dimarts, 29 de setembre de 2015

27º09'2015": On tot comença

89 - Nova Tàrrega, 1 d'octubre de 2015

Hem guanyat, a les urnes, la República de Catalunya. Hem guanyat el dret a començar-ne la construcció. És així de simple i és així de clar. Però tampoc no cal que ens enganyem nosaltres mateixos. Hem guanyat, però no com ens hauria agradat. Sembla que siguem com els afeccionats al Barça, que no n'hi ha prou guanyant, sinó que a més cal 'jogo bonito'... Quan resulta que l'adversari ha fet tot el contrari: joc brut (les pensions no es cobraran, els bancs se'n n'aniran, “y la europea?”...), hi ha posat l'àrbitre (Junta electoral central manant a TV3). Fins i tot han fet passar vergonya a la Unió Europea manipulant les declaracions del seu president, amb aquell paràgraf “mal traduït”, per no dir inventat directament.

Hem escrit un munt de vegades quin era el nostre objectiu. Que Junts pel Sí tingués majoria absoluta de diputats i que entre ells i la CUP es superés el 50% dels vots. I és cert que cap dels dos objectius s'ha acomplert. L'únic que vol dir això és que no hem guanyat per golejada. Però hem guanyat. La opció del SÍ té més diputats i té més vots que la opció del NO. I ha quedat demostrat que això no eren unes ‘simples' eleccions autonòmiques, eren un plebiscit sobre la independència. Només així s'entén que la participació hagi arribat al 77,4%, similar a la dels referèndums importants.

També és cert que nosaltres hem de rectificar. Sempre havíem dit, per recalcar el caràcter plebiscitari, que tots els vots que no fossin pel SÍ es comptarien pel NO, com de fet han corregut a fer Ciutadans, Populars i Socialistes. Però durant la mateixa nit electoral, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell (en realitat Rabell és el segon cognom; el primer és Franco) va repetir que al seu grup no se l'havia de posar al sac del NO, perquè ells continuen defensant una mena de tercera via, que és la del dret a decidir per via d'un referèndum. I els d'Unió, si fa no fa el mateix.

Així, doncs, el SÍ guanya el NO per 9 punts de diferència. Els del SÍ absolut (JxSí + CUP) tenen un 48% dels vots, però els del NO rotund (C's + PSC + PP) només en tenen un 39%, un 11,5% correspon a l'esmentada tercera via (CSQP, Unió), un 1% a la resta d'extraparlamentaris (a saber què votarien en un referèndum els del Partit Animalista Contra el Maltracte Animal...) i un 0,5% de vots en blanc. Per tant, tot i no tenir la majoria absoluta de vots, el SÍ guanya de forma abassegadora el NO. Nosaltres no sabem llegir els resultats d'altra manera, i pensem que no fer-ho així és no entendre el procés. Que de fet és el que els hi passa a un bon munt d'aquests líders espanyols que només venen a Catalunya per les eleccions.

Per als perdedors, la millor defensa és un bon atac. Parlar dels altres abans que d'ells mateixos. Només així s'entén que el que nou principal partit de l'oposició, Ciutadans, demani la dimissió de Mas i noves eleccions. De fet, a les valoracions dels resultats que han fet els partits, qui més qui menys tots han parlat més de Junts pel Sí més que no pas d'ells. El Rajoy dient que ni quatre de cada deu catalans avalen el procés, fent referència al 39,54% de vots de JxSí i oblidant-se expressament de la CUP. El socialista Sánchez –ell, que diu que és més de barra que no de pista, per no ballar amb l'Iceta– que en té molta de barra per dir que “clarament ha perdut l'independentisme”.

Un cas a banda és el que ha passat amb Unió. Una llàstima, pensant en Carrasco i Formiguera. El més assenyat, pensant en Duran i Lleida. De totes maneres, no donem per enterrat aquest partit. Si bé és cert que el seu resultat sembla positiu, perquè ha posat de relleu el fracàs de la seva posició dins la federació amb Convergència i el sobredimensionament de la seva representativitat, no hem d'oblidar que tenen, encara, molta força institucional, sobretot pel que fa a nivell municipal, on fruit de presentar-se encara sota les sigles de CiU, ostenten molts regidors als ajuntaments i diputats a les diputacions.

Pel que fa a la CUP, podríem estar d'acord en algun aspecte. El procés no s'ha de personalitzar al voltant de ningú en concret, però també cal admetre que no hem de deixar perdre cap actiu pel camí, i Mas ho és, agradi més o menys. Com ho són Junqueras, Romeva, Forcadell, Casals, Reyes, Llach, Bel, Forné, Baños, Usall... Perquè hauríem de deixar-ne cap de banda? També diuen que el nou president no pot estar associat ni a la corrupció ni a les retallades. Qui vinculi Mas amb corrupció és que té ganes de fer-ho, perquè no hi ha cap cas que l'involucri a ell personalment. I les retallades... No era per evitar-les que volíem fer un país nou? Mas les ha causades o les ha patides, les retallades? De vegades sobra demagògia, fins i tot entre els nostres.

Cal demanar a la CUP el capteniment que ha tingut en les grans ocasions. No que abandoni els seus principis, però sí que tingui present que l'espectacular increment de vots no el té només en base a la seva ideologia. L'ha tingut per la seva fermesa i coherència en molts moments, que ha fet que es guanyessin el respecte de molta gent que no combrega amb els seus ideals. Com ara quan es va mantenir ferma i va salvar el nou 9-N, al costat de Mas, mentre Esquerra i Iniciativa s'aixecaven de la taula de negociacions. Confiem, doncs, que malgrat declaracions com les de no voler fer Mas president o descartar la declaració unilateral d'independència, entenguin que l'única clau d'aquestes eleccions era la plebiscitària i que els hi correspon fer avançar el procés conjuntament amb Junts pel Sí. Fer una altra cosa, no posar-se d'acord, seria una estocada per al procés, però també a la seva pròpia credibilitat.

Capgirant Martí i Pol, tot és possible, però no tot està per fer. Perquè ja hem fet moltíssim. Això sí, segueix quedant molt per fer encara. Per tant pren vigència, més que mai, el lema de l'Assemblea: «27º 09' 2015” on tot comença». Aquest diumenge, tu ho has decidit.

dissabte, 26 de setembre de 2015

Albert Pont: «El vot de la teva vida»

El 1995, a pocs dies del referèndum d’autodeterminació del Quebec, Paul Martin, l’aleshores primer ministre canadenc, va advertir els quebequesos que la independència comportaria la pèrdua d’un milió de llocs de treball.

