dimarts, 27 d’octubre de 2015

La dona del Cèsar

92 - Nova Tàrrega, 29 d'octubre de 2015

La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, a més ho ha de semblar. Amb aquest màxima es pretén destacar que en política és tant important el fons com la forma. I les formes, quan es parla de corrupció, prenen encara més rellevància. No es pot permetre cap ombra de sospita per part de les persones que han de conduir el procés polític cap a la creació de la nova República Catalana. Però tampoc hem de permetre que s'utilitzi la corrupció per dividir els independentistes.

La corrupció és un mal inherent a la nostra cultura. No només a la política, sinó a tota la societat. Aquesta afirmació no en vol justificar la seva existència, només intenta reflectir la realitat del món en que vivim. És un problema que cal eradicar tant com sigui possible, especialment de la política, però que també és present en el món de l'empresa privada. I fins i tot en el de les relacions personals. De totes maneres, caldria no confondre el concepte de corrupció amb el de tracte de favor, que també està igualment estès arreu, més encara que no pas la corrupció.

Un altre mal inherent d'aquesta societat nostra és la difamació. “Difama, que alguna cosa queda”, sembla que sigui l'eslògan de molts polítics envers els seus adversaris, ni que sigui mentint descaradament. I, com en tot, també passa fora de la política. El problema, però, quan parlem de política, és com gestionem els casos de difamació/corrupció mentre no se'n treu l'entrellat. Malament si no plega un culpable de corrupció, malament si plega un innocent difamat.

Un polític, per ser corrupte, ha d'ostentar algun poder. Qui s'entretindria a corrompre un polític que no mana? Per tant, cal entendre que els partits on es detectaran persones corruptes seran els que en algun moment han tingut poder per governar. Evidentment, els que no han governat mai poden presumir de la seva incorruptibilitat perquè, simplement, no n'han tingut l'ocasió.

Cal distingir les persones dels partits o institucions als que pertanyen. Si un alcalde o regidor es deixa corrompre, el corrupte és ell, no el seu partit o el seu ajuntament. De vegades les trames de corrupció poden afectar moltes persones que poden representar una xarxa molt important dins un partit o una institució. Però fins i tot en aquests casos cal tenir clar que les corruptes són les persones, no els partits o les institucions. Si arribéssim a creure que la corrupció és de la pròpia institució, ja no valdria la pena canviar les persones perquè les que vindrien farien el mateix. I si admetem això de les institucions, perquè no hauríem de dir el mateix dels partits?


L'exigència de credibilitat hauria de ser igual per tothom. Tant per l'acusat que per l'acusador. Si s'arriba a demostrar res del que s'està investigant sobre persones de Convergència –el fàcil és dir només ‘Convergència', per mirar de tacar el conjunt–, canya per ells. Canya en forma de multes, inhabilitacions o presó, el que calgui. Però seria ingenu pensar que només l'atzar determina els moments en que aquest casos tenen major repercussió mediàtica a causa d'escorcolls, detencions preventives o falsos informes policials. Sovint just en moments clau com en vigílies d'eleccions, o quan poden servir per entorpir unes ja de per sí difícils negociacions entre JxSí i CUP.

Seria bo observar els fets amb proporcionalitat. Hi ha qui, interessadament és clar, vol fer veure que Catalunya és el major niu de corrupció d'Espanya i del món sencer. Però si mirem de combinar memòria i números, potser ens adonarem que no som nosaltres els que més hauríem de patir. Tot i recalcar que els errors dels altres no poden justificar els nostres, cal no perdre de vista qui té la palla a l'ull i qui hi té la biga. Catalunya concentra només el 2% de l'import defraudat en els casos de corrupció més importants entre 1984 i 2013, segons mostra el gràfic que acompanya l'article.

Sovint, darrere l'ús de la corrupció, només hi ha interessos partidistes. El trist és quan uns tiren la pedra i ja ni es molesten a amagar la mà, i uns altres fan la pinça utilitzant aquestes acusacions.

