dissabte, 27 de desembre del 2014
dimarts, 16 de desembre del 2014
La llista unitària és la millor opció
Nova
Tàrrega del dijous 18 de desembre de 2014
No
és l'única, com s'esforça a proclamar ERC, però sí
que és la millor. Renunciar a la llista unitària equival a
renunciar al suport de l'ANC en aquestes eleccions plebiscitàries. A
quina candidatura hauria de donar suport, l'Assemblea? A la del
president de la Generalitat, només? Repartir el suport entre
diverses candidatures equival a no donar suport a ningú en concret,
que és el que ja va fer l'Assemblea les darreres eleccions.
Potser
sí que CiU està recollint la desconfiança de tants anys de puta i
ramoneta. Però ara sembla que les dues s'han instal·lat a casa
d'Esquerra. Fa l'efecte que, ara que es veu el final tant a prop,
tenen ganes de ser ells els que surtin a la foto com a guanyadors a
la meta. I pensant així s'obliden que qui hem d'aconseguir que en
surti guanyador d'aquestes eleccions no és cap partit concret, sinó
el procés d'independència. Que, en definitiva, significa que el
vencedor serà el poble de Catalunya, la seva gent. Entre això, i
les municipals que ja comencen a flairar-se, la temptació per evitar
el pacte amb CiU deu ser molt gran.
Un
terme que va fer fortuna anys enrere va ser el de
"equidistància". Fou Carod qui el va popularitzar,
junt amb altres conceptes com independentisme de "pluja fina"
o "patriotisme social". En el seu moment es referia a la
posició equidistant amb CiU i PSC. Aquell posicionament obeïa a
estratègies de partit, legítimes d'altra banda, en què per un
costat apartaven del poder al seu rival natural i de l'altre
intentaven –o això pretenien– captar part del tradicional votant
socialista. Ara, però, no és moment d'equidistància entre
independència i polítiques socials. Primer toca independència.
Després, ja es decidirà qui i com ens ha de governar.
Quins
arguments hi ha per apostar per diverses candidatures? Un dels
més usats és l'ideològic, destacant que un votant de les CUP mai
votaria una llista on hi fos CiU. O viceversa. I segurament seria un
argument vàlid en unes eleccions autonòmiques normals i corrents.
El tema, però, és que aquestes eleccions cal convertir-les en una
cosa que vagi més enllà i transformar-les en aquell referèndum que
no ens ha estat possible fer fins ara. I en un referèndum hi ha dues
opcions: sí o no. Als del no, no serem nosaltres qui els aconselli
si han d'anar junts o separats. Però als del sí, sí que els hem
d'exigir unitat. El missatge serà molt més clar dins i, sobretot,
fora de Catalunya.
Amb
el sistema de finançament actual no hi ha polítiques
de dretes o d'esquerres. Un sistema que, cal recordar, fou pactat
l'any 2009 entre el govern Zapatero i el tripartit de Montilla, on es
va arribar a dir que aquell era el millor finançament mai assolit en
la història de Catalunya. I, mirant-ho amb bona fe, fins i tot és
possible que fos cert, però la realitat és que el govern espanyol
no té cap mania en saltar-se la llei com li plau, mentre en reclama
dels altres el seu estricte compliment.
I
així ens tenen, asfixiant econòmicament el govern de la
Generalitat. Mentrestant, els nostres impostos són espoliats
sistemàticament. Per tant, per governar la misèria, no té sentit
parlar de dretes i esquerres. Fem una llista única, anem tots a una,
i quan tinguem el nou país en marxa ja tornarem a parlar d'aquests
conceptes més "clàssics".
Un
altre argument per la diversificació de llistes: la corrupció.
Alguns partits creuen que no és possible defensar la lluita contra
la corrupció dins una llista única. Va ser un diputat de la CUP,
Quim Arrufat, que va dir alguna cosa com "qui ens garanteix que
no sortiran nous casos de corrupció dins de CiU?", per
justificar la no integració amb una llista unitària amb ells. Però
és que justament aquest és l'argument per justificar encara més la
necessitat d'aquesta llista unitària. La percepció de corrupció
per part de la ciutadania s'associa a algunes persones en concret,
però es generalitza quan es parla de partits.
No
és aquest un bon motiu per, justament, superar la dinàmica de
partits? Aquesta és un altre dels avantatges de la llista
unitària. Deixem-nos estar de llistes de partits i presentem una
llista unitària amb polítics però també amb personalitat de la
resta d'àmbits, plural i transversal. Si per desgràcia s'acabés
detectant, en aquesta llista, una persona amb comportaments poc
desitjables, només caldria expulsar aquesta persona sense haver
d'entrar en lluites fratricides entre partits amb la cançoneta del
"i tu més!".