Al seu torn, John Honderiuch, CEO de General Motors al Canadà, va amenaçar amb tancar la planta automobilística de Sainte-Thérèse, d’on havien sortit els mítics Pontiac LeMans i Cevrolet Camaro. Sense parpellejar, va prometre deixar desenes de milers de treballadors al carrer... i altres als executius el van imitar en una operació perfectament orquestrada i executada pel Partit Liberal. Laurent Beaudoin, CEO de Bombardier, va fer arribar una carta intimidatòria als seus 12.000 empleats demanant el vot pel “no”. Els va suggerir que continuessin essent criatures dòcils i que es deixessin comprar pels canadencs, “...com en el passat, com ara, com sempre...” i “...a canvi, Canadà continuarà deixant que us ajupiu a recollir les engrunes que us va deixant...”, responia Robin Philpot del partit quebequès.

Alts executius amb estrets vincles amb el poder polític, i capos (Desmarais) de grans fortunes que, fins aleshores, havien estat desconeguts pel comú dels mortals, van sortir de les penombres de les seves cavernes folrades de vellut per fer-se públics per un instant. Molta gent escoltava la seva veu per primera vegada. I, amb hipnòtic semblant, perforaven el cervell dels telespectadors mentre en secret s’organitzaven i recaptaven milions i milions de dòlars per comprar voluntats i connivències entre catedràtics, esportistes d’elit, lliurepensadors, intel·lectuals i gent igualment respectable, cridats a fer campanya a favor dels interessos dels seus amos, enverinats sense saber-ho pels serveis secrets canadencs.

Així és com el “no” va esdevenir l’opció de les classes adinerades, dels arrogants genets dels clubs de polo, dels despreocupats socis dels selectes clubs de golf de l’Ille Bizard, dels croupiers engominats que des de la Borsa de Montréal jugaven al Monopoli amb els estalvis dels pensionistes... dels seductors estudiants que esquitxaven despreocupadament la gespa del campus de la prestigiosa McGill...

Sense saber-ho, Canadà va coquetejar amb el terrorisme islàmic. Alguns dels tristament cèlebres autors dels atemptats de Nova York van obtenir la nacionalitat canadenca el 1995, durant els processos de regularització massiva previs al referèndum del Quebec. Tot d’una, els tràmits de regularització es van reduir dels habituals nou mesos a uns pocs dies. Algunes circumscripcions van augmentar el nombre d’electors un 20%. Al final, el recompte de vots va evidenciar que hi va haver més de 300.000 votants que no estaven inscrits en la seguretat social.

Paral·lelament, Canadà va mobilitzar els pobles natius en contra de la secessió. I, malgrat tot, després d’haver votat en un 90% en contra de la independència, els pobles natius continuen vivint en la més absoluta marginalitat, víctimes de falses promeses que no havien tingut cap altre objectiu que perpetuar la dominació de Canadà sobre el Quebec. Avui, més del 50% d’ells vota el Partit Quebequès.

El recurs del xantatge emocional va ser el toc de pedra d’una campanya propagandística cridada a apel·lar a les emocions dels dèbils de cor. La poderosa maquinària de l’imperi va fletar avions, trens i autobusos gratuïts provinents de tots els racons del país. Un exèrcit d’ocupació va estendre’s pels carrers de Montréal, sota l’ombra de pancartes que resaven “Us estimem”.

Fins i tot, els unionistes van aconseguir mobilitzar alguns caps d’Estat com Bill CLinton en favor de la seva causa. Però, malgrat tot, la intervenció més decisiva va venir de la mà dels mass media canadencs: Gesca, Le Soleil, La Presse, Le Quotidien, Le Droit, Le Nouvelliste, La Tribune, La Voix de l’Est... i totes les ràdios i cadenes de televisió públiques i privades bombardejaven incansablement els telespectadors amb amenaces cada vegada més esperpèntiques. La maquinària dels mitjans de comunicació va fer de la independència del Quebec un autèntic espectacle, on els sobiranistes quebequesos no podien ser més que simples espectadors i, si de cas, les irreductibles feres d’un circ mediàtic sense precedents.

Després de la desfeta emocional que va suposar perdre el referèndum per només 54.000 vots, poc més d’un 1% del total, Canadà va començar a fer llenya de l’arbre caigut. Des d’aleshores, els partits unionistes han fomentat la inestabilitat política del Quebec reduint la política a una simple brega constant.

El 1999, només quatre anys després del referèndum, el govern canadenc va fer tancar la borsa de Montréal, mentre començava a impulsar l’activitat econòmica de Toronto en una clara estratègia per regionalitzar l’economia quebequesa. En els últims vint anys, Montréal ha deixat de ser la capital econòmica i cultural de Canadà, i el seu centre logístic i comercial. El sector financer s’ha traslladat massivament a Toronto. L’aeroport Pierre Elliott Trudeau, en altre temps eix d’ebullició econòmica de MOntréal, ha esdevingut una infraestructura obsoleta subordinada als interessos de Toronto.

En els darrers quinze anys, el creixement de Toronto ha estat simplement espectacular. Ha esdevingut la ciutat de les oportunitats. I ho ha aconseguit a costa de marginar Montréal i la seva àrea d’influència mentre l’esplendor de la seva vida cultural s’apaga. El govern canadenc concentra a Toronto les inversions estrangeres i la instal·lació de multinacionals. Centenars de milers de ciutadans de Montréal han estat obligats a triar entre emigrar a Toronto a canvi de conservar el lloc de treball o restar a Montréal sense feina ni perspectives de trobar-ne mai més.

Avui, Montréal ja no és la ciutat més poblada del Canadà. I abans de quinze anys, la ciutat canadenca dels JJOO de 1976 i de les exposicions universals es disputarà la tercera plaça amb Calgary mentre la propaganda unionista es justifica dient que el fanatisme nacionalista fa perdre l’atractiu pels inversors.

Albert Pont

President del Cercle Català de Negocis

divendres, 25 de setembre de 2015

Explicacions sobre el 27-S

L'ANC no forma part de cap candidatura. Com a entitat favorable a la independència de Catalunya, difon informació de totes les candidatures compromeses amb la independència i amb el caràcter plebiscitari del 27S.