Divendres 30-10-2015, 20:00h - Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega - Conferència sobre Lluís Companys

Conferència: Lluís Companys. Aproximació a la figura del President
Ponent: Roger Rosich, analista polític
Presenta: Xavier Garcia, escriptor
Quan: Divendres 30 d'octubre de 2015, a les 8 del vespre
On: Sala de plens de l'Ajuntament, Tàrrega
Organitza: Comissió Homenatge a Lluís Companys

dimarts, 20 d’octubre de 2015

A què jugueu?

91 - Nova Tàrrega, 22 d'octubre de 2015

Això és el que preguntaríem a CUP i JxSí: a què jugueu? Perquè sembla que juguin al gat i la rata. El cert és que des de l'ANC, amb més o menys encert, hem procurat mantenir una certa imparcialitat entre ambdues opcions. A veure si al final resultarà que ens haurem equivocat...

Durant la campanya demanàvem dues coses, que no es van aconseguir. Majoria absoluta per a JxSí i que el vots d'uns i altres superés el 50%. La segona servia per reforçar qualsevol decisió que es prengués per la via d'una declaració unilateral d'independència. La primera, simplement, per facilitar la governabilitat del procés. La CUP ja s'ha desentès des del primer moment de donar suport a la DUI en no haver aconseguit la majoria de vots. I amb les formes amb que planteja les negociacions per arribar a un pacte de governabilitat, no sembla que tinguin ganes que això acabi bé.

Sempre hem pensat que hi acabaria havent acord, però no qualsevol serveix. El cert és que la impressió que té molta gent és que la CUP ha adoptat una posició massa dogmàtica. Res a fer amb el president Mas pel mig. Ells, que sempre deien que s'aixecarien de les negociacions si s'utilitzava la premsa per fer pressió, resulta que són els que més han parlat les darreres setmanes per marcar les seves línies vermelles. I no se'n cansen de repetir que amb Artur Mas no hi ha res a fer.

Valdria la pena que la CUP no s'equivoqués. Si hem arribat on som és gràcies a la feina de molta gent, de tots els independentistes de fet. Uns treballat més activament i altres formant part de la majoria sorollosa que es manifesta i que vota. Però, igual que els manaments de la llei de déu es resumeixen en dos, també podríem resumir en dos els actors que ens han dut fins a l'escenari actual. El principal és l'ANC, que ha sabut aglutinar, fins ara, totes les tendències i ha pogut salvar de partidismes el procés. L'altre, que el president de la Generalitat s'ha posat al capdavant institucional d'aquest procés.

Es podran discutir les seves motivacions, però no els fets. Agradi més o menys, el paper del president de la Generalitat dirigint el procés des de la vessant política institucional ha estat determinant. És per això que derrocar-lo ha estat el principal objectiu de l'espanyolisme. Per la majoria de la població catalana, la independència és un objectiu per sí mateix. Per la CUP, el lema de tota la vida és Socialisme i Independència. I no els destrien. L'un ha d'anar amb l'altre. Si pel fet que la majoria no vol socialisme (els que han votat a JxSí), ens hem de quedar tots sense independència, la història els jutjarà. I és probable que no quedin ben parats.

A hores d'ara no es veu cap sortida fàcil. L'exdiputat de la CUP, Quim Arrufat, ja va dir que podien arribar a investir Mas si no els hi deixaven més remei, però que no era la millor manera de fer. I realment és cert: no és una bona manera. Però fa l'efecte que tothom té clar que els que no han sabut estar al seu lloc són ells, amb exigències sobre persones abans que sobre qüestions polítiques. Perquè no paren de dir que les persones no són importants, sinó els projectes. Però són ells els que veten persones concretes. On és la coherència?

