dissabte, 27 de desembre de 2014

dimarts, 16 de desembre de 2014

La llista unitària és la millor opció

Nova Tàrrega del dijous 18 de desembre de 2014

No és l'única, com s'esforça a proclamar ERC, però sí que és la millor. Renunciar a la llista unitària equival a renunciar al suport de l'ANC en aquestes eleccions plebiscitàries. A quina candidatura hauria de donar suport, l'Assemblea? A la del president de la Generalitat, només? Repartir el suport entre diverses candidatures equival a no donar suport a ningú en concret, que és el que ja va fer l'Assemblea les darreres eleccions.

Potser sí que CiU està recollint la desconfiança de tants anys de puta i ramoneta. Però ara sembla que les dues s'han instal·lat a casa d'Esquerra. Fa l'efecte que, ara que es veu el final tant a prop, tenen ganes de ser ells els que surtin a la foto com a guanyadors a la meta. I pensant així s'obliden que qui hem d'aconseguir que en surti guanyador d'aquestes eleccions no és cap partit concret, sinó el procés d'independència. Que, en definitiva, significa que el vencedor serà el poble de Catalunya, la seva gent. Entre això, i les municipals que ja comencen a flairar-se, la temptació per evitar el pacte amb CiU deu ser molt gran.

Un terme que va fer fortuna anys enrere va ser el de "equidistància". Fou Carod qui el va popularitzar, junt amb altres conceptes com independentisme de "pluja fina" o "patriotisme social". En el seu moment es referia a la posició equidistant amb CiU i PSC. Aquell posicionament obeïa a estratègies de partit, legítimes d'altra banda, en què per un costat apartaven del poder al seu rival natural i de l'altre intentaven –o això pretenien– captar part del tradicional votant socialista. Ara, però, no és moment d'equidistància entre independència i polítiques socials. Primer toca independència. Després, ja es decidirà qui i com ens ha de governar.

Quins arguments hi ha per apostar per diverses candidatures? Un dels més usats és l'ideològic, destacant que un votant de les CUP mai votaria una llista on hi fos CiU. O viceversa. I segurament seria un argument vàlid en unes eleccions autonòmiques normals i corrents. El tema, però, és que aquestes eleccions cal convertir-les en una cosa que vagi més enllà i transformar-les en aquell referèndum que no ens ha estat possible fer fins ara. I en un referèndum hi ha dues opcions: sí o no. Als del no, no serem nosaltres qui els aconselli si han d'anar junts o separats. Però als del sí, sí que els hem d'exigir unitat. El missatge serà molt més clar dins i, sobretot, fora de Catalunya.

Amb el sistema de finançament actual no hi ha polítiques de dretes o d'esquerres. Un sistema que, cal recordar, fou pactat l'any 2009 entre el govern Zapatero i el tripartit de Montilla, on es va arribar a dir que aquell era el millor finançament mai assolit en la història de Catalunya. I, mirant-ho amb bona fe, fins i tot és possible que fos cert, però la realitat és que el govern espanyol no té cap mania en saltar-se la llei com li plau, mentre en reclama dels altres el seu estricte compliment.

I així ens tenen, asfixiant econòmicament el govern de la Generalitat. Mentrestant, els nostres impostos són espoliats sistemàticament. Per tant, per governar la misèria, no té sentit parlar de dretes i esquerres. Fem una llista única, anem tots a una, i quan tinguem el nou país en marxa ja tornarem a parlar d'aquests conceptes més "clàssics".

Un altre argument per la diversificació de llistes: la corrupció. Alguns partits creuen que no és possible defensar la lluita contra la corrupció dins una llista única. Va ser un diputat de la CUP, Quim Arrufat, que va dir alguna cosa com "qui ens garanteix que no sortiran nous casos de corrupció dins de CiU?", per justificar la no integració amb una llista unitària amb ells. Però és que justament aquest és l'argument per justificar encara més la necessitat d'aquesta llista unitària. La percepció de corrupció per part de la ciutadania s'associa a algunes persones en concret, però es generalitza quan es parla de partits.

No és aquest un bon motiu per, justament, superar la dinàmica de partits? Aquesta és un altre dels avantatges de la llista unitària. Deixem-nos estar de llistes de partits i presentem una llista unitària amb polítics però també amb personalitat de la resta d'àmbits, plural i transversal. Si per desgràcia s'acabés detectant, en aquesta llista, una persona amb comportaments poc desitjables, només caldria expulsar aquesta persona sense haver d'entrar en lluites fratricides entre partits amb la cançoneta del "i tu més!".

Fins ara s'ha demostrat la força que té la unitat. Ho ha demostrat l'Assemblea en els darrers Onze de Setembre, amb la Via o la V. I no només l'ANC sinó també Òmnium a escala global, i multitud d'entitats en l'àmbit local. Justament aquesta és la força de la unió. Renunciar-hi sense garanties que l'opció de llistes separades donaria millors resultats és, com a mínim, temerari. I si una cosa és certa, és que ningú pot donar garanties en cap dels sentits, ja que no hi ha precedents al món sobre la manera com estem fent les coses a Catalunya per aconseguir la independència, sense violència i enfront d'un estat intolerant i hostil.

A partir de les dues conferències de Mas i Junqueras tot han estat opinions. Els opinadors mediàtics han maldat per assegurar que hi ha més punts de consens que de conflicte. Tots asseguren que, d'una manera o altra, acabaran pactant alguna solució. Potser sí. O potser no... Per això cal que, com tants cops els darrers anys, siguem nosaltres, la societat civil que no està posada en la lluita de partits, la que seguim empenyent per deixar clar que la unitat és el que volem. Tant als principals líders d'aquestes formacions polítiques com als responsables locals d'aquests partits, perquè mirin de fer-ho entendre als seus caps.

Recordeu-vos de les cares llargues que hi havia al país la nit del 13 d'octubre. I els següents dies. Va ser després d'aquella reunió dels partits on es va constatar la ruptura del consens pel 9N, després de la renúncia de Mas a seguir amb la convocatòria de la consulta i la seva substitució pel procés participatiu. Cal recordar, també, les mostres d'alegria del govern espanyol davant aquella situació de desunió, i de les desqualificacions dirigides a aquell procés, titllant-lo de votació de costellada.

I tot seguit cal recordar el resultat del 9N després de recompondre la unitat dels partits. I recordar, igualment, com aquella costellada ha derivat amb querelles contra el màxim representant institucional del nostre país, el President de la Generalitat, i altres membres del govern. És una evidència, doncs, que la unitat ens fa més forts dins i fora de casa nostra.

Hi ha qui assenyala Mas de voler aquesta opció per estratègia partidista. Potser sí, qui ho sap. Però ell, que demana generositat als partits, és el primer a demanar al seu propi partit que tampoc hi vagi amb les seves sigles. I, ben mirat, és una bona opció per evitar que el líder d'Unió pugui sortir pel mig dient-ne de les seves. Qui més recels genera entre els independentistes dins de CiU no és Convergència, sinó Unió. I no tots, tampoc, perquè molts dels seus militants i càrrecs també ho tenen clar. El dia que Duran Lleida abandoni el mapa polític català, el discurs d'Unió canviarà com un mitjó.

