divendres, 28 d’agost de 2015

Catalunya: nou estat. Comptem amb tu

86 - Nova Tàrrega, 3 de setembre de 2015

Falten tres setmanes per fer el clic definitiu cap al nou estat. Les eleccions del 27-S són les que han de servir per comptar quanta gent hi ha a Catalunya que estigui a favor de la independència i fer un nou estat, i quanta gent hi està en contra. Per això diem que aquestes eleccions són plebiscitàries. Equivalen al referèndum que no ens han permès organitzar dins la legalitat vigent. I són les que donaran legitimitat, més endavant, per trencar amb aquesta legalitat i fer de Catalunya un nou estat. Recordeu que legitimitat i legalitat són dos conceptes que no sempre coincideixen. Hem recordat moltes vegades els casos de les dones o els negres, que legalment no podien votar temps enrere, per molt legítim que pogués semblar a ulls de qualsevol persona racional.

Com en tot plebiscit, només hi ha dues opcions: sí o no. Per tant cal tenir això molt clar a l'hora d'escollir el vot. En aquestes eleccions hi ha dues candidatures que s'han expressat nítidament a favor del sí: la de Junts pel Sí (amb Romeva, Forcadell, Casals, Mas, Junqueras...) i la de CUP–Crida Constituent (amb Baños al capdavant). Votar per qualsevol altra candidatura és votar pel no, per molta indefinició amb què es vulguin presentar alguns sobre aquest tema. La lectura que se'n farà, tant a dins com fora de Catalunya, serà la de sumar els vots de les dues formacions esmentades per un costat. I per l'altre sumaran els de tota la resta de formacions, incloent-hi els blancs i els nuls per il·lògic que sembli. Fins i tot, un cop hagin perdut, voldran sumar al bloc del no els abstencionistes. Però ja se sap que en unes eleccions el que s'absté, igual que el que vota en blanc, és que ja està d'acord amb el que surti.

Cal comptar amb tothom per fer la nova República de Catalunya. Un nou país del que en sortirà beneficiat tothom, tant els que hi estan a favor com els que de moment encara hi estan en contra. Salvant totes les distàncies amb la nostra situació, és simptomàtica la reacció següent: un any després que Montenegro s'independitzés de Sèrbia, van preguntar al cap del partit polític que havia liderat l'unionisme si encara pretenia retornar a l'estat matriu, i la resposta fou que de cap de les maneres, que en el nou estat s'hi vivia molt millor. Expliquem això perquè no tenim cap dubte que, més tard o més d'hora, tots els ciutadans de Catalunya valoraran positivament el fet d'haver creat un nou estat més proper, més eficient i, sobretot, molt menys corrupte.

El primer pas per aconseguir-ho és que el Sí guanyi les eleccions. I per això cal que tothom hi posi el coll. També tu. Cal que fem tota la feina possible per arribar a aquells sectors de gent més refractària a la independència. Que esvaïm les pors a aquelles persones a qui més fàcil resulta de fer-los-en, amb falses amenaces com ara que els pensionistes no podran cobrar la seva pensió o que els pagesos perdran les subvencions de la PAC. Per això cal fer feina en molts àmbits. En les converses amb la gent en el dia a dia, recordant la importància d'aquestes eleccions per al nostre benestar comú. Fent xarxa a través, mai més ben dit, de les xarxes socials per Internet, amb els mòbils... O organitzant actes de format una mica més gran per mirar d'arribar a més gent alhora, com mirem de fer nosaltres.

Hem preparat moltes accions per aquests propers quinze dies. És molta activitat, però tot el que no fem ara per acabar de convèncer els que encara no ho estan, no servirà de res fer-ho després. I aquest és el darrer article de precampanya, ja que la propera setmana no n'hi haurà perquè no sortirà Nova Tàrrega, o sigui, que ho hem de concentrar tot avui. En ordre cronològic que aniran succeint, tenim una conferència de Ramon Cotarelo per al dia 3 de setembre. El dissabte 5 la farem grossa amb l'Electrofesta per la Independència al càmping municipal. El dimecres 9 hi haurà la tradicional Marxa de Torxes. El divendres 11 anirem amb autocar cap a la Meridiana a iniciar la Via Lliure cap a la República Catalana. I per al dijous 17, ja en campanya i per relaxar-nos una mica, portarem un monòleg de Toni Albà. Segur, però, que organitzarem més coses abans del 27-S...