És evident que des de Tàrrega per la Independència no estem contents. Els resultats del plebiscit no s'estan traduint en el que caldria: un acord clar per tirar endavant la independència. No direm que la culpa sigui d'una sola part, tot i que pel que hem argumentat fins ara tampoc creiem que s'hagi de repartir a parts iguals. El que compta, però, al final, són els resultats. I a hores d'ara encara no hem arribat al final de la negociació. Ves a saber si sabran trobar el punt d'acord necessari i les formes oportunes per a que tothom pugui sentir-se satisfet. Esperem que així sigui.

L'objectiu final és massa important com per no posar-se d'acord. Sempre hem dit que el nou país l'hem de construir entre tots: els independentistes però també els dependentistes. Cal dir ara el mateix del procés. L a independència l'hem de construir entre tots: els socialistes i els que no ho són. I cal que tots respectin el pes popular, mesurats en vots, que cadascuna de les opcions té.

L'acord és possible, segur que sí, per fer pinya entre tots. El castell que volem aixecar és molt gran i requereix de bases sòlides i d'un munt de gent a la pinya, al folre i a les manilles. Esperem que quan es publiqui l'article ja s'hagi assolit el pacte, o se n'estigui a punt. Ens ho mereixem, però, sobretot, no ens podem permetre cap altra opció.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

Tàrrega i Cervera se sumen al suport als imputats per la consulta del 9N

Tàrrega Televisió, 13 d'octubre de 2015



Unes 400 persones s’han concentrat a Tàrrega davant l’Ajuntament per donar suport als imputats per la consulta del 9N. L’acte ha començat amb la projecció del vídeo de l’ANC en defensa de la consulta i tot seguit s’ha llegit el manifest unitari per donar suport al president Artur Mas, la consellera Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega. L’alcadessa de Tàrrega ha manifestat que dijous s’unirà als alcaldes que aniran a Barcelona.

Pel que fa al comunicat del Tribunal de Justícia en què considera un atac les manifestacions en suport als imputats, des de l’assemblea defensen la llibertat d’expressió.

L’Assemblea ha posat una urna a la plaça per recollir cartes signades en protesta de l’actuació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que faran arribar a l’ens judicial.

A Cervera, un centenar de persones s’han concentrat a la Plaça Major davant l’Ajuntament.

Regidors de Convergència, ERC i Mes i el mateix alcalde han llegit un manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, signat per l’ANC, Òmnium Cultural, l’Associació Catalana de Municipis per la Independència, en contra de la intolerància i en suport a la democràcia.

Per la seva banda l’alcalde de Cervera ha dit que el dia 15 el món local farà costat i acompanyarà Artur Mas en la seva declaració davant el TSJC.

Homenatge a Companys en el 75è aniversari del seu afusellament

Aquest dijous, 15 d'octubre de 2015, es compleixen 75 anys de l'afusellament del president Companys.

Tàrrega per la Independència col·labora, de manera conjunta amb altres entitats locals, en els actes que organitza la Comissió Homenatge a Lluís Companys, en record i homenatge a la seva figura, a les set del matí, a l'esplanada del Castell a Tàrrega.

Us convidem i us animem a participar-hi.

Us informem també que el mateix dia, a dos quarts de nou del vespre i organitzat per l'Ajuntament de Tornabous, es projectarà la pel·lícula «13 dies d'octubre» al local del cinema de Tornabous. L'entrada és gratuïta.



9N SOM TOTS - Dimarts 13 d'octubre, a les 19:30, omplim la Plaça Major

Com de ben segur sabreu, s'estan coordinant accions de suport als imputats del 9N que durem a terme conjuntament entre ANC, OC, AMI i ACM.

Algunes seran a Barcelona, com ara les concentracions davant el TSJC mitja hora abans de les declaracions dels imputats, tant el dimarts 13 (consellera Rigau, al matí, i exvicepresidenta Ortega, a la tarda) com el dijous 15 (president Mas, al matí). Si el dia 15 al matí voleu anar amb autocar a Barcelona, al final del correu trobareu informació sobre el que organitzen els companys de l'ANC de Bellpuig.