En tot cas, la trajectòria del president d'ençà del 2012 ha estat exemplar. Per tant la seva proposta, que sembla honesta i que resulta coherent, es mereix tota la confiança. Ara falta que així ho acabi d'entendre Junqueras, bàsicament, i la resta de partits que tinguin la independència com a principal prioritat.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

divendres, 14 de novembre de 2014

dimecres, 12 de novembre de 2014

9N. resultats visuals






9N: pluja fina al cel, xàfec de vots a les urnes

 
Nova Tàrrega del dijous 13 de novembre de 2014

El 9N ha passat i Catalunya ha votat. Amb tota la normalitat del món. El govern de l’estat espanyol va estar, fins a darrera hora, intentant desanimar la gent a base d’informacions interessades sobre investigacions de la fiscalia per presumptes delictes comesos per part dels voluntaris. Com que no tenen altres arguments, l'únic que els hi queda és intentar fer por. I ja no en fan.

Caient en el tòpic, aquest diumenge va ser una festa. No només de la democràcia, que també. Va ser una festa col·lectiva i també familiar, alhora que individual, personal. Les rialles, els somriures, la satisfacció i l'emoció reflectides a les cares de tanta gent donaven una mesura clara del sentiment de felicitat amb què tanta gent va anar a votar.

El marcador de l’ajuntament va arribar a zero amb el missatge: Vota! La combinació del trio del enviant un correu a tarrega@assemblea.cat o dirigint-se al punt de venda on el va adquirir, per tal que es posin en contacte amb nosaltres. L’ajuntament ens ha demanat la cessió d’aquest televisor durant unes setmanes més per tal d’usar-lo en la campanya que tenen endegada sobre la violència de gènere. Confiem que, després de tant temps, la persona afortunada pugui esperar-se uns dies més a rebre el televisor, ja que després de la col·laboració obtinguda per part de l’ajuntament, no ens podíem pas negar a cedir-la.
diumenge 9 de novembre va ser el 828. La persona amb el tiquet afortunat ja pot reclamar la seva tele

Els resultats d’aquest 9N han estat espectaculars. Més de 2,3 milions de vots, dels quals gairebé 1,9 van ser pel doble Sí. Això amb tot un estat al darrera treballant en contra, entorpint, impugnant, mentint i enganyant com només un estat pot fer impunement. El percentatge del 81% favorable a la independència, però, no ens ha d’enganyar. Sabíem que el més important era la participació, i des d’aquest punt de vista cal agrair a totes les persones que van votar les altres opcions que acceptessin de participar en aquest exercici de democràcia, malgrat tots els impediments i dificultats. Especialment al prop de 5% de persones que van votar no i el van voler expressar, negant-se a fer el joc als que van donar la consigna de no participar per tal d’apoderar-se, després, de la majoria silenciosa.

A Tàrrega el Sí+Sí va fregar el 90% amb 5.581 vots. El Sí+No es va endur el 5%, el Sí+Blanc l’1%, el No el 2,5%, el vot en blanc el 0,5% i el vot nul el 2%. Una participació brutal amb 6.259 persones, més que no ho van fer en les dues darreres eleccions municipals, tot i que cal recordar que allí no podien participar alguns dels que ara sí que podien. També vam recollir unes 3.800 signatures de denúncia contra l’estat espanyol per presentar davant organitzacions internacionals .

Sabem, però, que a l’hora de la veritat la cosa no serà tan rotunda. Ni de bon tros. D’una banda perquè d’aquests 1,9 milions de Sí+Sí, cal descomptar-ne algun decimal corresponent als joves de 16 a 18 anys i als estrangers que, en les eleccions normals, no poden participar. I de l’altra perquè a l’hora de la veritat tots els del No es mobilitzaran, com correspon lògicament en una democràcia normal. No és qüestió de marejar amb massa números, però si la població amb dret a vot, ara mateix, ronda els 5,5 milions de persones, i suposem una participació, com a Escòcia, superant el 80% de la població, estaríem parlant que al voltant d’uns 4,5 milions de persones podrien acabar votant, el que situaria el llindar de la victòria sobre els 2,25 milions de vots.

Faltaria aconseguir, encara, prop de mig milió de vots més. Segurament bona part d’aquest sortirien
del segment de població que ara ha votat Sí+No o Sí+Blanc. Davant l’evidència que una Espanya federal no és possible, probablement la majoria d’aquestes persones optarien per la independència abans que per seguir com fins ara dins l’estat espanyol. Tot i així, caldrà seguir treballant, i molt, per acabar d’aconseguir una majoria segura i definitiva favorable a la independència.

Els darrers mesos han estat d’una feinada molt intensa. La gent que formem el nucli de treball de Tàrrega per a la Independència hem arribat a aquest final de campanya amb les piles fent pampallugues. Portem al voltant de sis mesos preparant amb una dedicació de temps i esforç immensos totes les activitats que han culminat en aquest 9N. Ja veníem de la recollida de signatures pel dret de petició. La marxa de torxes. L’acollida del secretariat nacional en una reunió ordinària amb la inauguració del comptador enrere. La campanya del Declara’t a Catalunya. L’organització d’autocars per anar a la V, les gigaenquestes que hem passat per les cases de Tàrrega, el cicle de cinc conferències que setmana darrera setmana vam anar muntant, que va culminar a l’Ateneu amb Salvador Cardús. L’acte de final de campanya, també a l’Ateneu, amb l’Eliseu Climent. Tots els mapes que vam repartir per centenars de portals i parets indicant a quin institut calia anar a votar en funció de l’adreça, així com els indicatius als fanals marcant la direcció dels instituts. La
campanya País de Groc, consistent a vestir de groc tota la ciutat... Som conscients que potser algunes persones, especialment les que no combreguen amb les nostres propostes, poden haver trobat excessives algunes de les accions dutes a terme. Però l’objectiu prou s’ho valia, i res d’això s’hauria fet sense l’esforç en feina i també en l’aspecte econòmic de desenes de voluntaris de l’ANC de Tàrrega. Perquè, malgrat que no es cansen, els adversaris, de repetir que rebem calés a dojo des de la Generalitat (per això no en tenen per als serveis públics), nosaltres no n’hem vist ni un cèntim.

Permeteu-nos, doncs, que reposem una mica durant unes setmanes. Això vol dir que de moment deixarem les reunions setmanals de cada dimarts al Centre d’Entitats, i també deixarem de publicar aquests articles a Nova Tàrrega. Però només per uns dies. Ben aviat tornarem amb les piles ben carregades per, ara sí, encarar el tram final cap a la independència.

dilluns, 10 de novembre de 2014

dimecres, 5 de novembre de 2014

dimarts, 4 de novembre de 2014

On et toca votar?

NO T'OBLIDIS D'ANAR-HI AMB EL   DNI
Importa l'adreça que indica el teu DNI no caducat.

