divendres, 18 de desembre del 2015

Les urnes són les nostres armes: utilitzem-les!

Falten pocs minuts per a que s'acabi la campanya electoral i us volem fer unes breus línies.

Aquesta ha estat una campanya de baixa intensitat. Sembla que els partits espanyols han aprés que com més disbarats deien, més a favor nostre anaven, i aquest cop han estat més moderats... Sembla que això no ens motiva a anar a votar.

També hi ha qui, lògicament, pensa que en ser unes eleccions espanyoles tampoc cal anar-hi a fer res ara que ja hem fet les plebiscitàries i que hem decidit de fer l'estat propi.

I per si tot plegat no fos prou, hi ha un munt de gent desencisada --diguem-ho clar, emprenyada com una mona-- per la situació de manca de govern a Catalunya després del 27-S.

Tots són motius ben vàlids per decidir no anar a votar aquest diumenge. I aquest seria l'error més gran que actualment podríem cometre els catalans.

No és que siguin gaire importants els resultats dels partits independentistes des de la perspectiva espanyola. Però si que ho són en clau interna i, sobretot, en clau internacional.

No podem permetre que es visualitzi un desinflament de la nostra voluntat de ser independents, de fer de Catalunya un nou estat.

Per això és vital que ens mobilitzem aquest diumenge i que anem a votar. Per Democràcia i Llibertat o per Esquerra. Però per algun dels dos. No us quedeu casa. Voteu, si us plau.

dilluns, 14 de desembre del 2015

Un any històric!

99 - Nova Tàrrega, 17 de desembre de 2015

Vet aquí el nostre darrer escrit a Nova Tàrrega abans de vacances. És per això, per ser el darrer de l'any que el plantegem com una mena de resum o balanç anual.

Aquest 2015 ha estat un any històric per Catalunya. És probable que no sigui aquesta la percepció general, actualment. Uns resultats electorals històrics s'han vist enterbolits per les traves que la CUP està posant per a la formació d'un nou govern. Intenteu, però, pensar en què diran els llibres d'història d'aquí a uns anys. No es parlarà de les dificultats que durant uns mesos hi va haver per aconseguir govern. Parlaran de les eleccions del 27-S com de l'assoliment de la major fita política dels darrers tres segles.

Que la recerca de la perfecció no impedeixi aconseguir el bé comú. Aquesta frase la pronuncià Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU, fa poc dies, just abans de la clausura de la Cimera del Clima de París. És evident que no pensava en els diputats independentistes del Parlament català quan la va dir, però seria bo que aquest se l'escoltessin i la tinguessin ben present. No cal insistir sobre qui recau, bàsicament, aquesta responsabilitat.

Aquest diumenge, 20-D, és molt important anar a votar. Segurament tampoc sigui aquesta l'opinió que domina entre els independentistes a dia d'avui. Però aquesta opinió ve condicionada, sobretot, pel desànim que la situació de manca de govern ja comentada causa entre gairebé tothom. Seria un error greu quedar-se a casa, perquè malgrat la victòria aconseguida el 27-S, queda molta feina per fer. I malgrat que aquestes eleccions no s'hagin plantejat com a plebiscitàries, sí que és necessari ratificar que els partits independentistes –Convergència i Esquerra– segueixen sumant més que els dependentistes. Per tant, tots a votar, igual que van fer els dependentistes les passades eleccions.

També a Tàrrega ha estat un any històric per a l'Assemblea. Si bé l'any passat, amb el 9-N, la mobilització fou brutal, l'activitat enguany de la nostra territorial ha estat frenètica. Passa el temps tant de pressa que de vegades no acabem de ser conscients de la feinada feta. Una feinada que duem a terme tots els col·laboradors habituals de Tàrrega per la Independència, però que, com sempre diem, només té sentit per la resposta que vosaltres, la gent que hi participeu, ens proporcioneu.

Hem organitzat una dotzena i mitja d'activitats al llarg d'aquest 2015. Algunes sols, altres en col·laboració amb altres entitats i partits. Algunes amb més èxit i altres amb menys. Però totes importants. Gairebé la meitat concentrades al mes de setembre, amb la vista posada en el 27-S. Entre les conferències potser la més destacada sigui la de Ramon Cotarelo, «El proceso de independencia visto desde Madrid», que ha tingut 20.000 visites fins ara a YouTube. Però amb altres de tant o més importants com les de Santiago Vidal, Germà Bel, Eduardo Reyes i Gabriel Rufián, Toni Albà, Jaume Terribas i Francesc Reguant, Martí Anglada o Vicent Partal.