Primera explicació:




Segona explicació, de Jaume Fernàndez (un amic), sobre la diferència existent entre els caps de llista a Lleida de la CUP i de Catalunya Sí Que Es Pot (PODEMOS+ICV): clic aquí

Entrada a facebook de Jaume Fernandez Gonzalez - Dijous 24/09/2015 a les 13:37

El diumenge, com bé us podeu imaginar aniré a votar Junts pel Sí. Res que us sorprengui, després de 25 anys de militància independentista, és l'eina més poderosa que ens pot conduir al restabliment de la nostra plenitud nacional desprès de tres segles de colonització de l'imperi castellà.

No és aquest el motiu del meu post, ja que de fet el que dic és quelcom que us podeu imaginar tots aquells que em coneixeu.

De fet m'adreço a tota aquella bona gent de la demarcació electoral de Lleida, que si bé són profundament catalanistes, la seva marcada ideologia d'esquerres els impedeix votar la llista de Junts pel Sí. No vull entrar a valorar-ne les raons, cadascú té les seves; de fet només vull parlar-vos de les opcions.

De fet no dic res de nou, si redueixo les opcions a la CUP i a l'artefacte aquest de Podemos i ICV. No crec que faci falta dir-vos que si preteneu que Catalunya mai esdevingui un país lliure i just, només existeix l'opció de la CUP, ja que els altres es possible que negociïn amb l'Estat un parell de segles més. Però en la circumscripció de Lleida la qüestió encara és més sagnant per la gran diferència entre els respectius candidats. Per atzars de la vida els conec als dos, l'un perquè hem treballat junts, l'altra perquè es veïna de poble. Per tot plegat us en voldria fer cinc cèntims.

En Ramon és un bon noi, és professor de secundària i dels pencaires, fa molts anys que és de la CUP, i sempre per convicció, on ha treballat molt i mai n'ha tret un duro. A més a més és un apassionat de l'esport, i sovint ens il·lustra amb històries esportives en el diari L'Esportiu.

Jo discrepo amb ell en molts posicionaments polítics, jo sóc partidari de liberalisme social, i ell és força més "Hard", però és una persona honesta en la que hi podeu confiar, potser s'equivocarà, però mai trairà a la pàtria.

L'altra, la Sara, és veïna del meu poble, li desconec l'ofici, i si el té, deu ser d'aquells que no es poden explicar amb paraules senzilles. Ja fa anys que es mou en el món iniciatiu, i en cap moment ha dubtat a fer-se un nom públic atiant polèmiques innecessàries. Assessora política, regidora en diversos períodes i parlamentària. El passat 9 de novembre va participar activament en el referèndum declarant-se independentista. Avui encapçala la llista de Podemos a Lleida, i afirma que ara mateix no convé la independència. Segurament la possibilitat d'allargar el sou de diputada ha refredat l'ànsia de llibertat per Catalunya. Això si, Palestina independent, però Catalunya comunitat autònoma d'Espanya.

Estic convençut que en Ramon sacrificaria l'acta de diputat si així s'aconseguís la independència; la Sara, crec que sacrificaria la independència per una acta de diputat i l'exempció quatre anys més d'ingressar en el món laboral.

Es voten partits, però també es voten persones. Si la informació que us he facilitat us pot ser útil, em sentiré satisfet.

Jaume Terribas i Francesc Reguant resolen dubtes sobre «Pensions i Agricultura a la Catalunya independent»

24 de setembre de 2015, Teatre Ateneu, Tàrrega

Jaume Terribas i Francesc Reguant, economistes

Pensions i Agricultura a la Catalunya independent. Resolució de dubtes

dijous, 24 de setembre de 2015

Mons. Xavier Novell: «Per ells»

El setembre de 2013 vam criticar el bisbe Novell, quan va recomanar als rectors de la nostra diòcesi, la de Solsona, que no fessin repicar les campanes a les 17:14, en el moment previst de començar la Via Catalana cap a la Independència que havia d'unir milers de persones de punta a punta de Catalunya.

Ara, després de llegir la glossa que ha fet per aquest diumenge, és de justícia reconèixer el seu acostament al poble que ha de guiar. I així ho vam fer al començament de la presentació de la xerrada que aquest passat dimecres vam organitzar, com es pot veure en el vídeo de l'esmentada conferència.

Aquesta és el text:

GLOSSA dia 27 de setembre de 2015

Per ells / Mons. Xavier Novell

A hores d’ara tothom té clar que aquest diumenge decidim sobre la independència de Catalunya. Ho ha deixat clar tant la campanya electoral, com la mobilització de l’Estat, de tantes associacions civils i corporacions de tot tipus. Tenim, doncs, l’oportunitat de viure i participar en el dia més important de la nostra història com a poble.

Fa dos anys, partidaris de la independència van demanar als rectors que toquessin les campanes a l’inici de la via catalana. Ja sabeu que ho vaig desaconsellar per evitar un posicionament polític de l`Església. Aquesta setmana, en canvi, he animat tots els rectors a tocar les campanes aquest diumenge a les 9 del matí. Un bon repic per a despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat: el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble.

Molts de vosaltres us llevareu sabent bé què votar. Coneixeu la candidatura que vol aglutinar el sí que faciliti un reconeixement internacional al procés de la independència. Sabeu de l’altra candidatura a favor del sí. Us queda clar, també, que el vot per a qualsevol de la resta de candidatures significa no a la independència.

D’altres, potser no pocs de la generació dels meus lectors habituals, encara esteu dubtosos. Potser perquè voldríeu un canvi però teniu por. Potser perquè el partit que heu votat tota la vida o no concorre a les eleccions o s’ha dividit o ha perdut una part important dels seus líders i militants. Potser perquè us costa votar sí o no a través de candidats el perfil ideològic dels quals està molt lluny de les vostres idees.

Als que esteu decidits us animo a contribuir a una alta participació, ajudant a d’altres a votar. Sabeu que l’èxit d’aquest referèndum depèn de la participació i tots coneixeu persones, parentes o veïnes, que per a votar necessiten que algú els animi i acompanyi. Oferiu-vos i ajudeu a una participació que faci inequívoc el resultat, sigui quin sigui.

