Comarques
de Ponent, dimecres 11 de març de 2015
El
dimarts 24 de març Santiago Vidal serà a Tàrrega, al teatre
Ateneu. A dos quarts de nou del vespre tindrem el plaer de presentar
la conferència «La nostra Constitució. Com serà?», impartida pel
jutge que, a banda de la seva tasca professional com a magistrat, ha
col·laborat en la redacció d’aquesta proposta de constitució per
a un nou estat català independent.
A
l’epicentre de l’actualitat informativa. La casualitat ha volgut
que, des de força temps enrere, tinguéssim programada per a aquesta
data una conferència de Santiago Vidal sobre l’esborrany de
constitució catalana que ell ha ajudat a redactar, junt amb altres
juristes. El fet, però, de la seva inhabilitació com a jutge durant
tres anys per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)
arran de la publicació d’aquest document, l’ha situat ara a
l’ull de l’huracà mediàtic.
Cal
donar suport a una persona que ha demostrat el seu coratge.
Parafrasejant la famosa expressió del Barça, bé podríem dir que
Santiago Vidal és més que un jutge, a hores d’ara. El seu gran
pecat, per al poder espanyol, és ser independentista. Es pot ser de
qualsevol partit polític, però no independentista. És una cosa que
va contra la seva naturalesa i que no poden entendre. Com tantes
vegades, creuen que la solució demana anorrear els referents de
l’independentisme, per veure si aquests es fan enrere i, amb ells,
el conjunt de la població. Però, lluny d’això, l’únic que
aconsegueixen és que cada cop n’hi hagi més.
Calen
més arguments per voler la independència? Alguns pensem que, a
aquestes alçades, qui no tingui clar que la independència és el
camí, és que ja no li tindrà mai. Que hi ha prou motius per
afirmar que l’estat espanyol només ens té, als catalans, per
súbdits perifèrics als quals esprémer com si es tractés d'una
colònia. Que hi ha arguments més que de sobra per demostrar que pel
nostre compte anirem molt millor, tant en la vessant econòmica com
la social, la cultural i, de fet, en totes.
Però
l’estat espanyol sempre ens sorprèn per donar-nos-en més,
d’arguments. Certament, moltes persones han arribat a fer-se
independentistes a força de comprovar com de repetitius són els
comportaments autoritaris d’aquest estat per negar la realitat
nacional catalana. Aquest cop, però, no ha estat el tàndem govern
del PP / Tribunal Constitucional (TC) el que ha atacat. El CGPJ, per
iniciativa pròpia, ha acabat suspenent el jutge Vidal per una cosa
que el mateix president del CGPJ ha fet reiteradament: creació
intel·lectual de documentació de caràcter jurídic.
L’actual
president del CGPJ no és del PP: és PP. Del 1996 al 2004, durant la
presidència d’Aznar, va ocupar diferents Direccions Generals dins
del govern espanyol. El 2004, quan el PP va perdre les eleccions, va
tornar a la carrera judicial. Primer a l’Audiència Nacional i des
del 2010 al Tribunal Suprem (TS), en recompensa pels serveis
prestats. Fins que el 2013 va ser-ne escollit president. Els càrrecs
de president del TS i del CGPJ van l’un amb l’altre.
Hom
podria creure que el càrrec deriva dels seus mèrits professionals.
Però no deixa de ser curiós conèixer quines activitats paral·leles
ha dut a terme, més enllà de la seva feina de magistrat. Destaquen
les seves setze participacions com a ponent, entre 2003 i 2010, dels
cursos jurídics realitzats per la FAES, la fundació ideològica del
PP, creada el novembre de 2002. És a dir que des de la fundació de
la FAES n’ha estat col·laborador. Només en ser elegit president
del TS i del CGPJ va deixar de cooperar formalment amb aquesta
fundació.
Quina
imparcialitat se’n pot esperar, doncs, del CGPJ? En una sanció
disciplinària de caràcter polític com ha estat la que s’ha
imposat al jutge Vidal, no se’n pot pas esperar gens d’equitat.
Redactar una proposta de constitució catalana és “deslleial”.
Preparar el programa electoral del PP en matèria jurídica, no. La
realitat és que Santiago Vidal és magistrat d’un jutjat penal de
Barcelona. És a dir que els casos que jutja corresponen a l’àmbit
de la delinqüència comuna, on la seva ideologia política
particular difícilment pot interferir amb les sentències que emet.
Just el contrari del que passa amb els membres del TC o el TS, que
han de dirimir sobre causes entre partits polítics i/o governs.
Seria
il·lús creure que el poder judicial espanyol pot ser independent.
Tant en el cas del TC com en el del CGPJ, resulta que els seus
membres són escollits pels partits polítics. Al Consell la meitat
els tria el Congrés i l’altra meitat el Senat. En ambdós casos
amb una majoria de tres cinquenes parts de la respectiva cambra. Per
tant, només cal que es posin d’acord els dos grans partits
espanyols per tirar endavant qualsevol nomenament. I dels dotze
membres del TC, quatre els tria el Congrés, quatre el Senat, dos
directament el govern espanyol i els altres dos el mateix CGPJ, que
ja hem vist que deriva directament dels partits. Resulta impossible,
doncs, la independència real dels principals òrgans judicials
respecte als partits polítics.
Cal
que la justícia del nou estat català sigui realment independent.
D’aquí que una de les propostes que formen part de la constitució
presentada per Santiago Vidal faci referència, justament, a què els
òrgans de govern judicial siguin escollits de forma majoritària
pels mateixos jutges, magistrats i fiscals. Recordeu que si voleu
saber com és aquest esborrany de constitució podeu trobar-la a
unanovaconstitucio.cat.
Per
un país més just, calen persones justes i valentes. I el jutge
Vidal ha demostrat ser-ho. Ara ens correspon fer-li notar que no
està sol.