Fins
ara s'ha demostrat la força que té la unitat. Ho ha demostrat
l'Assemblea en els darrers Onze de Setembre, amb la Via o la V. I no
només l'ANC sinó també Òmnium a escala global, i multitud
d'entitats en l'àmbit local. Justament aquesta és la força de la
unió. Renunciar-hi sense garanties que l'opció de llistes separades
donaria millors resultats és, com a mínim, temerari. I si una cosa
és certa, és que ningú pot donar garanties en cap dels sentits, ja
que no hi ha precedents al món sobre la manera com estem fent les
coses a Catalunya per aconseguir la independència, sense violència
i enfront d'un estat intolerant i hostil.
A
partir de les dues conferències de Mas i Junqueras tot han estat
opinions. Els opinadors mediàtics han maldat per assegurar que
hi ha més punts de consens que de conflicte. Tots asseguren que,
d'una manera o altra, acabaran pactant alguna solució. Potser sí. O
potser no... Per això cal que, com tants cops els darrers anys,
siguem nosaltres, la societat civil que no està posada en la lluita
de partits, la que seguim empenyent per deixar clar que la unitat és
el que volem. Tant als principals líders d'aquestes formacions
polítiques com als responsables locals d'aquests partits, perquè
mirin de fer-ho entendre als seus caps.
Recordeu-vos
de les cares llargues que hi havia al país la nit del 13 d'octubre.
I els següents dies. Va ser després d'aquella reunió dels partits
on es va constatar la ruptura del consens pel 9N, després de la
renúncia de Mas a seguir amb la convocatòria de la consulta i la
seva substitució pel procés participatiu. Cal recordar, també, les
mostres d'alegria del govern espanyol davant aquella situació de
desunió, i de les desqualificacions dirigides a aquell procés,
titllant-lo de votació de costellada.
I
tot seguit cal recordar el resultat del 9N després de recompondre
la unitat dels partits. I recordar, igualment, com aquella
costellada ha derivat amb querelles contra el màxim representant
institucional del nostre país, el President de la Generalitat, i
altres membres del govern. És una evidència, doncs, que la unitat
ens fa més forts dins i fora de casa nostra.
Hi
ha qui assenyala Mas de voler aquesta opció per estratègia
partidista. Potser sí, qui ho sap. Però ell, que demana
generositat als partits, és el primer a demanar al seu propi partit
que tampoc hi vagi amb les seves sigles. I, ben mirat, és una bona
opció per evitar que el líder d'Unió pugui sortir pel mig dient-ne
de les seves. Qui més recels genera entre els independentistes dins
de CiU no és Convergència, sinó Unió. I no tots, tampoc, perquè
molts dels seus militants i càrrecs també ho tenen clar. El dia que
Duran Lleida abandoni el mapa polític català, el discurs d'Unió
canviarà com un mitjó.
En
tot cas, la trajectòria del president d'ençà del 2012 ha estat
exemplar. Per tant la seva proposta, que sembla honesta i que
resulta coherent, es mereix tota la confiança. Ara falta que així
ho acabi d'entendre Junqueras, bàsicament, i la resta de partits que
tinguin la independència com a principal prioritat.
Assemblea
Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
divendres, 14 de novembre del 2014
dimecres, 12 de novembre del 2014
9N: pluja fina al cel, xàfec de vots a les urnes
Nova
Tàrrega del dijous 13 de novembre de 2014
El
9N ha passat i Catalunya ha votat. Amb tota la normalitat del
món. El govern de l’estat espanyol va estar, fins a darrera hora,
intentant desanimar la gent a base d’informacions interessades
sobre investigacions de la fiscalia per presumptes delictes comesos
per part dels voluntaris. Com que no tenen altres arguments, l'únic
que els hi queda és intentar fer por. I ja no en fan.
Caient
en el tòpic, aquest diumenge va ser una festa. No només de la
democràcia, que també. Va ser una festa col·lectiva i també
familiar, alhora que individual, personal. Les rialles, els
somriures, la satisfacció i l'emoció reflectides a les cares de
tanta gent donaven una mesura clara del sentiment de felicitat amb
què tanta gent va anar a votar.
El
marcador de l’ajuntament va arribar a zero amb el missatge: Vota!
La combinació del trio del
enviant un correu a tarrega@assemblea.cat
o dirigint-se al punt de venda on el va adquirir, per tal que es
posin en contacte amb nosaltres. L’ajuntament ens ha demanat la
cessió d’aquest televisor durant unes setmanes més per tal
d’usar-lo en la campanya que tenen endegada sobre la violència de
gènere. Confiem que, després de tant temps, la persona afortunada
pugui esperar-se uns dies més a rebre el televisor, ja que després
de la col·laboració obtinguda per part de l’ajuntament, no ens
podíem pas negar a cedir-la.
diumenge 9 de novembre va ser el 828.
La persona amb el tiquet afortunat ja pot reclamar la seva tele
Els
resultats d’aquest 9N han estat espectaculars. Més de 2,3
milions de vots, dels quals gairebé 1,9 van ser pel doble Sí. Això
amb tot un estat al darrera treballant en contra, entorpint,
impugnant, mentint i enganyant com només un estat pot fer
impunement. El percentatge del 81% favorable a la independència,
però, no ens ha d’enganyar. Sabíem que el més important era la
participació, i des d’aquest punt de vista cal agrair a totes les
persones que van votar les altres opcions que acceptessin de
participar en aquest exercici de democràcia, malgrat tots els
impediments i dificultats. Especialment al prop de 5% de persones que
van votar no i el van voler expressar, negant-se a fer el joc als que
van donar la consigna de no participar per tal d’apoderar-se,
després, de la majoria silenciosa.