 

dilluns, 3 de novembre de 2014

La papereta de vot

Tota la informació referent a la consulta del 9N la trobareu a www.participa2014.cat
Pots consultar-hi a quina mesa et toca votar i la ubicació de la mesa.  A Tàrrega només es votarà als instituts.
També es pot descarregar i imprimir la papereta de vot.
Per aprofitar el paper, aquí teniu una composició perquè surtin 3 paperetes per cada full.
Unes ja estan marcades amb el   Si Si  Les altres cal marcar l'opció desitjada.





dimecres, 29 d’octubre de 2014

L’hora de la veritat

Nova Tàrrega del dijous 30 d'octubre de 2014
 
Nova impugnació al nou 9N per part del govern espanyol. Aquest divendres el consell de ministres del govern espanyol ha d’acordar presentar recurs per impugnar el procés participatiu del 9N, i dimarts vinent el tribunal constitucional l’admetrà a tràmit, de manera que automàticament quedarà suspès, a cinc dies del 9 de novembre. Però la pregunta és: què quedarà suspès? Quines normes, quines lleis, què hi ha per suspendre? No havíem quedat que això no era cap consulta? Que no era un succedani amb què enganyar els catalans? Què faran, doncs? Prohibiran la llibertat d’expressió? El dret a manifestació? És ben bé que no saben què fer.

Tanta por a que ens expressem només es justifica per un motiu. Saben perfectament què volem. I
encara tenen més clar que som una majoria aclaparadora els que ho volem. Volem un estat nou. Volem un país nou. Que són coses diferents. Volem un estat nou per disposar de les mateixes eines i oportunitats que la resta d’estats, per decidir lliurement el nostre futur, amb el tipus d’independència –no pas il·limitada– pròpia dels estats. I volem construir un país nou, millor del que tenim ara, que es va empeltant més i més d’alguns vicis de la manera de fer espanyola, com el de la corrupció generalitzada. No és que no en tinguéssim aquí, no és això, però no com hi és ara.

Una cortina de fum per evitar que es parli de la corrupció al PP. Que ningú perdi de vista que aquesta nova impugnació té a veure, també, amb els darrers escàndols de corrupció: Rato, Acebes, 51 persones detingudes per una trama que, un cop més, afecta de ple –tot i que no de manera exclusiva– el partit que governa l’estat espanyol. I el que anirà sortint. De tot això se'n parlarà menys posant la pastanaga del tema català a les portades dels diaris espanyols. I dient mentides, si cal. Per damunt de la veritat hi ha la sacrosanta unitat d'Espanya

Cal votar a la població que consti al carnet, no on s’està empadronat. I ho farem en llocs diferents als col·legis electorals habituals. Hauríem preferit una organització més similar a la d’unes eleccions, però la Generalitat ho ha fet així i ara no cal entrar en debats estèrils. Si se’n té ganes, no importa on anar a votar. I és tan important la participació aquest 9N que tots, tots, hem d’estar disposats a anar on calgui, a acompanyar a qui convingui, a acabar de convèncer que voti fins i tot el més reticent. Hi haurà transport gratuït per tothom que l'hagi de menester.

Tot plegat no ens ha de distreure del que és realment important: el 9N, tots a votar. Tant si impugnen com si no. Diguin el que diguin des de fora. Perquè som nosaltres els que volem la independència i no són pas els altres que ens l’han de donar. Des de dimecres ja es pot consultar els punts de votació que correspon a cada persona. A Tàrrega aquests punts són els instituts Alfons Costafreda i Manuel de Pedrolo. Haurem d’anar a un o altre en funció de l’adreça que ens consti al carnet.

Dimarts vam cloure el cicle de conferències omplint l'Ateneu amb Salvador Cardús. Una exposició brillant per definir com el poble català ha arribat al punt de voler majoritàriament la independència, els motius pels quals el procés és tant sòlid i no té marxa enrere, i quines són les dificultats que ens trobarem a partir d'ara i què caldrà fer per superar-les.

El pròxim 7 de novembre farem l’acte final de campanya amb Eliseu Climent. I estem treballant per aconseguir un acompanyant força especial. Activista cultural incansable, el riberenc Eliseu Climent ens parlarà del País Valencià en el procés sobiranista català.

És l’hora de la veritat. Aquest era el títol de la conferència que Cardús ens va oferir dimarts. I és el lema que, fins al final, ens ha de guiar –ja fa dies que ho fa, de fet– en el nostre fer i en la nostra fe. La fe en un país millor. Ni un pas enrere.

Assemblea Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència

divendres, 24 d’octubre de 2014

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Votar el 9N és més important del que alguns pensen

 
Nova Tàrrega del dijous 23 d'octubre de 2014

Aquest 9N, és de vital importància que absolutament tots anem a votar. Tant fa si alguns partits encara es barallen. Tant fa si en lloc de consulta se li diu procés participatiu. Tant fa que intentin ridiculitzar per tots els mitjans aquesta votació. Fins i tot tant fa que no vulguin dir-ne votació. Perquè el fet realment important és que serà el primer cop que podrem, per fi, comptar quanta gent vol la independència. I ho farem sense lligar-ho a cap opció política. No serà aquell joc que sovint es fa, després d'unes eleccions, de sumar els vots d'uns partits i uns altres, i suposar quina opció tindria més suport.

És cert que aquesta no serà la votació definitiva. Però és la més important, de moment. Perquè sense aquesta difícilment seguiran les altres. Ja vindran eleccions per triar un nou Parlament que proclami la independència. I després un referèndum de debò, organitzat ja pel nou estat català, per tal que la població ratifiqui amb totes les garanties la decisió presa pel Parlament. I després caldrà votar la nova constitució catalana. I després un nou Parlament on, ara ja sí, hi hagi el clàssic enfrontament entre ideologies. Per tant, tenim moltes coses per votar, encara. Però aquesta és la primera. I per això ara és la més important.

Per entendre com n'és d'important aquesta votació, cal analitzar dues vessants. Una en clau externa. Aquell dia, llargament anunciat durant gairebé un any, tots els mitjans de comunicació internacionals –i també les cancelleries– ens estaran enfocant. La "foto" dels catalans fent cua per votar democràticament i pacífica és la millor imatge perquè el món entengui que Catalunya vol un nou estat, independent de l'estat espanyol, malgrat totes les traves que aquest hi posa. És la foto que des del govern espanyol malden per evitar com sigui.

I l'altra clau és interna, per la imprescindible unitat política. Com més gent voti aquell dia a favor del sí-sí, més fàcil serà recompondre la unitat dels partits. Perquè si els que van a votar són pocs, la temptació d'alguns partits de despenjar-se del procés pot fer-se massa gran. Hem de ser tots plegats, partits polítics i votants, prou generosos per a entendre que l'objectiu principal, la independència, passa per sobre dels legítims interessos particulars. El dels partits, de tenir representació pròpia i poder guanyar eleccions. I el dels votants, de poder triar aquelles opcions que millor s'adaptin al perfil ideològic particular.

En un país normal tothom aniria a votar el 9N. Tant els favorables al no, com els del sí-no, com els del sí-sí. De fet, si el país fos normal del tot, no hi hauria doble pregunta, sinó una de sola i ben clara: Catalunya ha de ser un país independent? Però ara això no ve a tomb. Dèiem que, en circumstàncies normals, el diumenge 9 de novembre un gran nombre de ciutadans aniria a votar perquè el que s'hi juga un país amb una decisió com aquesta és molt important.

Ja fa temps, però, que l'adversari juga a una carta tramposa. La de la Catalunya silenciosa. Tots els que no surten a reclamar independència, és que estan contra la independència. Tots els que no van a les manifestacions, és que estan en contra de la manifestació. Excepció feta, és clar, del dia de la hispanitat. Aquell dia, si la gent no va sortir, no és pas perquè estiguessin contra els convocants de la manifestació unionista. Que va! És perquè l'home del temps de TV3, aquesta eina manipuladora, va pronosticar mal temps i va desactivar tots els unionistes.

