dissabte, 28 de març de 2015

La conferencia del jutge Vidal

Primera part


Segona part

dijous, 26 de març de 2015

Fotos de la conferència del jutge Santiago Vidal a Tàrrega el 24 de març de 2015

Per accedir a l'àlbum de fotografies (30 fotos) feu clic damunt la foto:
Foto

dimecres, 25 de març de 2015

El jutge Santiago Vidal presenta la Futura Constitució Catalana a Tàrrega

Tàrrega Televisió, 25 de març de 2015



Un miler de persones han omplert el Teatre Ateneu de Tàrrega i la seva sala anexa per asistir a la conferencia del jutge Santiago Vidal. El magistrat de l’audiència de Barcelona, recentment suspès pel Consell General del Poder Judicial ha presentat la Futura Constitució Catalana, el document en el qual ha estat treballant juntament amb 10 juristes més i que en només un mes ja ha rebut més de 60.000 visites a la xarxa. Vidal s’ha mostrat optimista davant el moment que viu el procès independentista.

Santiago Vidal també ha defensat que el nou Estat ha de ser Republicà, transparent, participatiu i amb mandats limitats.

Prèvia aprovació parlamentària, l’exjutge s’incorporará aviat al govern de la Generalitat al capdavant del nou Consell de Justícia que ha de construir les estructures d’estat vinculades a aquest àmbit.

Santiago Vidal: “Al juny o al juliol els partits ens donaran una sorpresa quant a la llista unitària”

  • Tinc motius per pensar que aquesta llista tirarà endavant, més enllà del propi desig, però abans cal deixar passar les municipals
  • En poques setmanes començaré una nova feina a la Generalitat que "molestarà" encara més que la meva tasca com a jutge
La passada nit, en una xerrada que va omplir el teatre Ateneu de Tàrrega, el jutge Vidal va rebre el suport de 600 persones en la presentació de l'esborrany de constitució catalana que ha col·laborat a redactar. L'acte es va poder seguir per circuit intern de TV en una sala adjacent, un cop assolit l'aforament màxim del local.

Durant la presentació, Santiago Vidal va desgranar el cronograma que seguirà el procés d'independència des del 27S i fins a la seva total culminació, l'any 2017. Va assegurar que la diplomàcia no permet que, de moment, la comunitat internacional anunciï el seu recolzament a la causa catalana, però que el suport està assegurat un cop els catalans hàgim fet el pas de votar clarament per la independència.

Pel que fa a l'esborrany de constitució, va comentar que amb poc més d'un mes i mig ja s'han recollit a unanovaconstitucio.cat més de 60.000 esmenes i aportacions de persones que s'han fet partícips d'aquest projecte. Els temes que mes polèmica susciten són la renúncia explícita a disposar d'exèrcit i la cooficialitat de la llengua espanyola que, va admetre, podria ser transitòria.

Finalment va recordar que les properes són unes “eleccions autonòmiques jurídicament, però plebiscitàries políticament”. Totes les opcions són vàlides aquell dia, menys una: quedar-se a casa, perquè “això és de covards i Catalunya no és un poble covard”.

Prèviament, l'acte va començar amb un minut de silenci per les víctimes de l'accident aeri del vol Barcelona-Dusseldorf.

En la presentació inicial, realitzada per Antoni Colomé, coordinador de "Tàrrega per la independència" que fou l'organitzadora de l'acte, es va assegurar que són molt més efectius els missatges que volen infondre la por que els que transmeten esperança, raó per la qual “els independentistes hem de treballar més que els altres”. També va afirmar que cal estar units davant dels atacs: “hem de ser capaços de deixar aparcats els bàndols i ser generosos en pro del nou estat, per tal de guanyar la independència el proper 27 de setembre”.

dimarts, 17 de març de 2015

L'Assemblea, en defensa del PP andalús

Nova Tàrrega del dijous 19 de març de 2015

«A mí no me gusta que en Andalucía se mande desde Cataluña. No quiero que en Andalucía mande un partido que se llama Ciutadans, que tiene un presidente que se llama Albert. Con todo el respeto, a mí no me gusta que en Andalucía se mande desde fuera». Això va declarar, la setmana passada, el delegat del govern espanyol a Andalusia i president del PP a Cadis, en un acte electoral de les pròximes eleccions a la Junta d’Andalusia.