A
Tàrrega el Sí+Sí va fregar el 90% amb 5.581 vots. El Sí+No es
va endur el 5%, el Sí+Blanc l’1%, el No el 2,5%, el vot en blanc
el 0,5% i el vot nul el 2%. Una participació brutal amb 6.259
persones, més que no ho van fer en les dues darreres eleccions
municipals, tot i que cal recordar que allí no podien participar
alguns dels que ara sí que podien. També vam recollir unes 3.800
signatures de denúncia contra l’estat espanyol per presentar
davant organitzacions internacionals .
Sabem,
però, que a l’hora de la veritat la cosa no serà tan rotunda.
Ni de bon tros. D’una banda perquè d’aquests 1,9 milions de
Sí+Sí, cal descomptar-ne algun decimal corresponent als joves de 16
a 18 anys i als estrangers que, en les eleccions normals, no poden
participar. I de l’altra perquè a l’hora de la veritat tots els
del No es mobilitzaran, com correspon lògicament en una democràcia
normal. No és qüestió de marejar amb massa números, però si la
població amb dret a vot, ara mateix, ronda els 5,5 milions de
persones, i suposem una participació, com a Escòcia, superant el
80% de la població, estaríem parlant que al voltant d’uns 4,5
milions de persones podrien acabar votant, el que situaria el llindar
de la victòria sobre els 2,25 milions de vots.
Faltaria
aconseguir, encara, prop de mig milió de vots més.
Segurament bona part d’aquest sortirien
del segment de població
que ara ha votat Sí+No o Sí+Blanc. Davant l’evidència que una
Espanya federal no és possible, probablement la majoria d’aquestes
persones optarien per la independència abans que per seguir com fins
ara dins l’estat espanyol. Tot i així, caldrà seguir treballant,
i molt, per acabar d’aconseguir una majoria segura i definitiva
favorable a la independència.
Els
darrers mesos han estat d’una feinada molt intensa. La gent que
formem el nucli de treball de Tàrrega per a la Independència hem
arribat a aquest final de campanya amb les piles fent pampallugues.
Portem al voltant de sis mesos preparant amb una dedicació de temps
i esforç immensos totes les activitats que han culminat en aquest
9N. Ja veníem de la recollida de signatures pel dret de petició. La
marxa de torxes. L’acollida del secretariat nacional en una reunió
ordinària amb la inauguració del comptador enrere. La campanya del
Declara’t a Catalunya. L’organització d’autocars per anar a la
V, les gigaenquestes que hem passat per les cases de Tàrrega, el
cicle de cinc conferències que setmana darrera setmana vam anar
muntant, que va culminar a l’Ateneu amb Salvador Cardús. L’acte
de final de campanya, també a l’Ateneu, amb l’Eliseu Climent.
Tots els mapes que vam repartir per centenars de portals i parets
indicant a quin institut calia anar a votar en funció de l’adreça,
així com els indicatius als fanals marcant la direcció dels
instituts. La
campanya País de Groc, consistent a vestir de groc tota la ciutat... Som conscients que potser algunes persones, especialment les que no combreguen amb les nostres propostes, poden haver trobat excessives algunes de les accions dutes a terme. Però l’objectiu prou s’ho valia, i res d’això s’hauria fet sense l’esforç en feina i també en l’aspecte econòmic de desenes de voluntaris de l’ANC de Tàrrega. Perquè, malgrat que no es cansen, els adversaris, de repetir que rebem calés a dojo des de la Generalitat (per això no en tenen per als serveis públics), nosaltres no n’hem vist ni un cèntim.
campanya País de Groc, consistent a vestir de groc tota la ciutat... Som conscients que potser algunes persones, especialment les que no combreguen amb les nostres propostes, poden haver trobat excessives algunes de les accions dutes a terme. Però l’objectiu prou s’ho valia, i res d’això s’hauria fet sense l’esforç en feina i també en l’aspecte econòmic de desenes de voluntaris de l’ANC de Tàrrega. Perquè, malgrat que no es cansen, els adversaris, de repetir que rebem calés a dojo des de la Generalitat (per això no en tenen per als serveis públics), nosaltres no n’hem vist ni un cèntim.
Permeteu-nos,
doncs, que reposem una mica durant unes setmanes. Això vol dir
que de moment deixarem les reunions setmanals de cada dimarts al
Centre d’Entitats, i també deixarem de publicar aquests articles a
Nova Tàrrega. Però només per uns dies. Ben aviat tornarem amb les
piles ben carregades per, ara sí, encarar el tram final cap a la
independència.
dilluns, 10 de novembre del 2014
diumenge, 9 de novembre del 2014
dimecres, 5 de novembre del 2014
dimarts, 4 de novembre del 2014
dilluns, 3 de novembre del 2014
La papereta de vot
Tota la informació referent a la consulta del 9N la trobareu a www.participa2014.cat
Pots consultar-hi a quina mesa et toca votar i la ubicació de la mesa. A Tàrrega només es votarà als instituts.