Fan trampes perquè així pretenen sumar els abstencionistes al seu bàndol. Per exemple, a Escòcia la participació va ser espectacular i va arribar gairebé al 85%. Aquesta xifra, tot i ser gran, significa que hi va haver un 15% de la població que en realitat no es va expressar. Gent que no estava ni a favor ni en contra, sinó que estava d'acord amb el que decidissin la resta de conciutadans.

L'èxit del 9N no depèn del percentatge de 'sí-sí', sinó de la quantitat de votants. Per això és tan important mobilitzar tots els favorables a la independència perquè vagin a votar. La legitimitat dels resultats no rau en el fet que les urnes siguin de vidre o de cartró. Ni en si els col·legis electorals són els tradicionals o són uns altres. El que donarà força al procés per seguir fent camí és que la votació del 9N sigui realment massiva. I per això demanem també als contraris a la independència –o els que bonament creuen en terceres vies– que siguin demòcrates de debò i vagin a manifestar la seva opinió votant pel no o pel sí-no.

Aquest cop no hi ha excuses per no anar a votar. No és l'Assemblea que convoca una 'simple' manifestació. No hi cap l'excusa de dir que només es fa a Barcelona, en referència als que enguany no van voler anar a la V perquè sempre ho fan tot a la capital. O de dir que s'obliden de la gent de Lleida, en referència als que no van voler anar a la Via Catalana de l'any passat perquè no passava per la província. Qui convoca és el President de la Generalitat de Catalunya. I malgrat totes les mancances, aquest és un procés organitzat pel nostre Govern que respon a les demandes del poble i on ara el poble té la responsabilitat de participar.

Dimarts vinent, 28 d'octubre, clourem el cicle de conferències amb Salvador Cardús. Amb la conferència «És l'hora de la veritat». Després de quatre xerrades temàtiques –pensions, energia, justícia i pagesia–, ara oferim una visió més genèrica de com se'ns presenta el nou país, en clau de futur. Ho fem amb Cardús, del Consell Assessor per a la Transició Nacional, una de les persones que millor coneix els passos a seguir per dur Catalunya fins a la independència. L'acompanyarà Núria Elias, directora de l'escola Maria-Mercè Marçal de Tàrrega, per presentar el tema des d'una vessant més pròxima. Conduirà l'acte l'actor Josep M. Minguell. Al teatre Ateneu a 3/4 de 9 de la nit.

La unió fa la força. Tots units, doncs, amb un sol objectiu: votar el 9N2014. Serà un dia recordat als llibres d'història.

dimarts, 14 d’octubre de 2014

Autocars per anar a Barcelona aquest diumenge

La campanya Ara és l'hora realitzarà un gran acte central el proper diumenge 19 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de Catalunya de Barcelona, per a refermar el compromís dels ciutadans amb la unitat del procés i en el 9N com a millor instrument per a decidir el futur del nostre país.

Comptarem amb la presència de Carme Forcadell i Muriel Casals, conjuntament amb el portaveu del govern, Francesc Homs; Josep Rull (CDC); Oriol Junqueras (ERC) i representants d'ICV, EUiA, la CUP i Unió Democràtica. Per part de la societat civil ja han confirmat la seva presència el president de Súmate, Eduardo Reyes; Miquel Calçada; Germà Bel; Lluís Llach; i l'actriu Carme Sansa.

És important que es vegi que el suport popular no disminueix, i per tant també cal comptar amb la presència de tots i cadascun de nosaltres!

És per això, per facilitar que hi hagi el màxim de gent possible donant suport al procés i als partits polítics que el sustenten, que hem decidit organitzar un o dos autocars, en funció de la demanda, i posar a la venda tiquets d'autocar a 10 euros, com el passat onze de setembre. A banda, és clar, d’animar a anar-hi amb el seu propi cotxe a tothom que pugui.

Aquest cop, donat l'escàs marge de temps disponible, centralitzarem la venda en un sol punt: Electricitat Salvadó, tocant a la plaça del Pati de Tàrrega.

Legal o no, la consulta és un tema de justícia universal

Nova Tàrrega del dijous 16 d'octubre de 2014 (A)

La llei, a Espanya, és una qüestió d'opinió. És l'opinió d'un jutge sobre un determinat tema. És igual si aquesta opinió és justa o no des d’un punt de vista moral. Perquè una cosa és allò que entenem com a just en termes generals i una cosa diferent és la justícia en termes legals. La llei pot voler dir una cosa, però, per clara que sigui, si el jutge la interpreta d'una altra manera, ningú li ho pot impedir. I si no que li ho preguntin a aquella dona que fa uns anys va veure com un jutge espanyol exculpava el seu violador perquè duia faldilla curta i "anava provocant". A Espanya, el jutge és la llei.

Els del Tribunal Constitucional són els jutges de més alt rang. Vet aquí perquè no cal perdre temps argumentant sobre si la llei de consultes és o no legal, si s'ajusta o no a la constitució. Tant li fa, perquè per molt que vulguem fer les coses emparant-nos en la legalitat, sempre trobaran la manera d'interpretar-la de la manera que més els hi convingui per acabar desmuntant qualsevol intent nostre. Per tant, ha d'arribar un punt en què aquesta suposada justícia basada en termes legals ha de ser superada per una altra legalitat, la de la justícia universal.

Una Justícia en majúscules. Una justícia que es pot entendre a qualsevol país civilitzat del món, segons la
qual un poble té dret a decidir lliurement el seu futur polític. Un dret anomenat autodeterminació. I això, que està reconegut a la Carta dels Drets Humans, ratificada pel mateix estat espanyol, és el que vol exercir el poble de Catalunya.

Podrà ser aquest 9N? Per això lluitem. A principis de 2014 poca gent pensava que, a menys de quatre setmanes pel 9N, encara parlaríem sobre si es podria votar o no. Qui més qui menys pensava que, malgrat l'acord polític per celebrar una consulta posant-hi data i pregunta, aquesta no acabaria tenint lloc. “Vols dir que es votarà el 9N?”. Al principi la pregunta se solia fer així, en tercera persona. Però a mesura que ha anat passant el temps, ha canviat la manera de fer la pregunta. “Vols dir que podrem votar el 9N?”. Ja no és en tercera persona, sinó en primera, perquè ens hi sentim implicats.

Perquè tothom té ganes de votar. A poc a poc s'ha anat generant aquesta consciència col·lectiva que feia que, el que semblava una quimera, es veiés cada cop més possible. I cada cop s'ha fet més palès que si no votem, no serà perquè no vulguem, sinó perquè no podrem fer-ho en condicions. Però seguim volent votar. I tant se val de quina manera: ho acabarem fent. Mai com ara havia estat tan majoritària aquesta voluntat de recuperar les llibertats nacionals. I votarem. I tant que votarem.

D’una manera o altra, però votarem. I no ens hem de cansar de lluitar perquè ens hi va el nostre futur i el de les generacions a venir. Una lluita desigual, perquè l'enèmic és poderós, però que no té el que tenim nosaltres: la raó.