Als dubtosos, també us demano que aneu a votar i us dono un consell senzill i crec que adequat a un que es considera el vostre pare i pastor: si no sabeu que votar, escolteu els vostres fills i néts majors d’edat. El que decidim és el futur de Catalunya i el futur és d’ells. Tantes coses heu fet per ells! Voteu, també, per ells!

Manel Plana: «Independència pactada i legal. Una proposta assenyada?»

23 de setembre de 2015, Teatre Ateneu, Tàrrega

Manel Plana, senador, ex-militant d'Unió

Independència pactada i legal. Una proposta assenyada?

dimecres, 23 de setembre de 2015

Vet aquí la credibilitat del discurs de la por

Amb quina seriositat ens podem prendre les amenaces d'aquest dies?

Quina credibilitat tenen els que anuncien que la independència ens deixarà sense pensions, sense bancs, al corralet, fora d'Europa...?

Doncs la mateixa que té Rajoy en aquestes declaracions, fetes aquest dimarts 22 de setembre de 2015, a Onda Cero.

Segur que ja les heu sentides, però aquí les teniu per si queda algú despistat: vídeo a TV3.

I si preferiu llegir-les, aquí teniu la transcripció d'aquest tros d'entrevista:

Rajoy: [Un catalán hoy es catalán, español y europeo.] Lo que algunos pretenden pedirle a la gente es que renuncie a su condición de español y europeo. Es un disparate. Sus derechos como españoles y europeos, ¿porqué tienen que perderlos? Si es que esto va contra el signo de los tiempos. Bueno, pues esto es lo que tratamos de defender nosotros.

Entrevistador: Pero la nacionalidad española no la perderían. [En el caso que] aquí estamos hablando, de este escenario que sería la independencia catalana, la nacionalidad española no la perderían los ciudadanos de Cataluña.

Rajoy: Ah, no lo sé. Quiero decir... ¿Porqué no la perderían? ¿Y la europea tampoco?

Entrevistador: Porque la ley dice que el ciudadano de origen, nacido en España, no pierde la nacionalidad aunque resida en un país extranjero si manifiesta su voluntad de conservarla.

Rajoy: Pues... eh... ¿Y la europea?

Entrevistador: Y la europea la tiene porque tiene la nacionalidad española.

Rajoy: Me parece que estamos en una disquisición que no conduce a parte alguna...

Per si a algú li resulta d'interès, el significat de disquisició, segons els diccionari, és: «Recerca subtil, minuciosa, sobre una qüestió». Doncs això, molt minuciosa la recerca!

dilluns, 21 de setembre de 2015

Et mereixes la independència

88 - Nova Tàrrega, 24 de setembre de 2015

Els sermons curts mouen el cor i els llargs mouen el cul. Aquest és el darrer article que publiquem abans de les decisives eleccions d'aquest diumenge. Per això aquesta vegada intentarem ser breus. Sobretot perquè poques coses podem dir que no haguem dit ja infinitat de vegades.

Aquesta darrera crida la fem directament al vostre cor. Hem repetit multitud d'arguments en tots els ordres: històrics, culturals, econòmics... Avui, però, volem apel·lar a allò més íntim dins vostre, que fins i tot va més enllà de la raó. Ens dirigim a allò que sentiu, als sentiments. No sentiu, realment, que aquest país serà millor si disposa de les eines que corresponen a un estat? No voleu que els vostres fills tinguin més i millors oportunitats en una Catalunya independent? No us fan ràbia els atacs, totes les mentides que escampen per fer por? Com insulten la nostra intel·ligència quan diuen que els bancs se n'aniran o que no hi haurà pensions?

Fem extensiva aquesta crida a persones properes a altres opcions. Per exemple als d'Unió, que de bona fe poden pensar que és més assenyat esperar un pacte, sense adonar-se que l'espera serà eterna. O als de Podemos i Iniciativa, que esperen a canviar primer Espanya per poder canviar Catalunya després, quan realment Espanya ni necessita ni vol canviar en la seva relació amb Catalunya. O també als que encara pensen que els socialistes catalans són una opció vàlida per modificar la constitució i fer un estat federal, quan la tossuda realitat demostra que la resta de socialistes espanyols ni en volen sentir parlar.

Per tant, només hi ha dues opcions vàlides aquest diumenge. En primer lloc la de Junts pel Sí, perquè és la candidatura majoritària, la més transversal i la que en primera instància va ajudar a construir l'ANC, on conflueixen la majoria de sensibilitats independentistes del país. Però també la de la CUP que, malgrat no haver-se afegit al projecte de llista única per deixar clar que tenen una destinació final diferent, volen compartir la part inicial de trajecte d'aquest procés que ens ha de dur a la creació de la República Catalana.

Aquest 27-S és clau: no falleu. Heu estat al costat de l'Assemblea en totes les ocasions que us ho hem demanat. Amb l'estelada d'espelmes més espectacular de la història, a l'Hort del Barceloní. A tots els Onze de Setembre dels darrers quatre anys. A la multitud de conferències que hem organitzat, omplint sempre l'Ateneu. Al 9-N de l'any passat. Ara és l'hora de culminar tot el que hem fet. Ara és l'hora en que tot comença de debò.

Tu, tots ens mereixem la independència. I tothom hi sortirà guanyant, fins i tot els que no en són partidaris. Però cal que ningú és quedi a casa. Aquest diumenge, tu decideixes.

dissabte, 19 de setembre de 2015

«Pensions i Agricultura a la Catalunya independent». Resolució de dubtes a càrrec de Jaume Terribas i Francesc Reguant


Jaume Terribas és economista i forma part del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana. Com a anècdota, comentar que és el pare de la popular periodista Mònica Terribas. Resoldrà els dubtes sobre la VIABILITAT DE LES PENSIONS quan tinguem l'estat propi i perquè aquestes, fins i tot, poden arribar a millorar.

Francesc Reguant també és economista i té una llarga experiència sobre política agrària en base a la seva relació laboral al Departament d'Agricultura, tot i que la seva exposició és a títol personal i no vinculada professionalment al seu lloc treball. Parlarà de la PAC, sobretot, explicant com i perquè aquest mecanisme de compensació està garantit d'una o altra manera.