També es pot descarregar i imprimir la papereta de vot.
Per aprofitar el paper, aquí teniu una composició perquè surtin 3 paperetes per cada full.
Unes ja estan marcades amb el Si Si Les altres cal marcar l'opció desitjada.
Pots consultar-hi a quina mesa et toca votar i la ubicació de la mesa. A Tàrrega només es votarà als instituts.
També es pot descarregar i imprimir la papereta de vot.
Per aprofitar el paper, aquí teniu una composició perquè surtin 3 paperetes per cada full.
Unes ja estan marcades amb el Si Si Les altres cal marcar l'opció desitjada.
dimecres, 29 d’octubre del 2014
L’hora de la veritat
Nova
Tàrrega del dijous 30 d'octubre de 2014
Nova
impugnació al nou 9N per part del govern espanyol. Aquest
divendres el consell de ministres del govern espanyol ha d’acordar
presentar recurs per impugnar el procés participatiu del 9N, i
dimarts vinent el tribunal constitucional l’admetrà a tràmit, de
manera que automàticament quedarà suspès, a cinc dies del 9 de
novembre. Però la pregunta és: què quedarà suspès? Quines
normes, quines lleis, què hi ha per suspendre? No havíem quedat que
això no era cap consulta? Que no era un succedani amb què enganyar
els catalans? Què faran, doncs? Prohibiran la llibertat d’expressió?
El dret a manifestació? És ben bé que no saben què fer.
Tanta
por a que ens expressem només es justifica per un
motiu. Saben perfectament què volem. I
encara tenen més clar
que som una majoria aclaparadora els que ho volem. Volem un estat
nou. Volem un país nou. Que són coses diferents. Volem un estat nou
per disposar de les mateixes eines i oportunitats que la resta
d’estats, per decidir lliurement el nostre futur, amb el tipus
d’independència –no pas il·limitada– pròpia dels estats. I
volem construir un país nou, millor del que tenim ara, que es va
empeltant més i més d’alguns vicis de la manera de fer espanyola,
com el de la corrupció generalitzada. No és que no en tinguéssim
aquí, no és això, però no com hi és ara.
Una
cortina de fum per evitar que es parli de la corrupció al PP.
Que ningú perdi de vista que aquesta nova impugnació té a veure,
també, amb els darrers escàndols de corrupció: Rato, Acebes, 51
persones detingudes per una trama que, un cop més, afecta de ple
–tot i que no de manera exclusiva– el partit que governa l’estat
espanyol. I el que anirà sortint. De tot això se'n parlarà menys
posant la pastanaga del tema català a les portades dels diaris
espanyols. I dient mentides, si cal. Per damunt de la veritat hi ha
la sacrosanta unitat d'Espanya
Cal
votar a la població que consti al carnet, no on s’està
empadronat. I ho farem en llocs diferents als col·legis
electorals habituals. Hauríem preferit una organització més
similar a la d’unes eleccions, però la Generalitat ho ha fet així
i ara no cal entrar en debats estèrils. Si se’n té ganes, no
importa on anar a votar. I és tan important la participació aquest
9N que tots, tots, hem d’estar disposats a anar on calgui, a
acompanyar a qui convingui, a acabar de convèncer que voti fins i
tot el més reticent. Hi haurà transport gratuït per tothom que
l'hagi de menester.
Tot
plegat no ens ha de distreure del que és realment important:
el 9N, tots a votar. Tant si impugnen com si no. Diguin el que
diguin des de fora. Perquè som nosaltres els que volem la
independència i no són pas els altres que ens l’han de donar. Des
de dimecres ja es pot consultar els punts de votació que correspon a
cada persona. A Tàrrega aquests punts són els instituts Alfons
Costafreda i Manuel de Pedrolo. Haurem d’anar a un o altre en
funció de l’adreça que ens consti al carnet.
Dimarts
vam cloure el cicle de conferències omplint l'Ateneu amb Salvador
Cardús. Una exposició brillant per definir com el poble català
ha arribat al punt de voler majoritàriament la independència, els
motius pels quals el procés és tant sòlid i no té marxa enrere, i
quines són les dificultats que ens trobarem a partir d'ara i què
caldrà fer per superar-les.
El
pròxim 7 de novembre farem l’acte final de campanya
amb Eliseu Climent. I estem treballant per aconseguir un
acompanyant força especial. Activista cultural incansable, el
riberenc Eliseu Climent ens parlarà del País Valencià en el procés
sobiranista català.
És
l’hora de la veritat. Aquest era el títol de la conferència
que Cardús ens va oferir dimarts. I és el lema que, fins al final,
ens ha de guiar –ja fa dies que ho fa, de fet– en el nostre fer i
en la nostra fe. La fe en un país millor. Ni un pas enrere.