I fins aquí el que estava escrit abans que esclatés la notícia dilluns a la nit. La consulta no es farà en els termes previstos per la llei de consultes, a causa de la seva suspensió. De totes maneres, en la seva compareixença de dimarts al matí, el president Mas ha anunciat que el 9N hi haurà urnes, paperetes i locals per poder votar, tot acollint-se a marcs legals preexistents. La trajectòria del president mereix que donem credibilitat a la seva proposta. Ara cal esperar que els partits –tots els del bloc sobiranista– tinguin l’alçada de mires suficient per entendre que els moments històrics que vivim demanen no utilitzar el procés amb finalitats partidistes.

Com ha recordat el president, aquesta consulta no serà la definitiva. Ni ho hauria estat encara que s’hagués fet en el marc legal suspès. Perquè el que cal, per tal d’obtenir el reconeixement internacional a una declaració d’independència des del Parlament, són unes eleccions democràtiques on els partits –en llista conjunta preferiblement– es presentin amb un programa comú que inclogui aquesta declaració. Així qui vota sap què vota. I així s’entén també des de l’estranger.

Organitzem autocars per anar a Barcelona aquest diumenge 19 d’octubre. Fa dies que estava previst realitzar l’acte central de campanya de la consulta a plaça Catalunya, a les 12 del migdia. Ara cal omplir la plaça en un acte de suport massiu a aquesta variant de consulta. Per facilitar que hi hagi el màxim de gent possible donant suport a la consulta, hem decidit organitzar autocars i posar a la venda tiquets a 10 euros. A banda d’animar tothom que pugui a anar-hi amb el seu propi cotxe. Aquest cop centralitzarem la venda en un sol punt: Electricitat Salvadó, tocant a la plaça del Pati.

Abans, aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon repartiment general de material per realitzar el porta a porta a Tàrrega. La setmana passada ho anunciàvem pel dissabte dia 18, però finalment ho hem avançat a aquest divendres. Cridem a venir tothom que vulgui fer de voluntari, tant si s'ha apuntat a la web araeslhora.cat com si no, ja que nosaltres mateixos ens encarregarem de fer la inscripció.

El dijous 23 d'octubre parlarem de pagesia dins el cicle de conferències. Amb un títol ben clar: «Surt a compte la independència per als pagesos?». Respondran la pregunta dos membres de la sectorial de l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep Riera i Antoni Llimona. Riera, a banda de líder històric d'Unió de Pagesos, és membre del Secretariat Nacional de l'ANC, i per tant de les persones més ben informades sobre què està preparant l'Assemblea en aquests moments. Presentarà l'acte Antoni Pané, gerent de la Cooperativa d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens de l'ajuntament a 3/4 de 9 del vespre.

Ningú va dir que el camí seria fàcil. Ans al contrari: és complicat i cansat. Però la recompensa és proporcional a la dificultat. Per això val la pena seguir pedalant sense parar.

Abans, aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon repartiment general de material per realitzar el porta a porta a Tàrrega. I dijous vinent, 23 d’octubre, seguim amb el cicle de conferències amb «Surt a compte la independència per als pagesos?». Respondran la pregunta dos membres de la sectorial de l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep Riera i Antoni Llimona. Presentarà l'acte Antoni Pané, gerent de la Cooperativa d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens de l'ajuntament a 3/4 de 9 del vespre.

dissabte, 11 d’octubre de 2014

Parlarem de Justícia

Podreu preguntar al ponent qualsevol cosa en relació a la justícia



dijous, 9 d’octubre de 2014

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Inici de la campanya Ara és l'hora d'escoltar

Nova Tàrrega del dijous 9 d'octubre de 2014
La campanya «Ara és l'hora» presenta tres eixos: gigaenquesta, país de groc i actes. Com ja vam explicar, per dur a terme aquestes línies d'actuació cal aconseguir 100.000 voluntaris (ja en tenim 40.000) i cinc milions d'euros. L'objectiu final és que 500.000 indecisos acabin votant Sí-Sí el 9N.

Dissabte passat vam iniciar a Tàrrega el porta a porta visitant el 40% de la població. No vam
poder acabar, com havíem pretès, però realment cal entendre que l'objectiu era massa ambiciós. De totes maneres tenim temps per endavant, abans d'acabar el mes, per completar la visita a tots els habitatges de Tàrrega. Aprofitem per agrair la Batbatuka la seva animació al final de la jornada.

El dissabte 18 d'octubre repetirem l'experiència, tot i que amb alguna variació. L'altre dia es va demanar als voluntaris que comencessin a visitar les cases immediatament. Era el dia en que s'iniciava la campanya a tota Catalunya i des de l'ANC es volia visualitzar de forma clara que els voluntaris anaven a visitar les cases. De totes maneres, érem conscients que dissabte al matí, en general, és un mal dia per trobar la gent a casa.

El proper cop només repartirem el material i les visites les farem entre setmana. Així, doncs, el dissabte vinent que organitzem el porta a porta serà per repartir les carpetes amb les adreces a visitar, junt amb la resta de material necessari per fer l'enquesta, però no anirem a visitar les cases tot seguit. Ans al contrari, el preferible és visitar-les durant els dies de cada dia, cap al vespre, abans de l'hora de sopar.

No cal esperar fins al proper porta a porta massiu per fer de voluntari. Tant els apuntats que
no van poder venir, com els que es vulguin apuntar de nou, poden dirigir-se a tarrega@assemblea.cat per concretar la manera de recollir el seu material així com per rebre –si no les han rebudes ja– una sèrie d'instruccions bàsiques sobre els passos a seguir per realitzar l'enquesta.

L'acció país de groc pretén tenyir d'aquest color tot el país. Es tracta de destacar com de majoritari n'és, a tot el país, l'anhel de votar, de votar independència, de votar un doble sí a la consulta. Coincidint amb l'arrencada del porta a porta des de la plaça Major, vam aprofitar per acolorir aquest espai emblemàtic de la ciutat amb pancartes grogues que duen pintats una urna i el lema #SíSí. Un agraïment, també, per tots els propietaris que ens han cedit balcons.

Quant als actes, ja hem iniciat el cicle de conferències d'aquest octubre. La primera, sobre pensions, va omplir el local social de l'Ateneu, i va resultar molt instructiva pel que fa a la sostenibilitat més gran d'un sistema de pensions propi de Catalunya que no pas l'actual sistema espanyol. La segona xerrada, sobre la viabilitat energètica de Catalunya, s'estarà duent a terme just el mateix dijous al vespre en què es comença a fer la distribució d'aquesta publicació.

La propera conferència es titula "La justícia i la judicatura en un país normal del segle XXI". Un títol volgudament asèptic, ja que així ho ha demanat el ponent doncs, en tant que magistrat, no pot depassar formalment certs límits imposats des d'instàncies superiors. De totes maneres, de ben segur que no defugirà cap mena de pregunta en el col·loqui posterior. I serà especialment interessant conèixer la visió d'un jutge sobre la situació actual i la legalitat del procés en què estem immersos. La xerrada serà la sala de plens de l'ajuntament el dijous 16 d'octubre a les 20:45 i serà presentada per Margarida Pané, jutgessa de pau.