Entre les accions, la de l'Onze de setembre ha estat la més participativa. Com cada any, la resposta de Tàrrega per l'11-S va ser massiva. Malgrat coincidir de ple amb la Fira de Teatre, vam inscriure un miler de persones a la Via Lliure de la Meridiana, a banda de les que hi van anar pel seu compte. Però també la resposta ha estat positiva per l'Electrofesta, la Marxa de Torxes, la jornada de formació de voluntaris en plena campanya electoral, els resultats a la nostra ciutat de la pròpia jornada del 27-S, la manifestació a la plaça Major en suport dels imputats pel 9-N, l'homenatge de matinada al president Companys en commemoració del 75è aniversari del seu afusellament, la posterior conferència sobre la seva figura, la manifestació a Barcelona del 22-N reclamant Unitat, Govern i Independència, sense oblidar la més recent de totes, la col·laboració en les activitats fetes a Tàrrega a benefici de la Marató de TV3.

A nivell intern, cal destacar el relleu en la direcció de l'ANC a Tàrrega. El que fou coordinador de Tàrrega per la Independència des de la seva creació, Antoni Colomé, va deixar de ser-ho, d'acord amb la limitació de tres anys que marquen els estatuts de l'ANC. No s'ha quedat a casa, però, i el seu nou destí ha estat el Secretariat Nacional de l'Assemblea, del que forma part des d'aquest passat mes de maig. Una justa recompensa a la seva feina al capdavant de la nostra assemblea territorial, malgrat el sacrifici personal que li representa.

I que ens espera el 2016? Seguir treballant tant o més que fins ara. Amb la mateixa força i empenta que ho hem fet fins avui. La mateixa que estem segurs que tindreu tots vosaltres. L'objectiu de millora del país, per la via de construir la República catalana independent, segueix endavant i, com més va, més entrebancs ens hi posaran, o sigui que caldran més esforços i més grans cada vegada.

Com és costum en aquestes dates, us desitgem felicitat. Un molt bon Nadal i una fantàstica entrada d'any nou. I, escombrant cap a casa, un bon govern que ens permeti arribar a Ítaca.

divendres, 11 de desembre del 2015

Divendres 18-12-2015, 20:00h - Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega - Acte de campanya de "Esquerra Republicana", amb Xavier Eritja

L'ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difon informació de totes les candidatures compromeses amb la independència.

Dissabte 12-12-2015, 19:00h - Biblioteca Comarcal, Tàrrega - Acte de campanya de "Democràcia i Llibertat", amb Josep Rull

L'ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difon informació de totes les candidatures compromeses amb la independència.

dimarts, 8 de desembre del 2015

L'Assemblea, amb la Marató de TV3

98 - Nova Tàrrega, 10 de desembre de 2015

Aquest serà el tercer any que hi col·laborem. De fet excepte el desembre de 2012, quan encara no havíem complert el primer any d'existència de Tàrrega per la Independència, cada any hem anat participant en les activitats que de forma conjunta amb la resta d'entitats de Tàrrega s'han anat organitzant a benefici de la Marató. Enguany, un cop més, tornarem a ser-hi per ajudar a recaptar diners a favor de les activitats de recerca que finança la Fundació la Marató de TV3. Aquest diumenge us esperem al Mercat Municipal!

En un país normal, la Marató no tindria tant sentit. Tots estem molt cofois de la nostra solidaritat, la de tots els catalans, quan a través de la Marató es recapten vuit, deu o dotze milions d'euros. Darrera aquesta quantitat hi ha persones per a les que el donatiu resulta un esforç econòmic molt important. Però no hauríem de perdre de vista que l'espoli fiscal a Catalunya es situa, pel cap baix, en els setze mil milions d'euros, és a dir el que es recaptaria fent 2.000 maratons.

El normal és que la recerca es financi amb recursos públics. Això no serà possible a Catalunya mentre no tinguem l'estat propi que estem a punt de construir. Menys, encara, mentre a Espanya hi hagi governs que ens humiliïn, escanyant-nos financerament, negant-se a donar-nos els nostres propis diners, els que recapten aquí, i fent-se els fatxendes, a sobre, dient que es gràcies a la solidaritat dels espanyols que Catalunya pot pagar avui els serveis que proporciona la Generalitat. Dir fatxenda és quedar-se curt: potser caldria usar mots que comencen de la mateixa manera.

Som en plena campanya de les eleccions espanyoles. Segurament alguns diran que no cal anar a fer-hi res ni al Congrés ni al Senat espanyols. Són aquells que no s'hi presenten, però que aquí tampoc no permeten fer govern. Qui no les avera diu que són verdes. Igual que per les catalanes es va mobilitzar fins al darrer unionista espanyol, també ara cal que els independentistes anem a votar. Cada escó que ocupi un diputat independentista, serà un de menys que els dependentistes podran utilitzar en contra nostra. En tenen molts, i de sobres, però no cal que els en regalem més, nosaltres.