En acabar l'acte hi haurà un pica-pica.

divendres, 18 de setembre de 2015

«Independència pactada i legal. Una proposta assenyada?», amb Manel Plana

ATENCIÓ!!
Finalment l'acte serà a l'ATENEU i no a la Sala de socis com s'havia anunciat d'entrada.

Manel Plana és senador electe per la llista de Convergència i Unió a Lleida i fins fa pocs dies ha estat militant d'UDC.

Amb la seva experiència dels darrers quatre anys a Madrid, on és Secretari Quart de la Mesa del Senat, ens podrem fer una idea de fins on arriba la disposició negociadora de l'estat espanyol per pactar un referèndum amb Catalunya, i fins a quin punt és assenyada aquesta proposta per part dels que la proposen.

Via Lliure 11S 2015 - Tram 58 (Urgell)

11 de setembre de 2015, La Meridiana, Barcelona

Via Lliure 11S 2015 - Tram 58 (Urgell)

Josep M. Martí

Agraïm l'autor, Josep M. Martí, que ens hagi donat permís per penjar aquest vídeo al nostre canal.

Una mostra més de la festa de la Via Lliure a la Meridiana, a l'alçada del Tram 58 on estava situada la territorial de Tàrrega i les de la resta de la comarca de l'Urgell, en el moment final de cantar «Els Segadors».

dimecres, 16 de setembre de 2015

Catalunya: país nou. Participes?

87 - Nova Tàrrega, 17 de setembre de 2015

Hem fet història amb la Via Lliure, però ja és passat, cal encarar el futur. Vam desplaçar 850 persones a la Meridiana en 13 autocars. Vam inscriure 100 persones més que hi van anar pel seu compte. I moltes més que també ho van fer però ja es van inscriure directament. L'èxit de participació, un cop més, ha estat espectacular. Però un cop fet el gest de força, cal fer l'acció definitiva, que no és altra que guanyar aquestes eleccions del 27-S.

Ens queden a tots –nosaltres i vosaltres– deu dies per treballar. Deu dies per acabar de fer tot el que puguem perquè cap dels nostres es quedi a casa. Hi ha molts arguments en positiu: millora de l'estat del benestar en base a la major disponibilitat dels recursos propis, augment de la competitivitat de les empreses que afavorirà la creació de treball, disponibilitat pressupostària millorar en sanitat i educació, per invertir en R+D o en les infraestructures que des d'aquí considerem prioritàries (eix ferroviari mediterrani, per exemple), major capacitat de control de les administracions públiques per assolir més transparència en la seva gestió... Però de l'altra part ens ho volen posar fàcil i també hi ha arguments en negatiu.

La junta electoral central, ubicada a Madrid, és part i jutge. No té cap mena de lògica que la cobertura que van fer TV3 i Catalunya Ràdio de la Via Lliure s'hagi de compensar als partits dependentistes, per la simple raó que no va ser cap mena d'acte electoral. Ja li agradaria, a qualsevol partit, tenir la capacitat de convocatòria que tenim des de l'ANC, juntament amb Òmnium. Però ja sabem que la JEC no és, ni de lluny, imparcial.

El tribunal constitucional també entra en campanya. No podia ser d'una altra manera. Volen marcar paquet i l'únic que aconsegueixen és inflar més encara el nostre... Suspèn la reforma de l'Agència Tributària Catalana, la futura Hisenda pròpia. Això encara pot entrar dins la seva lògica de bloquejar les iniciatives per crear estructures d'estat, tot i que per fer-ho es basi en un simple aspecte tècnic com és que la llei preveu que poden optar a formar part d'aquesta agència tributària els funcionaris amb destinació a Catalunya, i el govern espanyol vol que hi puguin optar des de qualsevol lloc. Però el TC també suspèn la taxa audiovisual a les operadores d'internet, amb l'únic objectiu de seguir asfixiant l'economia de la Generalitat. El que dèiem: són ganes de tocar-los.

Els sistemes de pensions i de cobertura d'atur no estan garantits dins d'Espanya. S'ha explicat molts cops, però cal tornar a fer-ho tant com calgui, ja que el dels pensionistes és un dels col·lectiu a qui es destinen els principals discursos de la por. Les pensions actuals (jubilació, invalidesa, atur...) es paguen amb les cotitzacions actuals del treballadors. Això vol dir que a partir del moment que tinguem la independència, recaptarem les cotitzacions i pagarem les pensions directament, sense problemes.

Fins i tot és raonable pensar que es podran millorar des de Catalunya. Perquè la proporció de treballadors per cada pensionista és una mica més alta a Catalunya, cosa que vol dir que hi pot haver més diners disponibles. Quan amb les cotitzacions actuals no es cobreixen totes les pensions, es tira d'un fons de reserva. Aquest fons a Espanya s'ha reduït a la meitat en aquests darrers anys tres anys. Amb les xifres a la mà, la part catalana d'aquest fons ben just s'hauria tocat comptant el que hi aporta i el que en treu Catalunya.

No és assenyat pensar en cap mena de referèndum d'independència legal. La gent que es presenta a sí mateixa com assenyada per voler fer la independència dins la legalitat espanyola, o són rucs (disculpeu la franquesa) o, el que és pitjor, es pensem que ho som els altres. Perquè el que està clar és que no hi ha ningú a l'altra banda amb qui pactar una consulta legal. Unió va perdre la seva oportunitat de fer fora un líder que els arrossegarà pel pedregar i, sobretot, han perdut l'oportunitat de fer honor a la seva pròpia història i a la dels seus fundadors.

Què pots fer tu per guanyar la independència? Explicar, ajudar i animar. Explicar a tothom que necessitem la independència per un futur millor, perquè només la independència té opcions reals d'aconseguir un canvi. Ajudar a exercir el seu dret a vot a tothom que ho necessiti. Animar a tots els teus contactes, amics, familiars, coneguts... a participar per assolir la llibertat, que ningú es quedi a casa.

L'èxit del moviment independentista és la seva transversalitat. No importa el color polític. No importa la terra d'origen, ni els cognoms, ni el compte corrent, ni cap altre valor. No importa d'on venim, sinó on anem. Per això aquestes són les eleccions més importants de la nostra vida. I els que representen aquest moviment en aquestes eleccions són els de Junts pel Sí, que aspirem a que aconsegueixin la majoria absoluta per a que no quedin dubtes sobre la voluntat majoritària del poble català, i els de la CUP, que aspirem a que atreguin la major quantitat de vot possible per tal que entre ambdues candidatures tinguin més del 50% dels vots, per esvair les temptacions de criticar la legitimitat del procés.