De seguida es van aixecar crítiques a la xenofòbia del que va dir. Els de Ciudadanos – Partido de la Ciudadanía (aquest és realment el seu nom oficial, no ho oblidem), van córrer a mirar de treure’n rèdit polític tot declarant de forma contundent que Catalunya és Espanya i que el PP pensava com l’Artur Mas. Que és com voler dir que estava d’acord amb els independentistes. Ells han mirat de fer-se publicitat gratuïta, però qui més qui menys ha estat d'acord amb què la patinada del polític popular ha estat important.

Al PP els ha traït el subconscient, un cop més. Per posar un exemple força recordat, fa deu anys l’empresa Gas Natural va intentar comprar Endesa, però no se’n va sortir. Va ser l’època en què Esperanza Aguirre, aleshores presidenta de la comunitat de Madrid, va dir allò que “seria una mala notícia que Endesa se n’anés a l’estranger”, en referència a la possibilitat que la seu es traslladés a Barcelona. Això mentre l’altra candidata a comprar l’elèctrica era l’alemanya E.On. És clar que, des de la mentalitat política espanyola, no s'entén la realitat catalana i els hi resulta estranya, estrangera.

Aquesta manera de pensar i de fer no és pas cap novetat. Ho sabem de sempre l’opinió que en tenen dels catalans. N’hem tingut un munt d’exemples, al llarg dels darrers tres segles. I també en les tres darreres dècades, especialment sempre que hi ha hagut majories absolutes al govern espanyol. Han estat reiterats els seus atacs a la llengua, a la cultura, a l’economia, a l’esport, a la Generalitat, al Parlament... A tot. I no és cosa d’un partit: és la concepció del poder centralista que se’n té de Catalunya, com a nosa perifèrica necessària, mani qui mani.

No és per això, però, que defensem el PP: l’origen no ha de ser motiu d’exclusió. Només cal recordar que aquí va ser escollit president de la Generalitat una persona nascuda a Còrdova que tenia per nom José. I si va ser criticat per alguns, és per les polítiques que va aplicar o per la submissió que el seu partit tenia del PSOE, no pel seu origen andalús. No és per com comencen les declaracions que hem reproduït al primer punt d’aquest article, sinó per com acaben. Fixem-nos-hi.

«A mí no me gusta que en Andalucía se mande desde fuera». No creieu que aquesta frase la subscriuria qualsevol ciutadà del món, en referència al seu país? Aquest és el quid de la qüestió. Fins i tot en un món globalitzat, on el concepte de sobirania no pot ser absolut perquè cada cop hi ha més aspectes que depenen d’estructures polítiques supraestatals, tots els països tenen la necessitat de sentir que les coses més importants, les principals, depenen exclusivament de la seva pròpia capacitat de decisió, de la seva sobirania.

En defensa del Partit Popular? Sí, quan tenen raó, i en això la tenen. A nosaltres tampoc ens agrada que ens manin des de fora. Per això volem la independència de Catalunya. Gràcies per entendre-ho.

dimarts, 10 de març de 2015

Santiago Vidal, més que un jutge

Comarques de Ponent, dimecres 11 de març de 2015

El dimarts 24 de març Santiago Vidal serà a Tàrrega, al teatre Ateneu. A dos quarts de nou del vespre tindrem el plaer de presentar la conferència «La nostra Constitució. Com serà?», impartida pel jutge que, a banda de la seva tasca professional com a magistrat, ha col·laborat en la redacció d’aquesta proposta de constitució per a un nou estat català independent.

A l’epicentre de l’actualitat informativa. La casualitat ha volgut que, des de força temps enrere, tinguéssim programada per a aquesta data una conferència de Santiago Vidal sobre l’esborrany de constitució catalana que ell ha ajudat a redactar, junt amb altres juristes. El fet, però, de la seva inhabilitació com a jutge durant tres anys per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) arran de la publicació d’aquest document, l’ha situat ara a l’ull de l’huracà mediàtic.

Cal donar suport a una persona que ha demostrat el seu coratge. Parafrasejant la famosa expressió del Barça, bé podríem dir que Santiago Vidal és més que un jutge, a hores d’ara. El seu gran pecat, per al poder espanyol, és ser independentista. Es pot ser de qualsevol partit polític, però no independentista. És una cosa que va contra la seva naturalesa i que no poden entendre. Com tantes vegades, creuen que la solució demana anorrear els referents de l’independentisme, per veure si aquests es fan enrere i, amb ells, el conjunt de la població. Però, lluny d’això, l’únic que aconsegueixen és que cada cop n’hi hagi més.

