dimarts, 30 de maig de 2017

Coratge, alegria i resolució per encarar el referèndum

150 - Nova Tàrrega, 1 de juny de 2017

“Keep calm and carry on: Mantingueu la calma i tireu endavant. Un lema que anava acompanyat d'un altre: El teu coratge, la teva alegria, la teva resolució, ens durà a la victòria”
La tensió verbal va en augment. Cosa ben normal en la situació actual. I més que anirà creixent, a mesura que ens anem apropant cap al final del procés.

VIOLÈNCIA A TWITTER
Una piulada a twitter, de fa un any, d'un ciutadà madrileny: "Acojonante. Tener que aguantar a catalanes hablando en catalan en el metro de madrid. Acojonante.". Tingueu present que la transcripció dels tuits són literals, tal qual han estat escrits, sense correccions ortogràfiques.
I una piulada recent, de fa pocs dies, quan hi va haver l'atemptat a Manchester: "Que putada, me acabo de enterar que hubieron 20 muertos en un atentado en #Manchester y ninguno es el hijo de puta de Guardiola. Y lo peor de todo: Ni uno tan solo catalan muerto."

VIOLÈNCIA POLÍTICA
Si ciutadans dels que podríem dir 'anònims' poden dir això impunement, no podem pas esperar que hi hagi represàlies per a polítics d'alt nivell, com ara l'eurodiputat del PP Carlos Iturgaiz, que aquest passat cap de setmana, just després de començar la final de la Copa del Rei de futbol, va piular "Yo también quiero ejercer mi libertad de expresión para decir a todos los que han pitado el #HimnoNacionalEspaña que son unos hijos de puta".

VIOLÈNCIA GOVERNAMENTAL
Tampoc n'hi haurà, de represàlies, per al govern espanyol que amb les seves declaracions dóna peu a publicar portades de diaris amb titulars com ara: "El Gobierno, dispuesto a todo para impedir el referéndum. El Ejecutivo asegura que hará uso de cualquier instrumento a su alcance para evitar el coste de imagen mundial de la presencia de urnas en Cataluña”.
Fa riure pensar que les urnes poden malmetre la imatge de ningú. Però està clar que així és com pensen els membres d'aquest pobre govern espanyol. Tots aquests tipus de violència només es justifiquen per la impotència (també pel poc coneixement) de qui l'exerceix. Quan falten els arguments, apareixen les amenaces.
Com hem de reaccionar nosaltres davant aquests disbarats? Doncs sense por, perquè el que realment danyaria la imatge espanyola seria la violència policial. Per això, malgrat els estirabots, no l'arribaran a exercir.

KEEP CALM AND CARRY ON
Que traduït significa "Mantingueu la calma i tireu endavant". Aquest lema formava part d'una campanya del govern britànic, que tenia també un altre eslògan: "El teu coratge, la teva alegria, la teva resolució, ens durà a la victòria".
Coratge, alegria i resolució. Tres virtuts que han acompanyat tots els que hem sortit a defensar la nostra voluntat d'independència cada Onze de Setembre, o els que hem anat a les concentracions de suport dels nostres electes detinguts o jutjats, bé a Tàrrega, bé a Barcelona.
Tres virtuts que ara hem de mantenir i fins i tot augmentar de cara a aquesta fase final que culminarà, tot i que no acabarà, amb el referèndum.

dimarts, 23 de maig de 2017

La por només serveix per perdre-ho tot

149 - Nova Tàrrega, 25 de maig de 2017

“L'estat espanyol acabarà perdent Catalunya per no saber afrontar la por a dialogar, a negociar i, sobretot, a respectar la voluntat majoritària d'un poble que vol decidir lliurement el seu futur”
Les etapes es van succeint, el rellotge va avançant i cada cop som més a prop del referèndum.

MIG MILIÓ DE SIGNATURES
El Pacte Nacional pel Referèndum ha recollit més de mig milió de signatures a favor de la realització d'aquest referèndum, tant de persones favorables al sí com al no. Així ho va anunciar el seu portaveu, Joan Ignasi Elena, en el seu acte final realitzat divendres passat a Barcelona.
Amb aquest bagatge es va presentar el següent dilluns, a Madrid, el president Puigdemont, acompanyat dels consellers Junqueras i Romeva, per anunciar la darrera oportunitat d'aconseguir un acord democràtic per a la realització d'un referèndum d'autodeterminació.