Altres accions es faran a cadascun dels pobles de Catalunya, com la concentració davant dels Ajuntaments que s'ha convocat per dimarts 13 a dos quarts de vuit del vespre. A Tàrrega us convoquem, aquest dimarts 13, a les 19:30, per omplir la Plaça Major. Llegirem un manifest de suport als imputats i recollirem les cartes que tot seguit us comentem.

I encara d'altres que podem fer individualment cadascú de nosaltres, com ara enviar cartes al TSJC. El model de carta per enviar el trobareu en aquest enllaç (carta TSJC), i només cal que hi poseu, al final, el vostre nom i cognoms i dni, que la signeu, i l'envieu per correu postal a l'adreça que consta a l'encapçalament de la carta. O, si voleu, el mateix dia 13, a la plaça major, disposarem una de les urnes de cartró del 9-N per a recollir les vostres cartes i nosaltres ens encarregarem de dur-les a correus. L'objectiu és que la gent es faci fotos enviant-la, d'aquesta manera fem públic el suport individual a la consulta del 9N i als imputats, a l'estil de com ho vam fer el passat gener amb les autoinculpacions.


Extracte del correu de l'ANC de Bellpuig:
15 D' OCTUBRE:
Després de l'homenatge al President Companys, a 2/4 de 7 al costat del monument del Mil·lenari
Anem a Barcelona a donar suport al president Mas, el dia de la seva declaració al TSJC
SORTIDA DE L'AUTOCAR:
A les 7 del matí
Parada de BUS de l'Avinguda de Les Garrigues
PREU = 7€
INSCRIPCIONS fins el dimecres dia 14 a:
- Ajuntament de Bellpuig d'11 a 13 hores
- e-mail: bellpuig@assemblea.cat
- Telèfons: 635 300 475 Joan / 646 980 392 Josefina
Al correu-e cal indicar el nom, telèfon i nombre de places a reservar.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Els resultats del 27-S a Tàrrega

90 - Nova Tàrrega, 8 d'octubre de 2015

Abans de començar, dues prèvies. Dimarts vinent, 13 d'octubre, està convocada una manifestació davant tots els ajuntaments de Catalunya en defensa dels imputats per haver posat les urnes el 9-N. Per tant, a dos quarts de vuit, tots a la Plaça Major de Tàrrega. D'altra banda el dijous 15 es compleix el 75è aniversari de l'afusellament del president Companys, al que com cada any es retrà homenatge al matí, a l'hora que l'afusellaren, llençant les tradicionals salves en el seu honor davant els murs del Castell, acte en el que l'ANC ha vingut participant els darrers anys.

A Tàrrega per la Independència estem satisfets dels resultats locals. Si la setmana passada miràvem de fer una valoració global del resultat de les eleccions, avui veurem de fer una anàlisi una mica més centrada en els resultats locals. El nostre punt de referència era el 9-N. En aquella ocasió hi va haver una participació de 6.259 persones, molt elevada tenint present que era una 'simple' consulta on els dependentistes van optar majoritàriament per no participar. No entrarem a comparar els resultats de les combinacions de respostes Sí-No, Sí-Blanc, etc, d'aquella consulta perquè els resultats d'aquestes opcions no eren significatius.

El 9-N hi va haver 5.581 vots pel Sí-Sí. Una xifra elevadíssima, al nostre entendre, que calia tornar a mobilitzar ara. En algun moment vam dubtar que realment poguéssim repetir els resultats. Perquè la il·lusió col·lectiva que es va respirar pel 9-N no s'ha aconseguit reproduir amb la mateixa intensitat en aquesta ocasió. Fins a quin punt hauria estat millor aconseguir la candidatura única que propugnàvem és un dubte que mai resoldrem. També perquè al novembre van poder votar persones que aquest setembre no podien –joves de 16 i 17 anys i estrangers empadronats a Tàrrega–, tot i entendre que aquests dos col·lectius tampoc van implicar-se molt aleshores. I perquè la comparació amb els resultats de les municipals no convidava a l'optimisme ja que la suma de vots als quatre partits independentistes –inclosa Unió– era clarament inferior a la xifra de vots afirmatius del 9-N.