Assemblea
Nacional Catalana – Tàrrega per la Independència
divendres, 24 d’octubre del 2014
dimarts, 21 d’octubre del 2014
Votar el 9N és més important del que alguns pensen
Nova
Tàrrega del dijous 23 d'octubre de 2014
Aquest
9N, és de vital importància que absolutament tots anem a votar.
Tant fa si alguns partits encara es barallen. Tant fa si en lloc de
consulta se li diu procés participatiu. Tant fa que intentin
ridiculitzar per tots els mitjans aquesta votació. Fins i tot tant
fa que no vulguin dir-ne votació. Perquè el fet realment important
és que serà el primer cop que podrem, per fi, comptar quanta gent
vol la independència. I ho farem sense lligar-ho a cap opció
política. No serà aquell joc que sovint es fa, després d'unes
eleccions, de sumar els vots d'uns partits i uns altres, i suposar
quina opció tindria més suport.
És
cert que aquesta no serà la votació definitiva. Però és la
més important, de moment. Perquè sense aquesta difícilment
seguiran les altres. Ja vindran eleccions per triar un nou Parlament
que proclami la independència. I després un referèndum de debò,
organitzat ja pel nou estat català, per tal que la població
ratifiqui amb totes les garanties la decisió presa pel Parlament. I
després caldrà votar la nova constitució catalana. I després un
nou Parlament on, ara ja sí, hi hagi el clàssic enfrontament entre
ideologies. Per tant, tenim moltes coses per votar, encara. Però
aquesta és la primera. I per això ara és la més important.
Per
entendre com n'és d'important aquesta votació, cal analitzar dues
vessants. Una en clau externa. Aquell dia, llargament anunciat
durant gairebé un any, tots els mitjans de comunicació
internacionals –i també les cancelleries– ens estaran enfocant.
La "foto" dels catalans fent cua per votar democràticament
i pacífica és la millor imatge perquè el món entengui que
Catalunya vol un nou estat, independent de l'estat espanyol, malgrat
totes les traves que aquest hi posa. És la foto que des del govern
espanyol malden per evitar com sigui.
I
l'altra clau és interna, per la imprescindible unitat política.
Com més gent voti aquell dia a favor del sí-sí, més fàcil serà
recompondre la unitat dels partits. Perquè si els que van a votar
són pocs, la temptació d'alguns partits de despenjar-se del procés
pot fer-se massa gran. Hem de ser tots plegats, partits polítics i
votants, prou generosos per a entendre que l'objectiu principal, la
independència, passa per sobre dels legítims interessos
particulars. El dels partits, de tenir representació pròpia i poder
guanyar eleccions. I el dels votants, de poder triar aquelles opcions
que millor s'adaptin al perfil ideològic particular.
En
un país normal tothom aniria a votar el 9N. Tant els favorables
al no, com els del sí-no, com els del sí-sí. De fet, si el país
fos normal del tot, no hi hauria doble pregunta, sinó una de sola i
ben clara: Catalunya ha de ser un país independent? Però ara això
no ve a tomb. Dèiem que, en circumstàncies normals, el diumenge 9
de novembre un gran nombre de ciutadans aniria a votar perquè el que
s'hi juga un país amb una decisió com aquesta és molt important.
Ja
fa temps, però, que l'adversari juga a una carta tramposa. La de
la Catalunya silenciosa. Tots els que no surten a reclamar
independència, és que estan contra la independència. Tots els que
no van a les manifestacions, és que estan en contra de la
manifestació. Excepció feta, és clar, del dia de la hispanitat.
Aquell dia, si la gent no va sortir, no és pas perquè estiguessin
contra els convocants de la manifestació unionista. Que va! És
perquè l'home del temps de TV3, aquesta eina manipuladora, va
pronosticar mal temps i va desactivar tots els unionistes.
Fan
trampes perquè així pretenen sumar els abstencionistes al seu
bàndol. Per exemple, a Escòcia la participació va ser
espectacular i va arribar gairebé al 85%. Aquesta xifra, tot i ser
gran, significa que hi va haver un 15% de la població que en
realitat no es va expressar. Gent que no estava ni a favor ni en
contra, sinó que estava d'acord amb el que decidissin la resta de
conciutadans.
L'èxit
del 9N no depèn del percentatge de 'sí-sí', sinó de la quantitat
de votants. Per això és tan important mobilitzar tots els
favorables a la independència perquè vagin a votar. La legitimitat
dels resultats no rau en el fet que les urnes siguin de vidre o de
cartró. Ni en si els col·legis electorals són els tradicionals o
són uns altres. El que donarà força al procés per seguir fent
camí és que la votació del 9N sigui realment massiva. I per això
demanem també als contraris a la independència –o els que
bonament creuen en terceres vies– que siguin demòcrates de debò i
vagin a manifestar la seva opinió votant pel no o pel sí-no.