UN REFERÈNDUM PER A CATALUNYA
Però el discurs espanyol cada cop es va endurint més. Ja abans de començar la conferència, Rajoy parlava d'amenaces intolerables i de xantatge d'estat antidemocràtic. Aquesta és l'opinió que li mereixen al cap del govern espanyol aquells que volen posar urnes i comptar vots per saber què vol la gent i dur-ho a terme.
Al capdavall, però, aquesta reacció és normal. Respon a la por que tenen pel que els hi ve al damunt. I no és tracta només de la independència en sí, sinó del problema social i econòmic que els hi quedarà.
Espanya acabarà perdent Catalunya per que els seus governants encara la tracten com si fos una colònia. Tenen por a dialogar i negociar sobre temes tabús per a una part de la seva societat, com ara que una determinada part de la gent que en forma part vol deixar de seguir-ne essent part. I això els duu a imposar la seva forma de pensar per davant del respecte a la voluntat majoritària d'un poble que vol decidir lliurement el seu futur.

MAHATMA GANDHI
Hi ha un coneguda frase atribuïda al gran líder pacifista Mahatma Gandhi, malgrat no ser-ne l'autor real, que diu "primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen, i finalment has guanyat".
Ja fa un temps que estem instal·lats en la tercera fase, i més que aniran atacant.
Contra aquest augment de violència mediàtica, judicial i política només hi podem oposar, tots junts, una actitud tant fermament pacífica com radicalment democràtica.
La mateixa actitud alegre i cívica que hem tingut tots els Onze de Setembre.
L'actitud decidida cada cop que ens hem manifestat per les detencions d'alcaldes o regidors.
L'actitud responsable quan hem acompanyat a declarar els càrrecs electes davant del TSJC.

12 DE JUNY, AMB NUET AL TSJC
L'últim cop, els dies 8 i 12 de maig, vam organitzar autocars des de Tàrrega per acompanyar a declarar els membres investigats de la Mesa del Parlament per permetre un debat parlamentari.
I el proper cop, el 12 de juny, ho tornarem a fer per acompanyar el darrer membre que falta, Joan Josep Nuet, al qual inicialment el fiscal no acusava perquè la seva trajectòria no era independentista, cosa que denota clarament que l'objectiu d'aquest judici és intimidar els partidaris de la independència.
Serem sempre al costat dels que defensen que el poble pugui votar i elegir democràticament i pacífica el seu futur.
Sense por.

dimarts, 16 de maig de 2017

El PP fa campanya pel No al referèndum

148 - Nova Tàrrega, 18 de maig de 2017

“Bona notícia: amb la seva campanya sobre les pensions el PP està admetent que: 1.- la independència és possible; 2.- hi haurà referèndum; 3.- reconeixeran el nou estat català”
Fantàstica notícia! Albiol i el PP acaben d'anunciar que aviat començaran una campanya per denunciar que "un 30% dels pensionistes no cobrarien la seva pensió en un estat català", tot advertint que "la independència no ens interessa, té molt risc i és molt perillosa".

PERQUÈ ES TANT BONA NOTÍCIA?
En primer lloc, pel canvi de marc mental: admeten que la independència no interessa, però ja no és impossible com asseguraven fins ara.
En segon, perquè si fan campanya pel No és perquè tenen coll avall que hi haurà referèndum.
I en tercer, perquè els arguments que donen són tant roïns –mirant de manipular un sector tant vulnerable com és el dels jubilats– i alhora de tant fàcil rebatre que demostren l'angúnia que deuen estar passant els pobres veient la que els hi cau al damunt.

PENSIONS: FEM NÚMEROS
Diuen els populars que, segons dades oficials del govern espanyol, el 2016 "els treballadors catalans van aportar 16.668 milions d'euros per pagar pensions", mentre que "les pensions pagades a Catalunya va ser de 23.140 milions". La diferència, uns 6.500 milions, representa aquest 30% que no es podria pagar, segons Albiol.
Donem-ho per bo, tot i els dubtes que generen les fonts esmentades.
I doncs? Com és que l'estat espanyol ho ha pogut pagar fins ara? Doncs perquè va buidant la famosa 'guardiola de les pensions', que a finals del 2011 era de 67.000 milions i que cinc anys després no arriba a 16.000 milions.
És a dir, que aquest 2017 se l'acabaran de polir, fet que servirà d'excusa per justificar que l'any que ve les acabin retallant.
Una guardiola, per cert, a la que els catalans hi vam contribuir amb més del 40% del seu import total, o sigui que la nostra aportació ha servit per pagar la diferència de les pensions catalanes i la de gairebé la meitat de les pensions espanyoles.