Vols participar en la creació de la nova República catalana? Tots hi hem de ser per fer de Catalunya un país nou, més just, més transparent, més democràtic. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

dilluns, 14 de setembre de 2015

Ajuda'ns a guanyar la independència el 27S!

Des de l'ANC organitzarem jornades de formació obertes a tothom que vulgui col·laborar en la darrera empenta, d'aquí al 27S, per aconseguir la independència.

T'has preguntat què pots fer TU per guanyar la llibertat?

És ben senzill! Explicar, ajudar i animar!

  • Explicar a tothom que necessitem la independència per un futur millor. Només la independència té opcions reals d'aconseguir un canvi.

  • Ajudar a exercir el seu dret a vot a tothom que ho necessiti.

  • Animar a tots els teus contactes, amics, familiars, coneguts... a participar per assolir la llibertat, que ningú es quedi a casa.

Entre tots farem d'aquest 27S una nova jornada històrica que ens durà a la República Catalana. Tu ets decisiu! Ara és l'hora de guanyar!

Forma't i informa't. Vine aquest dimecres a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega a partir de les 7 de la tarda. O demà a Lleida si et va més bé. Et necessitem.

diumenge, 13 de setembre de 2015

La Via Lliure a ran de terra [Tram 58]

Un cop més hem d'agrair a Josep Giribet, de Calidos, el seu esforç per deixar testimoni de la presència targarina en les grans manifestacions de l'Onze de Setembre, enregistrant aquest vídeo.

Sense deixar de banda que també Tàrrega TV se'n va fer ressó en aquesta notícia.

Aprofitem per deixar aquí un enllaç al vídeo amb el parlament de Tàrrega per la Independència durant l'ofrena floral efectuada dins l'acte institucional organitzat per l'Ajuntament de Tàrrega, al matí, a la plaça de Rafael Casanova, davant el monument als màrtirs de l'Onze de Setembre de 1714.

---

Presentació del vídeo de Calidos:

Aquest 11 de setembre, com en els darrers anys, un nombrós grup de persones de l'Urgell s'ha mobilitzat per assistir a la grandiosa manifestació popular de la Meridiana. Gent de tots els llocs, edat i condició hem mostrat al món una imatge d'alegria i voluntat democràtica que no té parangó en cap altre lloc.

A tots GRÀCIES!

(Aquest no és un vídeo creatiu, és un document, té una durada considerable, gairebé 30', i un so deficient [una càmera GoPro dins la seva caixa estanca], però vol ser un testimoni viu i directe de l'experiència de milers de persones que vam assistir a la Via Lliure a ran de terra.)

Es poden utilitzar aquestes imatges amb tota llibertat (cc).

Mònoleg de Toni Albà «Ser o no ser catalans, aquesta és la qüestió»

divendres, 11 de setembre de 2015

Tàrrega omple 13 autocars per assistir a la Via Lliure de la Meridiana

Tàrrega Televisió, 11 de setembre de 2015



A Tàrrega s’ha convocat als assistents a la Via Lliure de la Meridiana a dos quarts d’una del migdia. Un total de 13 autocars s’han anat omplint amb persones, grups d’amics i famílies que no han volgut faltar a la cita de l’acció reivindicativa d’aquest onze de setembre per demanar la independència de Catalunya.

Després d’anys de mobilitzacions a ningú se li escapa que la d’aquesta Diada és especial pel fet de tenir a les portes les eleccions del 27 de setembre. Els manifestants, molts coneixedors de l’experiència, ja saben com i amb quin esperit han d’anar a Barcelona.

Aquest és el crit que sonarà més abans, durant i després de la Via Lliure. Un cop plens, els autocars han anat enfilant el trajecte cap a la capital catalana.

Tàrrega celebra la Diada amb la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova

Tàrrega Televisió, 11 de setembre de 2015



Diferents forces polítiques i entitats de la ciutat, en total 23, han fet la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova en memòria de les víctimes de l’onze de setembre de 1714. Per la seva banda la CUP de Tàrrega va anunciar en un comunicat la seva renuncia a participar en l’acte institucional al considerar-lo buit de potencial reivindicatiu i mancat de participació popular real.

Destacar el moment transcendent que viu Catalunya a només dues setmanes de les eleccions del 27s i animar a la ciutadania a expressar la seva voluntat a les urnes han estat els missatges més repetit en la major part dels parlaments dels participants.

L’acte ha comptat amb la participació de la coral Bona Nova que també ha servit per recordar la figura del desaparegut Jaume Oliveres, antic director de la formació targarina. Amb el Cant dels Segadors s’ha posat punt i final a l’acte que enguany s’ha avançat per facilitar la sortida dels autocars cap a La Via de la Meridiana.

Tàrrega per la Independència a l'ofrena de l'11S2015

Bon dia a tothom,

El dia d'avui ha estat tradicionalment reivindicatiu. Per motius històrics i patriòtics. Però aquest 2015 cal deixar de banda el passat per encarar el futur.

L'Onze de Setembre d'enguany, com també el de l'any passat, té un caire molt especial.

Fa un any estàvem a dos mesos del 9N, una jornada clau en el camí que fa anys estem fent junts per arribar a la independència.

Avui, però, no ens queden dos mesos. Ens queden dues setmanes per al dia més transcendent de les nostres vides. De les nostres i de la de moltes altres generacions, tant de les passades com de les futures. Si més no en l’àmbit col·lectiu.

El 9N de l’any passat va ser molt important perquè va permetre mesurar la nostra força com no ho havíem fet abans. Va ajudar a ‘comptar-nos’, per dir-ho així. I vàrem poder quantificar el que ja sabíem: som molts.

Ara, però, falta el darrer pas: demostrar que som majoria. I per això cal que ajudem a que tothom surti al carrer. Començant per la Diada d'avui a la Meridiana de Barcelona. I acabant el 27-S davant les urnes de tots i cadascun dels col·legis electorals del nostre país.

L’objectiu global és clar: que la llista de Junts pel Sí aconsegueixi la majoria absoluta en escons, i que la llista de la CUP aconsegueixi el suport necessari per superar, entre ambdós, el 50% dels vots.