Aquest
cop no hi ha excuses per no anar a votar. No és l'Assemblea que
convoca una 'simple' manifestació. No hi cap l'excusa de dir que
només es fa a Barcelona, en referència als que enguany no van voler
anar a la V perquè sempre ho fan tot a la capital. O de dir que
s'obliden de la gent de Lleida, en referència als que no van voler
anar a la Via Catalana de l'any passat perquè no passava per la
província. Qui convoca és el President de la Generalitat de
Catalunya. I malgrat totes les mancances, aquest és un procés
organitzat pel nostre Govern que respon a les demandes del poble i on
ara el poble té la responsabilitat de participar.
Dimarts
vinent, 28 d'octubre, clourem el cicle de conferències amb Salvador
Cardús. Amb la conferència «És l'hora de la veritat».
Després de quatre xerrades temàtiques –pensions, energia,
justícia i pagesia–, ara oferim una visió més genèrica de com
se'ns presenta el nou país, en clau de futur. Ho fem amb Cardús,
del Consell Assessor per a la Transició Nacional, una de les
persones que millor coneix els passos a seguir per dur Catalunya fins
a la independència. L'acompanyarà Núria Elias, directora de
l'escola Maria-Mercè Marçal de Tàrrega, per presentar el tema des
d'una vessant més pròxima. Conduirà l'acte l'actor Josep M.
Minguell. Al teatre Ateneu a 3/4 de 9 de la nit.
La
unió fa la força. Tots units, doncs, amb un sol objectiu: votar
el 9N2014. Serà un dia recordat als llibres d'història.
dilluns, 20 d’octubre del 2014
dimarts, 14 d’octubre del 2014
Autocars per anar a Barcelona aquest diumenge
La
campanya Ara és l'hora realitzarà un gran acte central el proper
diumenge 19 de novembre, a les 12 del migdia, a la plaça de
Catalunya de Barcelona, per a refermar el compromís dels ciutadans
amb la unitat del procés i en el 9N com a millor instrument per a
decidir el futur del nostre país.
Comptarem
amb la presència de Carme Forcadell i Muriel Casals, conjuntament
amb el portaveu del govern, Francesc Homs; Josep Rull (CDC); Oriol
Junqueras (ERC) i representants d'ICV, EUiA, la CUP i Unió
Democràtica. Per part de la societat civil ja han confirmat la seva
presència el president de Súmate, Eduardo Reyes; Miquel Calçada;
Germà Bel; Lluís Llach; i l'actriu Carme Sansa.
És
important que es vegi que el suport popular no disminueix, i per tant
també cal comptar amb la presència de tots i cadascun de nosaltres!
És
per això, per facilitar que hi hagi el màxim de gent possible
donant suport al procés i als partits polítics que el sustenten,
que hem decidit organitzar un o dos autocars, en funció de la
demanda, i posar a la venda tiquets d'autocar a 10 euros, com el
passat onze de setembre. A banda, és clar, d’animar a anar-hi amb
el seu propi cotxe a tothom que pugui.
Aquest
cop, donat l'escàs marge de temps disponible, centralitzarem la
venda en un sol punt: Electricitat Salvadó, tocant a la plaça del
Pati de Tàrrega.
Legal o no, la consulta és un tema de justícia universal
Nova
Tàrrega del dijous 16 d'octubre de 2014 (A)
La
llei, a Espanya, és una qüestió d'opinió. És l'opinió d'un
jutge sobre un determinat tema. És igual si aquesta opinió és
justa o no des d’un punt de vista moral. Perquè una cosa és allò
que entenem com a just en termes generals i una cosa diferent és la
justícia en termes legals. La llei pot voler dir una cosa, però,
per clara que sigui, si el jutge la interpreta d'una altra manera,
ningú li ho pot impedir. I si no que li ho preguntin a aquella dona
que fa uns anys va veure com un jutge espanyol exculpava el seu
violador perquè duia faldilla curta i "anava provocant". A
Espanya, el jutge és la llei.
Els
del Tribunal Constitucional són els jutges de més alt rang. Vet
aquí perquè no cal perdre temps argumentant sobre si la llei de
consultes és o no legal, si s'ajusta o no a la constitució. Tant li
fa, perquè per molt que vulguem fer les coses emparant-nos en la
legalitat, sempre trobaran la manera d'interpretar-la de la manera
que més els hi convingui per acabar desmuntant qualsevol intent
nostre. Per tant, ha d'arribar un punt en què aquesta suposada
justícia basada en termes legals ha de ser superada per una altra
legalitat, la de la justícia universal.
Una
Justícia en majúscules. Una justícia que es pot entendre a
qualsevol país civilitzat del món, segons la
qual un poble té dret
a decidir lliurement el seu futur polític. Un dret anomenat
autodeterminació. I això, que està reconegut a la Carta dels Drets
Humans, ratificada pel mateix estat espanyol, és el que vol exercir
el poble de Catalunya.