LES PENSIONS A L'ESTAT CATALÀ
I com ho farem a Catalunya sense guardiola? Ben fàcil: aprofitant part dels 16.500 milions d'euros de dèficit fiscal que cada any té Catalunya respecte Espanya. És a dir, destinant part dels imposts que paguem i ara no tornen, però dels que podrem disposar quan tinguem l'estat propi, per pagar aquesta diferència.
De totes maneres, aquí tenim menys atur –més treballadors actius per pensionista– i cotitzacions més altes, de manera que a Catalunya n'hi haurà de sobres per poder seguir pagant les pensions actuals sense haver de patir ni per si es podran pagar ni per si caldrà retallar-les.
En definitiva: si alguna manera hi ha de garantir les pensions és amb l'estat català, perquè amb l'estat espanyol la garantia és que no es podran pagar com fins ara.

RECONEIXEMENT OFICIAL DE L'ESTAT CATALÀ
Un altre aspecte positiu d'aquesta campanya és que, en el fons, ens diuen que reconeixeran oficialment el nou estat català des del primer dia. Perquè? Fixeu-vos-hi.
Al PP donen per suposat que l'estat català no podrà fer front al pagament de les pensions. Per tant assumeixen que serà aquest estat català qui les haurà de pagar. Cosa que significa que no serà l'estat espanyol, que és qui en té l'obligació legal, qui ho faci. Això comporta un reconeixement no explícit –però sí real– del nou estat català.
Recordem que el dret a cobrar pensió el genera qui paga les cotitzacions (el treballador) i el deure de pagar-la el contreu qui cobra les cotitzacions (l'estat), sense importar el lloc on acabi vivint el pensionista. Per això molts espanyols que van treballar a Alemanya ara cobren la pensió d'aquell país encara que al jubilar-se se n'hagin tornat a viure al seu poble.
En tant que tots nosaltres, fins avui, hem pagat les nostres cotitzacions al Regne d'Espanya, és a aquest estat a qui correspon el pagament de les nostres pensions. No pagar-les seria admetre que no en formem part.
És per això que, al final, ni que sigui després del referèndum i enmig de grans gesticulacions, no tindran més remei que negociar i pactar la separació per tal de sortir el més ben parats possible.

divendres, 12 de maig de 2017

UnSíGegant a la targarina

A Tàrrega, per la Festa Major, no tenim #UnSíGegant, però tenim Imaginació.


dimarts, 9 de maig de 2017

Assemblea general ordinària de l'ANC

147 - Nova Tàrrega, 11 de maig de 2017

“La declaració d'independència la farem com a resultat de les urnes que el nostre govern, amb el suport del Parlament i el compromís de tots nosaltres, portarà al carrer. Votarem! I tant que votarem!”
Fa uns dies vam fer a Granollers la cinquena assemblea general ordinària de l'ANC, a la que vam assistir una bona representació de Tàrrega per la Independència.
En el seu discurs, del qual en transcrivim alguns fragments, el president Jordi Sànchez va parlar ben clar.

EL PAPER DE L'ANC
L'Assemblea ha estat determinant en aquest país. L'Assemblea és el poble de Catalunya que ha jugat obertament, sense por, a dir que volia llibertat. I ara toca agafar el carrer del mig, el carrer que ens porta a una cruïlla on tenim dues opcions: el Sí o el No. I nosaltres diem ben clar: Sí! Nosaltres no dubtem que tindrem referèndum.
Els únics que dubten que hi haurà referèndum són els que sempre dubten, els que ens volen silenciats i callats, els que no volen les urnes perquè aquest país avanci. Ells faran el possible per fer-nos creure que no hi haurà referèndum. I nosaltres només hem de fer una cosa: mirar-nos i creure en nosaltres mateixos. Si nosaltres volem, hi haurà referèndum. I nosaltres volem! I hi haurà referèndum!
Tenim tot el dret a confiar en nosaltres mateixos. Hem fet coses molt grans aquests anys. Aquest procés va començar a les urnes i acabarà a les urnes.

REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA
Ara tenim una feina molt concreta que és portar arreu del país aquest convenciment: la gent no fallarem. Però hi ha qui ens vol convèncer que no votarem. Cal un esforç per evitar caure en el seu joc. Ells estan buscant qualsevol excusa per fer-nos creure que no votarem.
Quan nosaltres diem en el full de ruta que tenim l'obligació de preveure escenaris, i que encara que sigui petit hem de preveure un escenari de bloqueig –i és quan parlem de declaració d'independència–, ells aprofitem per dir "veuen com sabem que no votaran en un referèndum i ja diuen que faran una declaració d'independència".
Doncs els hi hem de dir ben clar: la declaració d'independència la farem, però la farem com a resultat de les urnes que el nostre govern, amb el suport del Parlament i el compromís de tots nosaltres, portarà al carrer. Votarem! I tant que votarem!