Calen més arguments per voler la independència? Alguns pensem que, a aquestes alçades, qui no tingui clar que la independència és el camí, és que ja no li tindrà mai. Que hi ha prou motius per afirmar que l’estat espanyol només ens té, als catalans, per súbdits perifèrics als quals esprémer com si es tractés d'una colònia. Que hi ha arguments més que de sobra per demostrar que pel nostre compte anirem molt millor, tant en la vessant econòmica com la social, la cultural i, de fet, en totes.

Però l’estat espanyol sempre ens sorprèn per donar-nos-en més, d’arguments. Certament, moltes persones han arribat a fer-se independentistes a força de comprovar com de repetitius són els comportaments autoritaris d’aquest estat per negar la realitat nacional catalana. Aquest cop, però, no ha estat el tàndem govern del PP / Tribunal Constitucional (TC) el que ha atacat. El CGPJ, per iniciativa pròpia, ha acabat suspenent el jutge Vidal per una cosa que el mateix president del CGPJ ha fet reiteradament: creació intel·lectual de documentació de caràcter jurídic.

L’actual president del CGPJ no és del PP: és PP. Del 1996 al 2004, durant la presidència d’Aznar, va ocupar diferents Direccions Generals dins del govern espanyol. El 2004, quan el PP va perdre les eleccions, va tornar a la carrera judicial. Primer a l’Audiència Nacional i des del 2010 al Tribunal Suprem (TS), en recompensa pels serveis prestats. Fins que el 2013 va ser-ne escollit president. Els càrrecs de president del TS i del CGPJ van l’un amb l’altre.

Hom podria creure que el càrrec deriva dels seus mèrits professionals. Però no deixa de ser curiós conèixer quines activitats paral·leles ha dut a terme, més enllà de la seva feina de magistrat. Destaquen les seves setze participacions com a ponent, entre 2003 i 2010, dels cursos jurídics realitzats per la FAES, la fundació ideològica del PP, creada el novembre de 2002. És a dir que des de la fundació de la FAES n’ha estat col·laborador. Només en ser elegit president del TS i del CGPJ va deixar de cooperar formalment amb aquesta fundació.

Quina imparcialitat se’n pot esperar, doncs, del CGPJ? En una sanció disciplinària de caràcter polític com ha estat la que s’ha imposat al jutge Vidal, no se’n pot pas esperar gens d’equitat. Redactar una proposta de constitució catalana és “deslleial”. Preparar el programa electoral del PP en matèria jurídica, no. La realitat és que Santiago Vidal és magistrat d’un jutjat penal de Barcelona. És a dir que els casos que jutja corresponen a l’àmbit de la delinqüència comuna, on la seva ideologia política particular difícilment pot interferir amb les sentències que emet. Just el contrari del que passa amb els membres del TC o el TS, que han de dirimir sobre causes entre partits polítics i/o governs.

Seria il·lús creure que el poder judicial espanyol pot ser independent. Tant en el cas del TC com en el del CGPJ, resulta que els seus membres són escollits pels partits polítics. Al Consell la meitat els tria el Congrés i l’altra meitat el Senat. En ambdós casos amb una majoria de tres cinquenes parts de la respectiva cambra. Per tant, només cal que es posin d’acord els dos grans partits espanyols per tirar endavant qualsevol nomenament. I dels dotze membres del TC, quatre els tria el Congrés, quatre el Senat, dos directament el govern espanyol i els altres dos el mateix CGPJ, que ja hem vist que deriva directament dels partits. Resulta impossible, doncs, la independència real dels principals òrgans judicials respecte als partits polítics.

Cal que la justícia del nou estat català sigui realment independent. D’aquí que una de les propostes que formen part de la constitució presentada per Santiago Vidal faci referència, justament, a què els òrgans de govern judicial siguin escollits de forma majoritària pels mateixos jutges, magistrats i fiscals. Recordeu que si voleu saber com és aquest esborrany de constitució podeu trobar-la a unanovaconstitucio.cat.

Per un país més just, calen persones justes i valentes. I el jutge Vidal ha demostrat ser-ho. Ara ens correspon fer-li notar que no està sol.

diumenge, 1 de març de 2015

Aforament limitat

Volem aclarir-vos aquest punt del cartell sobre l'aforament limitat per a la xerrada del dimarts 24 de març.
L'aforament del teatre Ateneu és de 550 persones. No és permès que hi pugui accedir més gent.
L'entrada és lliure, sense reserves.  Les portes s'obriran 45 minuts abans, a 3/4 de 8.
Estem mirant de poder instal·lar una pantalla a l'exterior de l'Ateneu per a que ningú que ho desitgi es quedi sense poder escoltar al jutge Santiago Vidal. És una qüestió tècnica, però, que encara no la tenim resolta.