3 de setembre, conferència de Ramón Cotarelo. «El proceso de independencia visto desde Madrid» és el títol de la xerrada que impartirà al local social de l'Ateneu de Tàrrega, a partir de 2/4 de 9 del vespre. Poca gent haurà pogut llegir l'article abans que s'hagi fet la conferència, ja que serà el mateix dia que sortirà publicat, però val la pena recalcar-la donada la importància d'un ponent d'aquest nivell. Cotarelo és conegut per defensar, abans que res, la democràcia. No és que vulgui que Catalunya s'independitzi, però reconeix als catalans el dret a decidir el que ens plagui, i si volem crear un nou estat en tenim tota la legitimitat democràtica. L'acompanyarà el fins fa poc coordinador de Tàrrega per la Independència i actualment membre del Secretariat Nacional de l'ANC, Antoni Colomé.

5 de setembre, Electrofesta per la Independència. Aquest dissabte muntem una gran festa per apropar la independència al jovent. Amb la música electrònica com a fil conductor durant tota la jornada, hem organitzat un munt d'activitats a partir de la 1 del migdia i fins ben entrada la matinada, on tothom hi té cabuda. Hi haurà un dinar popular amb fideuà, beguda i gelat per 6 euros. A les 7 de la tarda volem crear una estelada HOLI, llençant enlaire pols de color groc, vermell i blau, amb la gent distribuïda de tal manera que el núvol que en surti creï l'efecte d'una estelada. Hi haurà audiovisuals durant tot el dia relacionats amb el tema. En Titot vindrà a presentar i signar el seu darrer llibre. També hi haurà una barbacoa nocturna, amb entrepans de llonganissa. Tallers i jocs multiculturals i de tota mena al llarg del dia. I moltes més coses. Estigueu a l'aguait del díptic que hem distribuït amb el programa.

9 de setembre, Marxa de Torxes per la Independència. El dimecres 9 organitzem, com en els darrers anys, la Marxa de Torxes per la Independència, que enguany arriba a la quarta edició a Tàrrega, conjuntament amb el Casal Popular el Rostoll. El recorregut, com l'any passat, començarà a 2/4 d'11 des de la plaça de les Nacions sense Estat i acabarà a la plaça del Carme, davant del monument als Països Catalans. Recordeu que una hora abans, a partir de 2/4 de 10, tothom que vulgui podrà sopar a la mateixa plaça, per 5 euros (entrepà, beguda i fruita). El preu de la torxa és de 3 euros, i el paquet de sopar i torxa surt per 7 euros. Podeu comprar tiquets de forma anticipada a Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris (Caprabo), a més de poder fer-ho al Casal.

11 de setembre, autocars cap a la Via Lliure. El divendres 11, Diada de Catalunya, al matí participarem dels actes commemoratius organitzats per l'Ajuntament de Tàrrega a la plaça de Rafel Casanova. I a migdia anirem amb autocar cap a la que ha de ser la manifestació definitiva, a la Meridiana, que ha d'escalfar els motors i els ànims de tothom de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. La sortida serà a partir de la una del migdia des del carrer Joan Tous, a l'altre costat del riu des d'on sortíem altres anys. Amb la Fira ja en marxa no podem fer-ho des de l'estació d'autobusos. Els cotxes es podran deixar a l'aparcament de l'esplanada al costat dels Mossos. De tornada baixarem al carrer Salvador Espriu, al costat del CAP.

17 de setembre, monòleg de Toni Albà. «Ser o no ser catalans, aquesta és la qüestió», és el tema del que parlarà. Tot fent broma, diu les coses ben clares, o sigui que val la pena anar a escoltar-lo. Potser hauria estat millor una altra data que no pas aquesta, enmig de la campanya, però l'artista només tenia disponible aquest dia (i també el diumenge de la Fira, però evidentment no podia pas ser), o sigui, que ho hem hagut d'agafar al vol, que s'acostuma a dir. De totes maneres, una mica de relax enmig de la tensió acumulada durant tots els dies de feina que durem al damunt, segur que s'agrairà força.