Seguirem treballant, tots units, per aconseguir la independència. Un nou estat independent a partir del qual puguem construir un país millor.





divendres, 3 d’octubre de 2014

És l'hora que els targarins diguem com volem el nou país


Compatriotes,

Hem fet moltes coses junts, i aquest dissabte (demà), torna a tocar fer-la grossa a Tàrrega.

Hem tingut poc temps per preparar-ho, però és el que té ser dels primers de Catalunya a fer la gigaenquesta.

I cal que siguem molta gent. Molta. Necessitem més de 200 persones!

No importa si t'has inscrit o no com a voluntari: si vols i pots col·laborar en el porta a porta d'aquest dissabte al matí, vine a la plaça de l'ajuntament.

Avisa tots els teus coneguts per que també vinguin i participin. Encara que et pensis que ja ho saben. Usa twitter, facebook, whatsapp, sms, correu, o el telèfon normal i corrent. El que convingui per arribar a tanta gent com sigui possible.

A les 10 ens trobarem i us explicarem el procediment per fer les enquestes. Adjuntem un pdf amb la guia del voluntari: si ja l'heu llegida us serà més fàcil seguir les explicacions.

A 2/4 d'11 començarem a repartir el material entre els voluntaris.

I a partir de les 11 iniciarem la gigaenquesta que ha de recórrer tot Tàrrega.

Després, a la 1, ens tornarem a trobar tots a la plaça Major on farem el FI D'ENQUESTA, o fi de festa d'aquest dissabte, amb batBATuka, els Grallers de la Barra, capgrossos i Lo Tossino. I també alguna cosa per picar i algun porró...

Aquest cop, no vingueu amb les samarretes grogues o vermelles habituals: us demanem que vingueu amb indumentària el més neutra possible, que no faci cap referència a missatges ni simbologia política, tant pel que fa a la roba com als complements.
Us hi esperem a tots per iniciar la campanya més participativa de la història.

Entre tots ho farem possible. ARA ES L’HORA!

dimecres, 1 d’octubre de 2014

La gigafoto de la concentració

Millor busca't a la gigafoto directament en aquest web (l'embedad no funciona gaire bé)

http://www.gigapan.com/gigapans/163555


 863 persones a la foto, més les que van anar venint fins a les 8, quan acabava la concentració.
 El 30 de setembre de 2014, com a resposta a la decisió del TC i la suspensió cautelar de la convocatòria de la consulta, comencem la campanya "ara és l'hora" pel #si,si a la consulta del 9N

dimarts, 30 de setembre de 2014

dilluns, 29 de setembre de 2014

Convocatòria de concentració

En resposta a l’acceptació a tràmit, per part del tribunal constitucional,  del recurs del govern espanyol contra el decret de convocatòria de la consulta del 9N i la suspensió cautelar que això suposa,

Us convoquem, demà dimarts, 30 de setembre, a la plaça major de Tàrrega, davant de l’ajuntament, a partir de les 7 de la tarda i fins passades les 8 del vespre.

Si podeu, estigueu-vos-hi fins passades les 8.  Els que no pugueu ser-hi a les 7, no us en esteu i veniu abans de les 8.  Llegiren el manifest un altre cop a les 8 del vespre.

Davant de la desconsideració a la Democràcia i al poble de Catalunya, la nostra reacció, en positiu, serà engegar la campanya de “ara és l’hora” pel #si,si a la consulta del 9N.

El groc serà el color d’aquesta campanya. A banda de amb estelades, si podeu, venia amb robes i objectes de color groc.  


Ara és l’hora.    Units per un nou país.     Òmniun i ANC.




dijous, 25 de setembre de 2014

diumenge, 21 de setembre de 2014

Ple extraordinari

Els ajuntaments catalans han convocat PLENS EXTRAORDINARIS on manifestaran de manera oficial el suport municipal al President i a la consulta del 9 de novembre.

Els ajuntaments, dins de l’àmbit de la territorial de Tàrrega per la Independència, dels que en tenim notícia, convoquen els plens, i a la ciutadania els dies i hores relacionats al dessota
(A l’Urgell hi ha territorials de l’ANC a Tàrrega, Bellpuig, Agramunt, Anglesola, Tornabous, La Fuliola-Boldú i Castellserà)

És important manifestar, nosaltres també, amb la nostra presència, el suport a les nostres institucions. Omplim, doncs, els nostres ajuntaments

A l’ajuntament de Tàrrega està convocat pel dilluns, dia 22, a 2/4 de 9 del vespre.
l'Ajuntament de Verdú dilluns, dia 22, a les 8 del vespre.
A l'Ajuntament de Vilagrassa dilluns, dia 22, a les 9 del vespre.
Ajuntament de Ciutadilla el dia 23 a les 8 del vespre.
A l'Ajuntament de Guimerà el dimecres 24 a les 9 del vespre.
A l'ajuntament de Nalec el dilluns 22 al vespre.
El Consell Comarcal farà el ple a les 10 de la nit del dilluns 22.

dimarts, 16 de setembre de 2014

100.000 voluntaris per un país nou

Nova Tàrrega del dijous 18 de setembre de 2014

L'Onze de Setembre hem fet història. Hem organitzat la manifestació més multitudinària d'Europa. Però ara cal mirar vers el 9N. Tenim l'oportunitat de començar units un país nou. Per això farem la campanya més important que s'ha fet mai al nostre país: la campanya pel Sí, la campanya que ens permetrà assolir la independència.

Per fer-ho possible hem d'arribar a cada persona, a cada racó, a cada casa. Volem parlar amb tothom. Volem escoltar a tothom. Per això necessitem 100.000 voluntaris que, amb només una hora i mitja del seu temps des d'ara i fins al 9N, garanteixin la victòria del Sí. Amb només una tarda de la teva vida pots fer història. Pots canviar la història!

El futur és a les nostres mans. I amb la implicació de tots, el somni es farà realitat. Ajuda'ns a complir el somni que tantes generacions de catalans han tingut abans que nosaltres.

Calen 100.000 voluntaris entre tota Catalunya. Abans d'acabar aquest mes necessitem 100.000 voluntaris per anar porta per porta a escoltar com tothom vol que sigui el nostre país. Ara és l'hora d'arribar a totes les cases de Catalunya. Volem escoltar a tothom, fent la mobilització més festiva i participativa de la història. Amb només una tarda de la teva vida faràs possible aquest moment històric.

Com ho faig per apuntar-me de voluntari? Primer: inscriu-te a la web (https://actua.araeslhora.cat/anc-fes-te-voluntari) i reserva’t una tarda abans del 9N. Segon: visita les llars que t’assignarem acompanyat d'un altre voluntari. Tercer: convida a respondre una enquesta de 3 minuts sobre com volem que sigui el país nou. I quart: si vols, comparteix la teva experiència amb la resta de voluntaris en un dinar popular. Amb 3 minuts i un somriure, hauràs contribuït a fer possible la victòria del Sí.

