200. Ciutadans irromp amb 724 vots, és a dir que ha multiplicat per cinc els 133 votants de fa tres anys i és qui aconsegueix mobilitzar el vot dependentista que tradicionalment es quedava a casa. Fet que, si més no, certifica el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions.

Pel que fa als independentistes, el creixement és clar. La CUP passa de 282 a 813 mentre que JxSí passen de 3.561 (CiU) + 1.247 (ERC) = 4.808 a 4.845, tot i que cal tenir present que els vots de CiU no eren només de Convergència, i que aleshores també hi havia Solidaritat que va treure 218 vots. Ara cal esperar que a la CUP sàpiguen trobar la sortida de l'atzucac en que ells mateixos s'han posat fent bandera del no a Mas. Perquè si acaben duent a terme les seves advertències de no fer-lo president, sens dubte seran els campions de la integritat, però també deixaran clar que la independència no és la seva prioritat. I ho pagarem tots, ells inclosos. Si el procés no ha de dependre de les persones, que s'ho apliquin ells mateixos i deixin de fer el ruc.

D'altra banda, queden els de la tercera via. Els hereus d'Iniciativa passen de 357 a 310, amb un descens poc important, també, tot i que contrari al signe de Catalunya on, encara que poc, han pujat en nombre de vots. Finalment Unió, amb 248 vots, no es pot comparar amb fa tres anys. Però sí que observem que arriba justet al 3,1% dels vots, per damunt de la mitjana catalana (2,5%) però per sota de la mitjana lleidatana (3,6%). Una llàstima localment per Josefina Bernades, a la que probablement aquests resultats han ajudat a prendre la decisió de plegar com a regidora de l'Ajuntament, i a qui cal reconèixer els seus mèrits personals. Un fet lògic, d'altra banda, que situa la representativitat d'Unió dins el consistori targarí als nivells que realment li corresponen.

En definitiva, els resultats a Tàrrega s'han situat sobre el que era d'esperar. Nosaltres hem fet la nostra feina, en aquest sentit. Ara cal que els partits, al Parlament, comencin a fer la seva. I nosaltres, com sempre, vigilant.