Per fer de Catalunya un nou estat comptem amb tu. Hi ha molta feina a fer, però entre tots ho aconseguirem. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

dijous, 27 d’agost de 2015

Bota dependència

85 - Nova Tàrrega, 27 d'agost de 2015

De vegades hi ha gent que se l'agafa amb paper de fumar. Vaja, que és molt primmirada. Són aquells que, per exemple, veuen en una estelada penjada al balcó de l'ajuntament un element de dissuasió massiva per anar-los a votar a ells, i per això insten els seus estaments governamentals per obligar a fer-les treure. És per això que cal anar amb compte i no transmetre segons quins missatges, per no caure en delicte electoral. Per exemple, durant la precampanya no es pot demanar, formalment, el vot. Per tant cap partit pot dir "Vota Tal" o "Vota Pasqual". Però és que fins i tot un cop arribada la campanya, tampoc tothom té dret a demanar el vot. Només ho poden fer aquells partits, coalicions o agrupacions electorals que es presentin a les eleccions en qüestió.

Nosaltres som bons minyons i obedients, com la mainada. Per tant, respectuosos amb la llei com sempre hem estat (fins que deixarem de ser-ho, tot sigui dit de passada), no pensem pas demanar a ningú que voti un partit o un altre, ni ara ni en campanya. I ara! Ni tan sols farem una crida genèrica a votar independència. No. No ho farem perquè algú ho podria considerar il·legal. El que farem, ras i curt, és demanar a tothom que boti dependència. Que la boti, que la faci anar ben lluny i se la tregui de sobre. No hi ha més opcions. Caixa o faixa. Cal que ens espolsem els partits que volen seguir amb això que en diuen l'statu quo. És a dir, que volen seguir com fins ara.

Botar: saltar (una cosa), passar-li pel damunt fent un bot. Incloem aquí la definició del verb botar, tal com surt a diccionari.cat. Ho fem per si a algun d'aquests personatges que volten pel nostre país se li creua un cable i ens vol denunciar. Que sàpiga que no és que no sapiguem escriure i hàgim fet una falta d'ortografia. No, no. Que el que estem demanant a la gent és el seu bot. Que els botin a ells justament, que botin la dependència. Tampoc ens voldríem passar, per això, tractant-los d'incultes, i no els hi explicarem què és la dependència. Si Bécquer deia allò de “poesia... ets tu”, prou deuen saber que “dependència... són ells”: ciutadans populars socialment compromesos amb que a Catalunya sí que es pot deixar tot igual. Per cert: si algú té curiositat, que cerqui també el significat de mainada. Igual s'enduu una sorpresa. Un agraïment a Jaume Fernàndez, historiador.

Amb la independència, l'únic consol dels dependentistes serà la bóta. La del vi. O del licor que millor els pugui ajudar a ofegar les penes quan ens perdin com a colònia. I tot plegat com a conseqüència del rebot popular justament per aquest tracte colonial. Bé és cert que hi ha una base històrica per reclamar la recuperació de les llibertats nacionals que havíem tingut i que ens foren arrabassades per la força el 1714. Però avui aquest ja no és l'únic motiu de reclamació, i fins i tot potser ni és el més poderós. És per una qüestió de dignitat, veient el maltractament a que ens sotmeten en tots els camps que us pugueu imaginar: econòmic, educatiu, cultural, lingüístic, social, sanitari, polític, esportiu, nacional, artístic, associatiu, empresarial, simbòlic, administratiu...

Avui falta un mes just per al dia més transcendent de les nostres vides. De les nostres i de la de moltes altres generacions, tant de les passades com de les futures. Si més no en l'àmbit col·lectiu. El 9-N de l'any passat va ser molt important perquè va permetre mesurar la nostra força com no ho havíem fet abans. Va ajudar a ‘comptar-nos', per dir-ho així. I vàrem poder quantificar el que ja sabíem: som molts. Ara, però, falta el darrer pas: demostrar que som majoria. I per això cal que ajudem a que tothom surti al carrer. Començant per aquest Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona. I acabant el 27-S davant les urnes de tots i cadascun dels col·legis electorals del nostre país. L'objectiu global és clar: que la llista de Junts pel Sí aconsegueixi la majoria absoluta en escons, i que la llista de la CUP aconsegueixi el suport necessari per superar, entre ambdós, el 50% dels sufragis.