El 27-S van votar 5.658 persones per la independència. El que ha quedat demostrat amb aquests resultats, en tot cas, és que l'interès que desperten les municipals entre la ciutadania es inferior al que han aixecat tant el 9-N com el 27-S. Finalment hi ha hagut un increment de 77 vots entre les dues candidatures independentistes de Junts pel Sí i la CUP respecte el 9-N. Això significa dues coses. D'una banda, que pel 9-N vam aconseguir mobilitzar la pràctica totalitat de vot independentista del país. I de l'altra que no hem estat capaços d'aconseguir, d'aleshores ençà, atraure gaire gent. Parlem de país, i no només de Tàrrega perquè el comportament general ha estat força similar arreu. A Catalunya el 9-N van votar Sí-Sí 1.897.274 persones, i ara han votat JxSí i CUP 1.957.348, unes 60.000 persones més que representen un augment del 3,2%. A la demarcació de Lleida l'increment és del 3,5%, a l'Urgell de l'1,0% i a Tàrrega de l'1,4%, tot força semblant.

Hi ha coses que són molt difícils de comparar. O directament no es poden comparar. De totes maneres hem provat de fer-ho entre els resultats del 2012 i el 2015. El PP passa de 611 a 419 vots i recupera el seu nivell habitual a Tàrrega, al voltant dels 400 vots. El PSC passa de 614 a 597 i es queda pràcticament igual, aguantant la sagnia, de forma similar al que fa a Catalunya on en vot absolut només ha perdut 1.500 vots, de 524.700 a 522.200. Ciutadans irromp amb 724 vots, és a dir que ha multiplicat per cinc els 133 votants de fa tres anys i és qui aconsegueix mobilitzar el vot dependentista que tradicionalment es quedava a casa. Fet que, si més no, certifica el caràcter plebiscitari d'aquestes eleccions.

Pel que fa als independentistes, el creixement és clar. La CUP passa de 282 a 813 mentre que JxSí passen de 3.561 (CiU) + 1.247 (ERC) = 4.808 a 4.845, tot i que cal tenir present que els vots de CiU no eren només de Convergència, i que aleshores també hi havia Solidaritat que va treure 218 vots. Ara cal esperar que a la CUP sàpiguen trobar la sortida de l'atzucac en que ells mateixos s'han posat fent bandera del no a Mas. Perquè si acaben duent a terme les seves advertències de no fer-lo president, sens dubte seran els campions de la integritat, però també deixaran clar que la independència no és la seva prioritat. I ho pagarem tots, ells inclosos. Si el procés no ha de dependre de les persones, que s'ho apliquin ells mateixos i deixin de fer el ruc.

D'altra banda, queden els de la tercera via. Els hereus d'Iniciativa passen de 357 a 310, amb un descens poc important, també, tot i que contrari al signe de Catalunya on, encara que poc, han pujat en nombre de vots. Finalment Unió, amb 248 vots, no es pot comparar amb fa tres anys. Però sí que observem que arriba justet al 3,1% dels vots, per damunt de la mitjana catalana (2,5%) però per sota de la mitjana lleidatana (3,6%). Una llàstima localment per Josefina Bernades, a la que probablement aquests resultats han ajudat a prendre la decisió de plegar com a regidora de l'Ajuntament, i a qui cal reconèixer els seus mèrits personals. Un fet lògic, d'altra banda, que situa la representativitat d'Unió dins el consistori targarí als nivells que realment li corresponen.

En definitiva, els resultats a Tàrrega s'han situat sobre el que era d'esperar. Nosaltres hem fet la nostra feina, en aquest sentit. Ara cal que els partits, al Parlament, comencin a fer la seva. I nosaltres, com sempre, vigilant.