Per què 100.000 voluntaris? Necessitem 100.000 voluntaris per fer el porta a porta més gran que s’ha fet mai a Europa. Arribarem a cada casa per escoltar tothom, perquè tothom pugui dir com vol que sigui el país nou. La teva implicació és imprescindible per aconseguir aquest propòsit gegantí. Només et demanem una tarda de la teva vida per visitar llars i escoltar l’opinió i els somnis de tothom.
Puc triar la parella amb qui anar a fer el porta a porta? Tots els voluntaris aniran en parelles a fer el porta a porta. No estaràs mai sol. Si prefereixes anar acompanyat de la teva parella o algun familiar o amic, ho podràs fer. Només ho has de fer saber al teu coordinador territorial perquè ho tingui en compte en el moment d’assignar-te un recorregut.
Es farà porta a porta a tots els municipis? Sí, el porta a porta ha d’arribar a tothom. A cada casa, a cada persona. Per això necessitem 100.000 voluntaris arreu del país. Només si els aconseguim podrem estendre aquesta acció a tots els municipis de Catalunya.

Quines preguntes conté l’enquesta que es fa al porta a porta? Les preguntes de l’enquesta tenen a veure amb el somni de cadascú. No es tracta de convèncer ningú, sinó d’escoltar tothom. Per això les preguntes es refereixen a totes les qüestions relacionades amb la construcció d’un país nou. Volem saber com t’imagines aquest país. Amb només 3 minuts tindràs temps suficient per fer les preguntes i anotar les respostes de cadascú.

Què més puc fer per la campanya? A més de fer-te voluntari, t’hi pots implicar de moltes maneres. Pots difondre els continguts d’aquest web amb es teus amics i familiars. També pots participar de manera activa en la difusió de continguts a través de les xarxes socials, des dels comptes de campanya al Facebook, al Twitter, al Flickr i a l’Instagram. A més, t’hi pots implicar del tot si, a més de fer-te voluntari fas un donatiu per contribuir a finançar els recursos d’una campanya que es fa sense subvencions i només amb les aportacions transparents de tothom.

Estem encarant el final. Ara és l'hora de ser valents, de treballar més que mai per la victòria, de no defallir. Units per un país nou.

dissabte, 13 de setembre de 2014

Un esforç més

No hi ha cap projecte més ambiciós per a un país que el d’assolir la seva Llibertat.

Som a un pas d’aconseguir-la, i ens hem d’exigir, tots nosaltres, un esforç més.  Som en un punt àlgid, i potser irrepetible, de la història de Catalunya. Per respecte a l’anhel de tots els catalans que ens han precedit i amb el compromís pels que ens succeiran.

Us volem demanar que feu una darrera  mobilització (a banda d’anar a votar el 9N):

Per aquests mes i mig abans de la consulta hi ha previst portar a terme una campanya informativa que passarà per varies fases.

Necessitem  un fons econòmic, PERÒ NO SÓN DINERS ELS QUE ARA US DEMANEM. Si voleu fer una aportació, serà molt ben rebuda.

Us demanem que dediqueu dues hores en aquest mes i mig fins al 9 de novembre.

Hem formulat una enquesta tancada, breu, d’uns 3 minuts, per a rebre la informació dels catalans, de com volem que sigui el nou país que construirem.

NO es tracta de convèncer a ningú.  No s’han d’esgrimir arguments. És una enquesta en la que el més fervorós dels unionistes es pot sentir perfectament còmode.

Tenim molt clar que, on anem, hi anem tots junts, sense rancúnies i el nou país ha de ser el reflex de tots.

Volem que passeu aquesta enquesta a 14 habitatges.  NOMÉS AIXÒ.

Volem assolir la xifra de 100.000 voluntaris per a fer aquesta tasca.  Amb 100.000 voluntaris podem abastar TOTS els habitatges de Catalunya.

A banda, la xifra de 100.000 voluntaris, per si mateixa, transmet una gran força i és un missatge molt potent.

La campanya per a seduir els indecisos cap al doble si a la consulta es farà amb campanyes mediàtiques a través de campanyes publicitàries, (per això són els diners), en mitjans audiovisuals i xarxes socials.

Adjunt teniu un full per a inscriure voluntaris. Feu-nos-el arribar amb les inscripcions que hagueu aconseguit.

Hauríem d’assolir els 100.000 voluntaris ABANS DEL DIA 22 DE SETEMBRE.

Tots els dimarts ens trobem al Centre d’Entitats, a ¾ de 9 del vespre.

Us agraïm tot l’esforç que heu fet fins ara. Us estarem molt agraïts també per aquesta col·laboració.

divendres, 12 de setembre de 2014

dimecres, 10 de setembre de 2014

Més informació per a la "V"

Finalment podem informar de forma definitiva que els de Tàrrega anem al tram 4. Al final del correu podreu veure un plànol amb el tram remarcat.

El tram 4 és a Diagonal, té una llargada aproximada de 150 metres i va des d'on acaba la plaça Maria Cristina (a l'alçada del Pedralbes Centre) fins al proper carrer que talla la Diagonal, que es diu Gandesa.

A mà esquerra (mirant cap endins de Barcelona) tindrem l'antic edifici de Banca Catalana, on ara hi ha les seus de Planeta i Antena 3 a Barcelona.

Les més de 1.100 persones inscrites directament per l'ANC de Tàrrega (a banda les que ho hagin fet pel seu compte per internet) cobriran aproximadament uns 400 metres quadrats. Si estiguéssim (que no ho estem) distribuïts de manera uniforme agafant tot l'ample del carrer (uns 21 metres), el nostre grup ocuparia una zona amb una llargada d'uns 20 metres.
Molts de vosaltres haureu rebut un correu de confirmació d'inscripció a la V dient que sou en un tram diferent al 4. No importa el tram on consteu inscrits. Al final tots els inscrits a partir dels fulls omplerts a Tàrrega hem d'anar al tram 4. El que sí que cal respectar és el color de samarreta amb que esteu apuntats. 

En principi també cal respectar la franja on us haureu de situar, indicada al correu d'inscripció (franges 1, 3, 5, 7 o 9  per als que aneu de groc, o franges 2, 4, 6 o 8 per als que aneu de vermell). De totes maneres, donats els canvis de trams que hem hagut de fer per poder anar tots junts, sigueu flexibles i ateneu a les indicacions dels voluntaris que ens trobarem al tram per organitzar la distribució de la gent dins de cada franja.

En la mesura que us sigui possible dueu una samarreta de color alternatiu al que teniu assignat d'entrada per facilitar, arribat el cas, poder cobrir les franges d'un color o un altre.

Seguiu igualment les indicacions que rebrem per part de l'organtizació en el mateix lloc on estiguem situats, ja que hi haurà diferents activitats participatives de les que tots formarem part.

Recordeu, això sí, que a partir de les 17:14 no podrà quedar ningú a la part central de la manifestació si no duu samarreta groga o vermella. Els que aneu amb altres colors us haureu de situar, momentàniament, als laterals, per tal que "la foto" de la senyera dibuixada al llarga dels onze quilòmetres de la V es vegi el més nítidament possible.

La millor manera d'obtenir les recomanacions de l'organització serà a través de la ràdio. Les emissores oficials que transmetran les indicacions de l'organització a cada moment són Catalunya Ràdio, RAC 1 i La Xarxa. Dugueu, si en teniu, ràdios a piles ja que és possible que hi hagi dificultats per seguir-les a través del mòbils a causa dels probables problemes de comunicació que hi acostuma a haver sempre en concentracions tant multitudinàries. I porteu piles de recanvi, per si de cas.