I per això és imprescindible que tots hi posem el coll d'aquí al 27-S. Hem d'explicar, ajudar i animar tothom.

Explicar que necessitem la independència per un futur millor. Només la independència té opcions reals d’aconseguir un canvi.

Ajudar, el 27-S, a exercir el seu dret a vot a tothom que ho necessiti.

Animar a tots els nostres contactes, amics, familiars, coneguts... a participar per assolir la llibertat, que ningú es quedi a casa.

Hem demostrat, amb les vostres estelades, a tots aquells que les temen i les volen fora de les institucions, que la nostra determinació no la tombarà cap junta electoral. Volem la independència i amb les eleccions plebiscitàries del 27 l'aconseguirem.

Ho tenim a les nostres mans. Depèn de nosaltres.

Visca Catalunya!

11 de setembre de 2015, Plaça de Rafael Casanova, Tàrrega

Ofrena floral Diada 2015

Tàrrega per la Independència

dijous, 10 de setembre de 2015

La Marxa de Torxes per la independència de Tàrrega aplega 500 persones

Tàrrega Televisió, 10 de setembre de 2015



Unes 500 persones van participar ahir a la nit a Tàrrega en la Marxa de Torxes per la Independència convocada pel Casal popular el Rostoll i Tàrrega per la Independència per reivindicar que Catalunya esdevingui una nació amb estat propi.

La Marxa va sortir de la plaça de les Nacions sense Estat i va transcórrer per diferents carrers de la ciutat fins a la plaça del Carme on van llegir un manifest, reivindicant la independència com a única solució possible per assolir una societat més justa, lliure, prospera i democràtica.

Van denunciar que Catalunya pateix retallades en drets i llibertats i que amb el 27 S el país viurà una nova fita històrica amb la creació d’un nou estat. La Marxa va acabar amb el Cant dels Segadors.

dimecres, 9 de setembre de 2015

ÚLTIMA HORA: Canvi de l'horari de sortida dels autocars

Tot i haver informat fins ara que l'hora de sortida dels autocars de l'11S seria la una del migdia, finalment hem decidit avançar-ho mitja hora, per tal d'evitar problemes a l'hora de poder arribar a la Meridiana amb temps suficient per permetre que l'autocar hi pugui circular fins arribar al tram on hem de baixar.

Per tant, l'hora de sortida serà a partir de 2/4 d'1 del migdia.

Tot seguit reproduïm el correu dirigit a tots els participants amb informació bàsica sobre la sortida dels autocars i el desenvolupament de la Via Lliure.

---

Via Lliure - Meridiana. SORTIDA DELS AUTOCARS DES DE TÀRREGA


Bon dia,

Tot seguit mirarem d'informar de tot allò relatiu a la mobilitat d'aquest 11S a la Meridiana de Barcelona.

En total serem 12 +1 autocars. Dir-ho així no és per superstició. És que aquest +1 és un autocar que els companys de Verdú posen a disposició nostra per a que l'acabem de completar. Per ser curosos, doncs, hauríem de dir 12 +1/2.

Els autocars sortiran des del carrer Joan Tous, al costat de l'Hort del Barceloní on hi ha el que es coneix popularment com "La Tassa". És a l'altra banda de reguer d'on sortíem els altres anys. Enguany, amb la Fira en marxa, no podem fer-ho des de l'estació de busos.

L'hora de sortida és a partir de 2/4 d'1 del migdia (i no a la 1 com havíem dit anteriorment). Els autocars aniran sortint gradualment a mesura que es vagin omplint. Com cada any, s'aniran obrint portes només d'uns quants, i en tot moment només hi haurà tres o quatre autocars amb portes obertes. És una mesura per garantir que l'emplenament de cada autocar sigui el més ràpid possible. Preguem que en tot moment seguiu les instruccions que anireu rebent dels responsables dels autocars. De totes maneres, la diferència entre la sortida del primer i del darrer no passarà d'un quart d'hora.

Les places no van numerades, per tant les colles, grups... són lliures de pujar a l'autocar que vulguin i seure en el seient que vulguin. Tingueu consideració, en tot cas, a les persones que puguin presentar necessitats especials.

En arribar a Barcelona, si ho fem prou d'hora, els autocars podran circular per la Meridiana i descarregar el passatge al peu del tram assignat. És per aquest motiu, per assegurar que hi arribarem a temps de poder entrar amb l'autocar a la Meridiana, que hem avançat la sortida mitja hora sobre l'hora prevista inicialment.

De cara als que us desplaceu en vehicle privat, aquest cop no s'han assignat zones d'aparcament preferent en funció del punt d'origen. Podeu consultar la web de l'ANC per saber més detalls sobre els consells de mobilitat.

L'ANC ha comprat un milió de punters de colors per repartir entre els assistents a la Via Lliure. Suposant que l'assistència fos de dos milions de persones (cal ser ambiciosos!) voldria dir que la meitat de la gent es quedaria sense punter. Per evitar que els que hi aneu en autocars us quedeu sense, les territorials hem tingut opció de comprar-los per endavant i els repartirem gratuïtament durant el viatge d'anada a Barcelona.

Com l'any passat, per una qüestió de seguretat dictada per la Guàrdia Urbana, no hi haurà lavabos mòbils als carrers. Per tant, caldrà recórrer a bars, comerços...

Altres consells d'ordre pràctic:
  • dur beguda suficient per tot el dia, així com menjar si ho considereu convenient.
  • dur ràdios "clàssiques", a piles. No confieu en els mòbils perquè en aglomeracions d'aquest tipus els serveis de telefonia mòbil acostumen a fallar bastant.
  • dur alguna cadireta plegable els que tingueu dificultats per seure a terra.
  • dur roba i calçat còmodes. I si la teniu, la samarreta blanca de la Via Lliure. O qualsevol samarreta blanca que tingueu.
  • respectar, a la Meridiana, les instruccions dels voluntaris d'organització. N'hi haurà repartint punters per als que no en tinguin, i n'hi haurà altres que delimitaran una mena de carril central que ha de quedar buit per tal que hi circuli, quan comenci la manifestació, un punter gegant