MOBILITZACIÓ PERMANENT
Mentre tant no arriba la data i la pregunta, tenim altres obligacions. Nosaltres. La primera, ser a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya quan la nostra Mesa del Parlament vagi els propers dies a declarar. Ho hem dit moltes vegades: no caminareu sols.
El nostre és un compromís de mobilització permanent. Si cal, quan calgui, estarem a on calgui. Ho hem dit i avui ho tornem a dir de la manera més clara perquè ningú ho dubti. Si hem d'anar a dormir a les portes del Parlament de Catalunya perquè els nostres representants puguin legislar el dret al referèndum i es pugui convocar el Referèndum, estarem al Parc de la Ciutadella. Ho farem amb la mateixa convicció que hem fet les grans mobilitzacions.
L'estat haurà de decidir ben aviat si accepta la democràcia o decideix empresonar urnes i clausurar col·legis electorals. I l'estat espanyol, si darrera hi ha la gent d'aquest país, no podrà clausurar cap col·legi electoral, no podrà detenir cap urna, no podrà censurar cap papereta. Nosaltres estarem vetllant perquè tothom qui en aquest país cregui en la democràcia pugui votar.

PACTE NACIONAL PEL REFERÈNDUM
Per acabar un esment, senzill i honest, a la gent que en aquests moments està culminant una feina molt important, fonamental: la gent del Pacte Nacional pel Referèndum. La gent que creu en la democràcia. La gent que diu que tothom hem de poder votar, els del Sí i els del No.
El que ens estem jugant és efectivament el naixement d'una república. Però la nostra república, la que tenim al cap, és la república de la llibertat i la pluralitat. La república també per aquells que creuen que potser no és la millor de les opcions la república independent, però que creuen que no hi ha millor opció que una urna i la voluntat expressada lliurement i pacíficament per tots els ciutadans.

Divendres 12 de maig, un altre cop autocar a Barcelona

Aquest dilluns hem acompanyat davant el TSJC la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera, Anna Simó.

Divendres hem de tornar-hi! Aquest cop per ser al costat del vicepresident primer, Lluís Corominas, i la secretària quarta, Ramona Barrufet. No els deixarem sols!

Un cop més posem a la vostra disposició places d'autocar a 5 euros. La sortida serà a tres quarts de set des de l'estació d'autobusos de Tàrrega i la tornada a les dotze de Barcelona.

A Tàrrega podeu compreu els tiquets a Cistelleria Grau o per telèfon/whatsapp al 696 890 429 (Ramon).

dijous, 4 de maig de 2017

Segon autocar a Barcelona per dilluns 8 de maig, i altres

Ja tenim ple el primer autocar (no només amb gent de Tàrrega!), i anem a per al segon. Recordeu-ho: tiquets a 5 euros a Cistelleria Grau o al 696 890 429 (Ramon). Afanyeu-vos!!

Aprofitem per anunciar-vos un parell més d'activitats de les que ens han demanat que en fem difusió.

Aquest divendres 5 de maig, a 2/4 de 9 del vespre, a la Llotja de Bellpuig, xerrada amb l'economista David Ros «L'economia a la Catalunya independent».

I diumenge 14 de maig, dins dels actes de la Festa Major de Tàrrega, 34è Aplec de la Sardana Ciutat de Tàrrega, del qual trobareu el programa al pdf adjunt.



dimecres, 3 de maig de 2017

Autocars per anar a Barcelona el 8 i 12 de maig i el 12 de juny

Com sabreu, el dilluns 8 de maig, el divendres 12 de maig i el dilluns 12 de juny tenim un compromís amb els nostres representants de la Mesa del Parlament. Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet han estat cridats a declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona, al passeig de Lluís Companys, com a investigats per haver aprovat el debat i la votació sobre les conclusions de la comissió sobre el referèndum d'autodeterminació.

Ens hi vam comprometre dissabte mateix com a Assemblea Nacional Catalana, amb la Declaració de Granollers en defensa de la democràcia, aprovada per unanimitat a la nostra Assemblea General Ordinària. Els qui estan disposats a complir el mandat democràtic de les urnes tenen el nostre suport incondicional. Sabíem que ens tocarà sortir al carrer molts cops, ja que l'Estat espanyol continuarà actuant de la mateixa manera que fins ara. L'únic diàleg de la seva famosa Operación Diálogo es deu referir al dels seus fiscals i jutges, quan interroguen els nostres representants electes.