Tenim trenta dies per acabar de gastar les forces que ens queden. No podem arribar al dia de les eleccions gairebé esgotats. Hi hem d'arribar esgotats del tot, amb la reserva exhaurida fins a la darrera gota. Aquell dia ens juguem el ser o no ser de la nostra pàtria. Penseu en els que ens han precedit. Penseu en els que ens succeiran. I, sobre tot, penseu en vosaltres mateixos. Tot el que no fem aquests dies per botar-los, no servirà després. Seguirem tenint feina en acabat, clar que sí, perquè construir un país nou des de la ruïna econòmica, social i fins i tot moral en que ens han deixat serà molt laboriós. Però il·lusionant. Per primer cop des de fa tres segles tindrem només a les nostres mans la capacitat de dirigir pel nostre compte el rumb que com a país vulguem emprendre.

Ara és l'hora de donar-ho tot. La història no ens perdonarà si malbaratem l'ocasió. El teu bot és important. Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.

«El proceso de independencia visto desde Madrid», amb Ramón Cotarelo

Electrofesta per la Independència

Dimecres 9 de setembre: Quarta Marxa de Torxes per la independència a Tàrrega



84 - l'Ondarí, setembre de 2015

Ens trobem a les portes d'un altre 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, data en què es commemora la caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques l'any 1714. L'any passat va ser una diada i un any històrics pel simbolisme de la data, ja que es complien 300 anys de la pèrdua de les llibertats nacionals, i per la gran mobilització popular que fou la consulta del 9-N. Aquest any, la diada servirà per arrencar la campanya electoral de les eleccions del 27-S. Unes eleccions que seran plebiscitàries i constituents, on una victòria de les candidatures favorables del Sí suposarà, primer de tot, un trencament amb la legalitat espanyola, i posteriorment l'inici d'un procés constituent i de legitimació de la nova República Catalana.

Des de Tàrrega es vol contribuir a la commemoració de la diada i a la mobilització popular amb la celebració, el dimecres 9 de setembre, de la quarta edició de la Marxa de Torxes per la Independència, organitzada conjuntament pel Casal Popular el Rostoll i per Tàrrega per la Independència (secció local de l'Assemblea Nacional Catalana), i amb la participació dels Grallers de la Barra de l'Associació Guixanet.

Com en les edicions anteriors, començarem la vetllada a 2/4 de 10 a la plaça dels Comediants amb un sopar que inclourà entrepà, beure i una peça de fruita. Una hora més tard s'iniciarà la Marxa, que transcorrerà pels carrers del centre i culminarà amb la lectura del manifest al monument als Països Catalans del Pati. Amb aquest fet es pretén remarcar que si bé el procés actual afecta el Principat de Catalunya, no es pot oblidar que la nació són els Països Catalans, que van de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

El preu del conjunt de sopar més torxa és de 7 euros; qui vulgui venir només a la Marxa pot comprar la torxa per 3 euros i per qui no vulgui torxa podrà comprar el sopar a 5 euros. Els tiquets es podran adquirir anticipadament al Casal Popular el Rostoll els divendres i dissabtes de 8 del vespre a 12 de la nit i a diferents comerços de la ciutat (Cistelleria Grau, Còpies Maite i Viatges Gris) o el mateix dia a la plaça dels Comediants.

Per acabar, us invitem i us esperem a tots a aquests actes per teixir una Tàrrega i una comarca vives i conscients de la seva cultura, llengua i nació. Així mateix, us animem a participar activament a tots els actes que se celebraran arreu de Ponent i del país durant la propera Diada, a totes les manifestacions i, per descomptat, a omplir la Meridiana durant la Via Lliure a la República Catalana. Finalment, també us animem a penjar l'estelada als vostres balcons si no hi és.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
Casal Popular el Rostoll

dijous, 20 d’agost de 2015

Via lliure a la República Catalana

83 - Nova Tàrrega, 20 d'agost de 2015

Tenim al davant poc més d'un mes per a la data decisiva: el 27-S. Una data que significarà el punt de partida real cap a la nova República Catalana. Aquestes simples eleccions autonòmiques, com no es cansen de repetir els nostres adversaris, les convertirem en el referèndum que no hem pogut fer de cap altra manera. Diuen que no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir. De fet, però, el problema és per qui no vol escoltar. Qui avisa no és traïdor, i ja fa temps que el poble català avisa. Si no és pactat, serà sense pactar. El nou Parlament que sorgirà d'aquestes eleccions és el que ha d'acabar d'enllestir les estructures d'estat que falten i proclamar la declaració unilateral d'independència. Previ, això sí, l'enèsim intent de negociació, preceptiu per tal que s'entengui internacionalment que aquesta ha estat la única via possible per acomplir amb la voluntat majoritària del poble català.