Podrà
ser aquest 9N? Per això lluitem. A principis de 2014 poca gent
pensava que, a menys de quatre setmanes pel 9N, encara parlaríem
sobre si es podria votar o no. Qui més qui menys pensava que,
malgrat l'acord polític per celebrar una consulta posant-hi data i
pregunta, aquesta no acabaria tenint lloc. “Vols dir que es votarà
el 9N?”. Al principi la pregunta se solia fer així, en tercera
persona. Però a mesura que ha anat passant el temps, ha canviat la
manera de fer la pregunta. “Vols dir que podrem votar el 9N?”. Ja
no és en tercera persona, sinó en primera, perquè ens hi sentim
implicats.
Perquè
tothom té ganes de votar. A poc a poc s'ha anat generant aquesta
consciència col·lectiva que feia que, el que semblava una quimera,
es veiés cada cop més possible. I cada cop s'ha fet més palès que
si no votem, no serà perquè no vulguem, sinó perquè no podrem
fer-ho en condicions. Però seguim volent votar. I tant se val de
quina manera: ho acabarem fent. Mai com ara havia estat tan
majoritària aquesta voluntat de recuperar les llibertats nacionals.
I votarem. I tant que votarem.
D’una
manera o altra, però votarem. I no ens hem de cansar de lluitar
perquè ens hi va el nostre futur i el de les generacions a venir.
Una lluita desigual, perquè l'enèmic és poderós, però que no té
el que tenim nosaltres: la raó.
I
fins aquí el que estava escrit abans que esclatés la notícia
dilluns a la nit. La consulta no es farà en els termes previstos
per la llei de consultes, a causa de la seva suspensió. De totes
maneres, en la seva compareixença de dimarts al matí, el president
Mas ha anunciat que el 9N hi haurà urnes, paperetes i locals per
poder votar, tot acollint-se a marcs legals preexistents. La
trajectòria del president mereix que donem credibilitat a la seva
proposta. Ara cal esperar que els partits –tots els del bloc
sobiranista– tinguin l’alçada de mires suficient per entendre
que els moments històrics que vivim demanen no utilitzar el procés
amb finalitats partidistes.
Com
ha recordat el president, aquesta consulta no serà la definitiva.
Ni ho hauria estat encara que s’hagués fet en el marc legal
suspès. Perquè el que cal, per tal d’obtenir el reconeixement
internacional a una declaració d’independència des del Parlament,
són unes eleccions democràtiques on els partits –en llista
conjunta preferiblement– es presentin amb un programa comú que
inclogui aquesta declaració. Així qui vota sap què vota. I així
s’entén també des de l’estranger.
Organitzem
autocars per anar a Barcelona aquest diumenge 19 d’octubre. Fa
dies que estava previst realitzar l’acte central de campanya de la
consulta a plaça Catalunya, a les 12 del migdia. Ara cal omplir la
plaça en un acte de suport massiu a aquesta variant de consulta. Per
facilitar que hi hagi el màxim de gent possible donant suport a la
consulta, hem decidit organitzar autocars i posar a la venda tiquets
a 10 euros. A banda d’animar tothom que pugui a anar-hi amb el seu
propi cotxe. Aquest cop centralitzarem la venda en un sol punt:
Electricitat Salvadó, tocant a la plaça del Pati.
Abans,
aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça
Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon
repartiment general de material per realitzar el porta a porta a
Tàrrega. La setmana passada ho anunciàvem pel dissabte dia 18, però
finalment ho hem avançat a aquest divendres. Cridem a venir tothom
que vulgui fer de voluntari, tant si s'ha apuntat a la web
araeslhora.cat com si no, ja que nosaltres mateixos ens encarregarem
de fer la inscripció.
El
dijous 23 d'octubre parlarem de pagesia dins el cicle de
conferències. Amb un títol ben clar: «Surt a compte la
independència per als pagesos?». Respondran la pregunta dos membres
de la sectorial de l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep
Riera i Antoni Llimona. Riera, a banda de líder històric d'Unió de
Pagesos, és membre del Secretariat Nacional de l'ANC, i per tant de
les persones més ben informades sobre què està preparant
l'Assemblea en aquests moments. Presentarà l'acte Antoni Pané,
gerent de la Cooperativa d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens
de l'ajuntament a 3/4 de 9 del vespre.
Ningú
va dir que el camí seria fàcil. Ans al contrari: és complicat
i cansat. Però la recompensa és proporcional a la dificultat. Per
això val la pena seguir pedalant sense parar.
Abans,
aquest divendres 17 d'octubre, a les vuit del vespre a la plaça
Major. Tornem a convocar tots els voluntaris per fer un segon
repartiment general de material per realitzar el porta a porta a
Tàrrega. I dijous vinent, 23 d’octubre, seguim amb el cicle de
conferències amb «Surt a compte la independència per als
pagesos?». Respondran la pregunta dos membres de la sectorial de
l'ANC “Pagesos per la independència”: Pep Riera i Antoni
Llimona. Presentarà l'acte Antoni Pané, gerent de la Cooperativa
d'Ivars. La xerrada serà a la sala de plens de l'ajuntament a 3/4 de
9 del vespre.
dissabte, 11 d’octubre del 2014
dijous, 9 d’octubre del 2014
dilluns, 6 d’octubre del 2014
Inici de la campanya Ara és l'hora d'escoltar
Nova
Tàrrega del dijous 9 d'octubre de 2014
La campanya «Ara és l'hora» presenta tres eixos: gigaenquesta,
país de groc i actes. Com ja vam explicar, per dur a terme
aquestes línies d'actuació cal aconseguir 100.000 voluntaris (ja en
tenim 40.000) i cinc milions d'euros. L'objectiu final és que
500.000 indecisos acabin votant Sí-Sí el 9N.