Per tant, aquest 20-D cal anar a les urnes. I com cada vegada que n'hi ha, nosaltres no podem demanar el vot per cap de les dues forces que ens representen, ni per Democràcia i Llibertat (integrats per Convergència, Reagrupament i Demòcrates) ni per Esquerra Republicana de Catalunya. Però quan arribi el moment, voteu pensant en el millor per a una Catalunya independent.

L'Assemblea, amb la Marató de TV3

dimarts, 1 de desembre del 2015

La independència, a la nostra mà

97 - Nova Tàrrega, 3 de desembre de 2015

Una afirmació basada en la realitat, no en l'optimisme. Així ho va exposar Vicent Partal en l'excel·lent xerrada-col·loqui que realitzà a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega el darrer dijous de novembre, organitzada per nosaltres. La teniu disponible en vídeo a la nostra web, assemblea.cat/tarrega.

Vivim moments contradictoris. D'una banda estem millor que mai, amb majoria absoluta al Parlament, però de l'altra no hi ha manera de formar govern, fet que causa disgust a bona part de la població. Això que només van faltar 80.000 vots per aconseguir la majoria absoluta en vots, també. Cosa que potser s'hauria aconseguit si no fos per l'escandalós robatori de vots de l'estranger, als que es va posar tota mena de traves per impedir que poguessin exercir el seu dret amb normalitat.

Amb tot, hem superat ja el punt de no retorn. S'hi arriba quan s'enfronten el principi de legalitat vers el principi d'efectivitat. Un estat es reconeix com una entitat jurídica capaç d'imposar les seves lleis en tot el seu territori i en tot moment, per la força si cal. L'estat espanyol no va poder impedir el 9-N –aquell fou un primer punt de trencament–. Per tant la legalitat va ser superada pels fets. Ningú va poder impedir que votéssim. L'estat no va poder imposar la seva llei a Catalunya, ni per la força.

El trencament amb l'estat ja està consumat. Altra cosa serà l'escenificació de la declaració d'independència. El segon i definitiu punt de trencament serà quan la presidenta del Parlament convoqui un ple per debatre alguna de les lleis esmentades a la resolució d'inici de creació de l'estat català: procés constituent, seguretat social o hisenda pública. Aleshores serà quan el TC la inhabiliti per desacatar la suspensió de la resolució. Només cal que la presidenta Forcadell vagi al Parlament i obri la sessió, que s'haurà consumat el trencament definitiu.

Falta que la CUP decideixi quina coherència és més important. És innegable que van dir clarament que no farien Mas president. Però amb la mateixa claredat van dir que no farien descarrilar el procés. Els resultats electorals han situat la CUP en una posició en que només poden mantenir una de les dues promeses, perquè ambdues són contradictòries entre sí. Si trien la primera opció, cap problema: eleccions al març. Això és el que cal esperar després dels resultats de la seva jornada de debat a Manresa d'aquest passat diumenge.

No passa res per repetir les eleccions: tornarem a guanyar. És cert que repetir-les genera sensació de fracàs, però no podem dubtar de la gent del nostre país. Vam votar fa quatre dies i no ha canviat res substancial. Anant a noves eleccions podrà variar el repartiment de vots entre els partits de cada bloc, però el resultat final serà similar. O fins i tot millor per als nostres interessos. La capacitat mobilitzadora de l'independentisme es manté intacta, però els dependentistes no podran tornar a mobilitzar tanta gent a base de fer la mateixa campanya de la por.

Abans caldrà passar per la nosa de les eleccions espanyoles. Sens dubte seria molt millor no tenir entre mig aquestes altres eleccions, però el calendari és el que és. També hauria estat preferible que els independentistes hi haguessin anat units amb una fórmula equivalent a la de Junts pel Sí, però és comprensible que els aparells dels partits vulguin rebaixar tensions internes davant l'actual situació i prefereixin anar-hi per separat.

No tenim ningú a favor al món, però tampoc ningú en contra. Els estats es mouen per interessos i sovint coincideixen amb els nostres. Un exemple: la UE vol estabilitat per damunt de tot. Per això fa pocs dies, a Madrid mateix, el vicepresident del BCE va dir, al costat del governador del Banc d'Espanya –aquell que va dir que hi hauria 'corralito' a Catalunya si hi havia independència–, que el procés d'independència de Catalunya no provoca cap inestabilitat a la UE.

En resum, la independència és a les nostres mans. Endarrerir-ho uns mesos pel fet d'haver de repetir les eleccions, no té més importància.