Abans, però, tenim una fita també molt important: l'11-S. Aquest Onze de Setembre hem de tornar a omplir Barcelona, la Meridiana enguany. I ho hem de fer, com cada any, amb una manifestació cívica, popular i multitudinària on participi tothom, gent de tots els colors polítics amb un denominador comú: el dret a decidir. Que en el fons significa dret a l'autodeterminació. Gent que volem canviar l'actual model d'organització política per disposar d'un estat propi que tingui major cura dels nostres interessos col·lectius i socials. L'èxit d'aquesta manifestació acabarà de donar l'impuls necessari per a que les candidatures independentistes assoleixin la victòria el 27-S. Primer omplim la Meridiana i després omplim el Parlament dels nostres diputats.

Cal que ens mobilitzem tots cap a Barcelona aquesta Diada. Per això és important que tothom que pugui es desplaci cap a la Meridiana aquell dia, bé sigui amb mitjans propis, o preferiblement amb autocars per tal de facilitar tant com es pugui la mobilitat. Recordeu que organitzem, com els darrers anys, autocars per poder-s'hi desplaçar fàcilment. Els punts de venda són: Bar de les piscines municipals, Cistelleria Grau, Còpies Maite, ERC Tàrrega, Forn Balcells, Forn Castellets (C. Sant Pere Claver), Forn Dit i Fet, Forn Gabernet, Forn Vilardosa, Llibreria Estel, Pastisseria El Pati i Viatges Gris. A banda de la parada que tenim cada dilluns al mercat, on també podreu comprar la samarreta oficial de l'ANC que ajuda a finançar l'organització d'un esdeveniment tant complex com és aquest. No espereu a darrera hora!

Sovint s'esgrimeix el discurs de la por per part dels dependentistes. La por a no cobrar les pensions, per exemple, ni altres ajudes socials. Quan la realitat és just la inversa. L'estat espanyol no pot garantir el pagament de les pensions més enllà del 2017. Només amb la independència és poden garantir les pensions catalanes. L'estat espanyol ha utilitzat el 87% dels fons destinats a pagar pensions per comprar deute de l'estat, deute propi, posant en greu perill el seu pagament en un futur proper. La independència en garanteix el seu pagament, i fins i tot podria millorar-ne l'import fins a un 10% ja que Catalunya, amb el 16% de la població, aporta aproximadament el 29% del Fons de Reserva de les pensions.

El nostre discurs és el de la il·lusió, el del progrés en front del retrocés. Cal destacar el tracte injust que reben tots els habitants de Catalunya. Tots! Tant els que estan a favor de la independència com els que hi estan en contra. Un tracte insolidari que ens porta a que, en termes de renda per càpita disponible després de pagar imposts, els catalans disposem de menys diners que els ciutadans d'algunes comunitats que reben ajudes a partir de la nostra contribució a l'erari públic. El principi d'ordinalitat aplicat a Alemanya o al Canadà fa que un land no pugui baixar posicions al rànquing després de fer la seva aportació solidària a l'estat al que pertany. A Espanya, Catalunya passa del 3 a l'11. Dins Espanya retrocedim, pel nostre compte podrem progressar.

També volem apropar el discurs de la independència als més joves. Per això estem preparant una festa, per al dissabte 5 de setembre, on el fil conductor serà la música electrònica, però on a més hi haurà paral·lelament tota una colla d'altres activitats, destinades a tot tipus de públic. Començant per una fideuà popular a migdia, activitats infantils amb tallers multiculturals i amb inflables, sessió continua d'audiovisuals relacionats amb el procés –amb especial incidència en les activitats fetes a Tàrrega els darrers anys, com ara l'estelada d'espelmes o les marxes de torxes–, presentació del darrer llibre de Titot, de Brams, amb la seva presència per signar-los, parades de marxandatge independentista, barbacoa nocturna... I també, durant la tarda, un «holi colors», activitat basada en una tradició hindú que consisteix en una batalla de colors on els participants es llencen pols de colors i aigua fins a quedar acolorits de cap a peus.

Catalunya: progrés o retrocés? Nosaltres ho tenim clar. El 27 de setembre, tu decideixes.