dimarts, 16 de maig de 2017

El PP fa campanya pel No al referèndum

148 - Nova Tàrrega, 18 de maig de 2017

“Bona notícia: amb la seva campanya sobre les pensions el PP està admetent que: 1.- la independència és possible; 2.- hi haurà referèndum; 3.- reconeixeran el nou estat català”
Fantàstica notícia! Albiol i el PP acaben d'anunciar que aviat començaran una campanya per denunciar que "un 30% dels pensionistes no cobrarien la seva pensió en un estat català", tot advertint que "la independència no ens interessa, té molt risc i és molt perillosa".

PERQUÈ ES TANT BONA NOTÍCIA?
En primer lloc, pel canvi de marc mental: admeten que la independència no interessa, però ja no és impossible com asseguraven fins ara.
En segon, perquè si fan campanya pel No és perquè tenen coll avall que hi haurà referèndum.
I en tercer, perquè els arguments que donen són tant roïns –mirant de manipular un sector tant vulnerable com és el dels jubilats– i alhora de tant fàcil rebatre que demostren l'angúnia que deuen estar passant els pobres veient la que els hi cau al damunt.

PENSIONS: FEM NÚMEROS
Diuen els populars que, segons dades oficials del govern espanyol, el 2016 "els treballadors catalans van aportar 16.668 milions d'euros per pagar pensions", mentre que "les pensions pagades a Catalunya va ser de 23.140 milions". La diferència, uns 6.500 milions, representa aquest 30% que no es podria pagar, segons Albiol.
Donem-ho per bo, tot i els dubtes que generen les fonts esmentades.
I doncs? Com és que l'estat espanyol ho ha pogut pagar fins ara? Doncs perquè va buidant la famosa 'guardiola de les pensions', que a finals del 2011 era de 67.000 milions i que cinc anys després no arriba a 16.000 milions.
És a dir, que aquest 2017 se l'acabaran de polir, fet que servirà d'excusa per justificar que l'any que ve les acabin retallant.
Una guardiola, per cert, a la que els catalans hi vam contribuir amb més del 40% del seu import total, o sigui que la nostra aportació ha servit per pagar la diferència de les pensions catalanes i la de gairebé la meitat de les pensions espanyoles.

LES PENSIONS A L'ESTAT CATALÀ
I com ho farem a Catalunya sense guardiola? Ben fàcil: aprofitant part dels 16.500 milions d'euros de dèficit fiscal que cada any té Catalunya respecte Espanya. És a dir, destinant part dels imposts que paguem i ara no tornen, però dels que podrem disposar quan tinguem l'estat propi, per pagar aquesta diferència.
De totes maneres, aquí tenim menys atur –més treballadors actius per pensionista– i cotitzacions més altes, de manera que a Catalunya n'hi haurà de sobres per poder seguir pagant les pensions actuals sense haver de patir ni per si es podran pagar ni per si caldrà retallar-les.
En definitiva: si alguna manera hi ha de garantir les pensions és amb l'estat català, perquè amb l'estat espanyol la garantia és que no es podran pagar com fins ara.

RECONEIXEMENT OFICIAL DE L'ESTAT CATALÀ
Un altre aspecte positiu d'aquesta campanya és que, en el fons, ens diuen que reconeixeran oficialment el nou estat català des del primer dia. Perquè? Fixeu-vos-hi.
Al PP donen per suposat que l'estat català no podrà fer front al pagament de les pensions. Per tant assumeixen que serà aquest estat català qui les haurà de pagar. Cosa que significa que no serà l'estat espanyol, que és qui en té l'obligació legal, qui ho faci. Això comporta un reconeixement no explícit –però sí real– del nou estat català.
Recordem que el dret a cobrar pensió el genera qui paga les cotitzacions (el treballador) i el deure de pagar-la el contreu qui cobra les cotitzacions (l'estat), sense importar el lloc on acabi vivint el pensionista. Per això molts espanyols que van treballar a Alemanya ara cobren la pensió d'aquell país encara que al jubilar-se se n'hagin tornat a viure al seu poble.
En tant que tots nosaltres, fins avui, hem pagat les nostres cotitzacions al Regne d'Espanya, és a aquest estat a qui correspon el pagament de les nostres pensions. No pagar-les seria admetre que no en formem part.
És per això que, al final, ni que sigui després del referèndum i enmig de grans gesticulacions, no tindran més remei que negociar i pactar la separació per tal de sortir el més ben parats possible.