Pel que fa a mesures de seguretat, seguiu les indicacions que el propi sentit comú indiquen. Eviteu provocacions, no respongueu insults ni desconsideracions. La nostra manifestació és un clam per la llibertat, pacífica i festiva.

En el cas improbable de trobar-vos a prop d'algun aldarull, aviseu als voluntaris d'organització per a que actuïn seguint el protocol de seguretat que l'organització ja té establert. I, sobre tot, procureu fer fotos i/vídeos dels agressors. No hi ha res que atemoreixi més un delinqüent que la possibilitat que pugui ser posteriorment identificat.

Desplaçament amb autocars des de Tàrrega

Sortirem des de l'estació d'autobusos de Tàrrega a dos quarts de dues. Comenceu a arribar un quart d'hora abans, però no amb més temps d'antelació, per evitar aglomeracions i situacions de tensió innecessàries. Passaran deu o quinze minuts de temps, més o menys, des de que surti el primer autocar fins que surti el darrer, o sigui que no cal barallar-se per pujar al primer.

Seguiu sempre les indicacions dels responsables de l'organització dels autocars. No comenceu a pujar als autocars fins que aquests ho autoritzin. Tingueu el tiquet d'autocar a mà per poder mostrar-lo al pujar. Procureu no fer perdre temps havent-lo de buscar dins la bossa, la cartera, la motxilla...

Els autocars han de sortir plens. Si en un autocar queda un seient buit, no pot sortir. Si no trobem cap persona que vagi sola per acabar d'omplir-lo, faciliteu la tasca del responsable d'autocar. Pot ser que demani a una persona que baixi i vagi al següent autocar per a que pugui pujar una parella. O que demani a una parella que baixi per a que pugui pujar una família de tres persones. Sigueu flexibles, si us plau, per tal de facilitar al màxim l'organització,

Un cop a Barcelona, la zona d'aparcament per als autocars que ens han assignat és al carrer Arístides Maillol (darrere el camp del Barça). Hi ha uns dos km, més o menys, fins al nostre tram. Si coneixeu una mica Barcelona, sabreu que és fàcil arribar d'un lloc a l'altre. Si no, el vostre responsable de grup us guiarà.

Durant aquest desplaçament des de l'autocar fins al tram, podeu aprofitar per, tot passejant, mirar de localitzar bars i restaurants on poder anar per, arribat el cas, poder fer un cafè o altres necessitats que pugueu tenir. L'Avinguda Diagonal, a la part alta on estem, té molts pocs llocs disponibles en aquest sentit, ja que bàsicament està ple de centres comercials o d'oficines que, lògicament, aquest dia estaran tancats. Però si que hi haurà llocs oberts pels carrers adjacent, sobretot cap a la part baixa de Diagonal. Procureu tenir-los localitzats.

En arribar, tingueu present que haureu de recordar ben bé on us deixa l'autocar, perquè haureu de tornar al mateix punt exacte per a la tornada. Els autocars ni ens deixaran a peu del nostre tram, ni ens vindran a recollir després al tram.

El mateix autocar amb el que haureu anat serà amb el que haureu de tornar. A la tornada no podeu pujar a qualsevol dels autocars, sinó que ho haureu de fer al mateix que ja havíeu agafat al trajecte d'anada. Durant l'anada els responsables us passaran un full per anotar el nom i telèfon de cadascun dels passatgers de l'autocar en concret per tal de facilitar-ne la localització en cas de tardança a l'hora de sortir.

L'hora prevista de sortida de Barcelona per tornar a Tàrrega és a les vuit. En principi s'han d'haver acabat tots els actes abans o pels volts de les set. O sigui que quedarà una hora per poder tornar tranquil·lament fins a la zona d'aparcament dels autocars. Sigueu puntuals i, per respecte a la resta de companys, no feu tard. Qualsevol retard no justificat i no comunicat pot comportar que l'autocar surti sense vosaltres.

Pel que fa l'horari de sortida, tots hem vist que des de Barcelona han insistit molt sobre que cal arribar-hi abans de les dues. Dies enrere deien les tres. I al principi es parlava de les quatre... A mesura que s'ha anat apropant la data han procurat elevar les precaucions sobre la mobilitat per evitar ensurts.

En la darrera reunió d'organització a Tàrrega, feta ahir dimarts al vespre, ho vam valorar i al final la majoria va optar per mantenir l'horari, donat el trasbals organitzatiu que suposa un canvi tant a darrera hora. Esperem no equivocar-nos.

Cal tenir present que no tallen l'accés a Barcelona, sinó a Diagonal i a Gran Via en l'espai ocupat per la V, i als carrers adjacents, . A més els autocars duen una acreditació de l'organització que els permetrà accedir a les zones d'aparcament reservat, on no poden accedir la resta de vehicles.

El temps normal d'un autocar directe Tàrrega - Barcelona ronda una hora i quart. Suposant que tardi el doble, dues hores i mitja, arribaríem a l'aparcament a les 16:00. Encara tindríem més d'una hora per acabar d'arribar, caminant, al tram on hem de situar-nos, que és a uns dos quilòmetres d'on aparcarem.

Desplaçament amb vehicle privat

Compartiu cotxe i ompliu-ne totes les places, en la mesura del possible, per mirar de reduir el nombre de vehicles i facilitar la fluïdesa del trànsit.

Marxeu tant d'hora com pugueu per evitar cues i aparcar més fàcilment.

En funció del tram al que s'ha d'anar, la Guàrdia Urbana de Barcelona ha previst unes determinades zones d'aparcament preferent. Al final del correu trobareu un plànol, amb una àrea pintada de color lila, que és la que correspon als vehicles amb gent que van als trams de l'1 a l'11. La "taca" de color vermell marca l'espai que ocupa el Tram 4. Aquesta àrea presenta zones força allunyades dels trams, però que permeten l'ús de transport públic per acabar d'arribar al lloc de destí.

També es poden utilitzar tots els aparcaments privats, alguns dels quals ofereixen descomptes.

Trobareu aquests i altres consells a https://araeslhora.cat/ca/via-catalana-2014/com-arribar-hi.

Actes a Tàrrega al matí

La jornada, tal i com l'ha planificada l'ANC a nivell general, consta de dues parts: una de global i una de local. A la tarda, tots a la V de Barcelona, per aconseguir que se'n faci ressò el món sencer. Però al matí, a cada poble de Catalunya també hi ha d'haver grans concentracions.

A Tàrrega, aprofitant l'acte institucional que l'Ajuntament organitza cada any a la plaça Rafel Casanova, farem lliurament a l'alcaldessa de les cartes de "Compromís" que la majoria d'entitats i associacions locals han signat en suport a la convocatòria de consulta per al 9N.

Convidem tothom a sumar-se a aquest acte, que tindrà lloc a partir de les 10 del matí, com una mostra més de suport de la gran majoria del poble català al procés d'independència de Catalunya. Tots els que a la tarda serem a Barcelona, hem d'omplir la plaça. Tots aquells que voldrien ser-hi però no poden per qüestions de feina o altres motius, que mirin de venir al matí i tenir el seu moment de participació a la història.

Tots plegats estem fent història. Tingueu-ho present. Estem construint un nou país lliure. Per nosaltres. Pel que venen. I pels que ens han deixat. Ara és l'hora.