Complint el nostre compromís amb qui està complint el seu compromís, adquirit davant nosaltres, el 8 i 12 de maig i el 12 juny ens trobarem al passeig central de Lluís Companys a les 8:30 h. No els podem deixar sols!

Per facilitar el transport posem a la vostra disposició places d'autocar a 5 euros. La sortida serà a tres quarts de set des de l'estació d'autobusos de Tàrrega i de tornada es preveu a les dotze de Barcelona.

A Tàrrega, compreu els tiquets a Cistelleria Grau o per telèfon/whatsapp al 696 890 429 (Ramon).

dimarts, 2 de maig de 2017

Llach i la llei de transitorietat jurídica

146 - Nova Tàrrega, 4 de maig de 2017

“De la llei a la llei: la llei de transitorietat jurídica, aprovada per la majoria parlamentaria en representació de la majoria social, és l'eina que donarà cobertura legal a la realització del referèndum”
Divendres passat vam poder gaudir de Lluís Llach a Bellpuig en un col·loqui anomenat 'El Tram Final'. Tot i que ja estava previst abans que esclatés la polèmica, l'acte es va convertir en un acte d'homenatge i reconeixement per l'intent de linxament mediàtic al que se'l va sotmetre la setmana anterior.

FUNCIONARIS I REFERÈNDUM
Els adversaris s'han esquinçat les vestidures per unes paraules que va dir en una altra conferència similar a aquesta, quan va afirmar que un cop aprovada la llei de transitorietat jurídica els funcionaris l'haurien d'acatar si no es volien trobar amb sancions. Hi ha res més obvi que això?
Fa uns quinze dies Tàrrega per la Independència va organitzar una conferència amb el títol "Els treballadors públics davant el referèndum" de la que no se'n va fer cap publicitat, cap difusió. Hi vam convidar només les persones que més interessades hi podien estar: funcionaris del cos de Mossos d'Esquadra i policies locals, i també secretaris municipals.
No es pot dir que hi hagués una assistència massiva, poc més de vint persones, però tampoc era el que es pretenia en aquesta ocasió. La qüestió és que vam dur com a ponents dues persones d'innegable prestigi professional dins el camp de la jurisprudència, un des de la vessant de la pràctica de l'advocacia, l'altre com a coordinador de la sectorial de l'ANC de secretaris, tresorers i interventors de l'administració local, camp que domina abastament en tant que actualment és el secretari general de l'ajuntament de Tarragona.
Aprofitem per agrair l'alcadessa, Rosa Mari Perelló, per haver presentat l'acte a la sala de plens de l'ajuntament.

TRANSITORIETAT JURÍDICA
El que van explicar aquests juristes no va ser altra cosa que el que va venir a dir Lluís Llach. Segurament més ben explicat i, sobre tot, sòlidament argumentat amb fonaments jurídics, però deixant clar un mateix concepte: la llei de transitorietat jurídica derogarà qualsevol disposició legal que es contradigui amb el que s'estableixi en aquesta llei que, per tant, passarà a ser el marc de legalitat vigent a partir d'aquell moment.
És evident que en dues línies no es poden reflectir tots els matisos que hi ha darrera una afirmació d'aquests tipus, i menys quan qui l'escriu no domina especialment el tema, però dit de forma ràpida i simple ve a ser això.
Què se'n pot dir de les sancions? Doncs res que els funcionaris no sàpiguen. Si no apliquen la llei vigent a cada moment podran ser sancionats. Com ara. No hi haurà, com alguns volen fer creure, cap risc per als funcionaris de quedar en entredit. Aquests no hauran de triar quina legalitat obeeixen, si l'espanyola o la catalana, per la simple raó que de legalitat vigent només n'hi haurà una a cada moment.

DE LA LLEI A LA LLEI
Fins a un determinat moment serà l'espanyola. Que ja sabem prou bé que de sancionar també en sap i molt. I després serà la catalana, aprovada des del Parlament legítimament establert i democràticament escollit, amb una majoria de diputats que van ser elegits justament per dur a terme aquest procés. I la nova llei, com és lògic, evident i normal a tot el món, preveurà sancions per als que no la compleixin. Els que corrin a més velocitat de la permesa per la carretera seran multats, com fins ara, i els funcionaris que no acatin les lleis vigents doncs també seran sancionats, exactament igual que fins ara.
Diuen que qui no té feina el gat pentina, que és al que es dediquen els que tant protesten. No cal que donem més tombs del compte a coses que són de calaix.
Això sí, l'abast principal que d'entrada tindrà la llei de transitorietat servirà per garantir la realització d'un referèndum amb totes les garanties democràtiques. Després aquest referèndum s'haurà de guanyar, perquè si no tot plegat no haurà servit de res.