Desenvolupament de la tarda.
  • A les 17:14 començarà la manifestació. Un punter gegant circularà per un carril central lliure que haurem deixat al mig de la Meridiana, desplaçant-se de Nord a Sud, i acabant al Parc de la Ciutadella on s'ubica el Parlament de Catalunya.
  • A mesura que el punter gegant passi, la gent haurà d'aixecar el seu punter de color, formant una mena d'onada de colors com les que es veuen sovint en espectacles esportius. Igualment, tant bon punt hagi passat el punter, la gent anirà ocuparà l'espai per on ja ha passat, fent l'efecte d'una cremallera que es tanca.
  • Com l'any passat, dugueu estelades i onegeu-les ben alt. Però només abans de començar i després d'acabar. Per tal d'aconseguir el millor efecte visual possible, val més que no hi hagin banderes voleiant al voltant d'aquest punter gegant.
  • Es preveu que aquest punter arribi al final, al Parc de la Ciutadella, al voltant de les 18:00.
  • En cas d'observar qualsevol comportament incívic, violent i/o provocador per part d'algun individu o grup, no us hi encareu. Aviseu de seguida els responsables de seguretat o a Mossos i, sobretot, feu fotos i filmeu-ho. Res és tant dissuasiu per a aquesta mena de gent com que la seva cara es faci pública.
  • Adjuntem, al final del correu, una imatge on s'explica força bé el desenvolupament de tot l'acte.

De cara a la tornada, els responsables dels autocars us informaran de tot el necessari durant l'anada. No és possible fixar una hora exacta de tornada perquè els autocars ens hauran de venir a recollir a peu de tram un altre cop, i això no ho podran fer fins que no s'hagi donat per acabada la Via Lliure. Una previsió aproximada pot ser que tot plegat hagi acabat a les set, que els autocars ens puguin recollir entre 2/4 de 8 i les 8, i que dues hores després, com a molt molt tard, puguem arribar a Tàrrega. Però igual tot va més de pressa i abans de les 9 ja podem ser a casa. En arribar a Tàrrega, baixarem al mateix lloc des d'on hem pujat, al carrer Joan Tous.

--
Tàrrega per la Independència
Assemblea Nacional Catalana

Imatge inserida 2

divendres, 4 de setembre de 2015

Ramón Cotarelo: «El proceso de independencia visto desde Madrid»

La sala de socis de l'Ateneu es va quedar petita per encabir les més de 200 persones que van venir a escoltar la conferència de Ramón Cotarelo aquest 3 de setembre de 2015. Va ser una llàstima no poder disposar del teatre.

Els que no vareu poder entrar o no vareu poder venir, teniu l'opció de veure i, sobretot, escoltar aquest enregistrament de la seva presentació.



dimarts, 1 de setembre de 2015

Programa d'activitats de l'ELECTROFESTA PER LA INDEPENDÈNCIA!

Dissabte 5 de setembre
Càmping municipal
Programa

A partir de les 13:00 - PÍCNIC ELECTRÒNIC
Col·labora i vine a dinar amb la colla.
Pots portar-te el dinar o bé comprar-lo per 6 €: Fideuà + beguda + postres. Hora de dinar: 14:00.
Racions limitades.
Compra el tiquet anticipadament a: Bar de les Piscines / Viatges Gris / Cistelleria Grau.

A partir de les 13:00 - AUDIOVISUALS
Consulteu horaris a la mateixa sala.
Passi de vídeos ininterrompudament sobre:
• El procés a Tàrrega
• Les gran manifestacions dels darrers anys
• Motius per un nou estat
• El procés vist pels joves
• El procés vist des de fora
Presentacions i debats amb els autors convidats:
• 13:00 Júlia Armengol - «Junts per la independència» (2012)
• 16:00 David Valls - «Són bojos, aquests catalans!?» (2013)
• 17:30 Francesc Giró - «Pròxima estació: independència» (2011)
• 20:00 Josep Giribet (Calidos) - Varis...

A partir de les 16:00 - TALLERS PER JOVES I INFANTS + INFLABLES
• Maquillatge
• Jocs del món
• Trenetes
• Dibuixar i pintar els capgrossos
• Pinta el punter
• Customissatge de roba
• Bitlles
• Kubb nòrdic

A les 18:00 - PRESENTACIÓ DE LLIBRE
Francesc Ribera “Titot”, lletrista i cantant dels Brams, presentarà el seu llibre «L'assassinat de Guillem de Berguedà», sobre l'apassionant vida i misteriosa mort del trobador Guillem de Berguedà.
En acabar, signatura de llibres.

A les 19:00 - MOMENT HOLI COLORS
Participa en el llançament conjunt de la pols de colors HOLI per formar l'estelada més espectacular.
Et recomanem que portis roba vella, tot i que es pot rentar.
Si fas fotos, protegeix la càmera de la pols de colors.
Preus: 1 bossa: 1,50 € / 3 bosses: 3 €.

A partir de les 21:00 - BARBACOA NOCTURNA
I per agafar forces per continuar ballant, hem preparat una barbacoa nocturna: entrepà de llonganissa a la brasa + beguda, per 5 €.

Durant tot el dia i fins a la matinada - MÚSICA ELECTRÒNICA SENSE PAUSA
• Dj Mistery (break-beat i tech-house)
• Rabassa (techno, house, deep)
• Ghetto Youth (new roots – dancehall)
• Lowy LeFranc (tech-house, funky comercial)
• Newsteiin (future i dubstep)
• Starbeat (progressive i electro)
• Alfroi (techno)
• Adax (techno)

I també:
• Parades de marxandatge
• Speaking corner
• Photocall


Amb el suport de: Ajuntament de Tàrrega

Amb la col·laboració de: Agrupació d'entitats de Tàrrega / Associació Alba / Associació Amics dels Escoltes / Associació Dones del Món / Associació Guixanet / Bar de les piscines / BAT / Calidos / Casal Popular el Rostoll / Cistelleria Grau / LABE / Ràdio Tàrrega / RF So i Llum / SABU / Viatges Gris

Díptic interior:

Díptic exterior:

ATENCIÓ! Canvi de recorregut de la Marxa de Torxes

Per causes alienes a la nostra voluntat, finalment el punt de partida de la Marxa de Torxes d'enguany no serà la Plaça dels Comediants, com havia vingut sent tradicional, sinó la Plaça de les Nacions sense Estat.

Els horaris, tant del sopar com de la sortida de la Marxa, es mantenen sense canvis a dos quarts de deu i a dos quarts d'onze, respectivament.