Dissabte passat vam iniciar a Tàrrega el porta a porta visitant
el 40% de la població. No vam
poder acabar, com havíem pretès,
però realment cal entendre que l'objectiu era massa ambiciós. De
totes maneres tenim temps per endavant, abans d'acabar el mes, per
completar la visita a tots els habitatges de Tàrrega. Aprofitem per
agrair la Batbatuka la seva animació al final de la jornada.
El dissabte 18 d'octubre repetirem l'experiència, tot i que amb
alguna variació. L'altre dia es va demanar als voluntaris que
comencessin a visitar les cases immediatament. Era el dia en que
s'iniciava la campanya a tota Catalunya i des de l'ANC es volia
visualitzar de forma clara que els voluntaris anaven a visitar les
cases. De totes maneres, érem conscients que dissabte al matí, en
general, és un mal dia per trobar la gent a casa.
El proper cop només repartirem el material i les visites les
farem entre setmana. Així, doncs, el dissabte vinent que
organitzem el porta a porta serà per repartir les carpetes amb les
adreces a visitar, junt amb la resta de material necessari per fer
l'enquesta, però no anirem a visitar les cases tot seguit. Ans al
contrari, el preferible és visitar-les durant els dies de cada dia,
cap al vespre, abans de l'hora de sopar.
No cal esperar fins al proper porta a porta massiu
per fer de voluntari. Tant els apuntats que
no van poder venir,
com els que es vulguin apuntar de nou, poden dirigir-se a
tarrega@assemblea.cat per concretar la manera de recollir el seu
material així com per rebre –si no les han rebudes ja– una sèrie
d'instruccions bàsiques sobre els passos a seguir per realitzar
l'enquesta.
L'acció país de groc pretén tenyir d'aquest color tot el país.
Es tracta de destacar com de majoritari n'és, a tot el país,
l'anhel de votar, de votar independència, de votar un doble sí a la
consulta. Coincidint amb l'arrencada del porta a porta des de la
plaça Major, vam aprofitar per acolorir aquest espai emblemàtic de
la ciutat amb pancartes grogues que duen pintats una urna i el lema
#SíSí. Un agraïment, també, per tots els propietaris que ens han
cedit balcons.
Quant als actes, ja hem iniciat el cicle de conferències d'aquest
octubre. La primera, sobre pensions, va omplir el local social de
l'Ateneu, i va resultar molt instructiva pel que fa a la
sostenibilitat més gran d'un sistema de pensions propi de Catalunya
que no pas l'actual sistema espanyol. La segona xerrada, sobre la
viabilitat energètica de Catalunya, s'estarà duent a terme just el
mateix dijous al vespre en què es comença a fer la distribució
d'aquesta publicació.
La propera conferència es titula "La justícia i la
judicatura en un país normal del segle XXI". Un títol
volgudament asèptic, ja que així ho ha demanat el ponent doncs, en
tant que magistrat, no pot depassar formalment certs límits imposats
des d'instàncies superiors. De
totes maneres, de ben segur que no defugirà
cap mena de pregunta en el col·loqui posterior. I serà especialment
interessant conèixer la visió d'un jutge sobre la situació actual
i la legalitat del procés en què estem immersos. La xerrada serà
la sala de plens de l'ajuntament el dijous 16 d'octubre a les 20:45 i
serà presentada per Margarida Pané, jutgessa de pau.
Seguirem treballant, tots units, per aconseguir la independència.
Un nou estat independent a partir del qual puguem construir un país
millor.
divendres, 3 d’octubre del 2014
És l'hora que els targarins diguem com volem el nou país
Compatriotes,
Hem fet moltes coses junts, i aquest dissabte (demà), torna a tocar fer-la grossa a Tàrrega.
Hem tingut poc temps per preparar-ho, però és el que té ser dels primers de Catalunya a fer la gigaenquesta.
I cal que siguem molta gent. Molta. Necessitem més de 200 persones!
No importa si t'has inscrit o no com a voluntari: si vols i pots col·laborar en el porta a porta d'aquest dissabte al matí, vine a la plaça de l'ajuntament.
Avisa
tots els teus coneguts per que també vinguin i participin. Encara que
et pensis que ja ho saben. Usa twitter, facebook, whatsapp, sms, correu,
o el telèfon normal i corrent. El que convingui per arribar a tanta
gent com sigui possible.
A les 10 ens trobarem i us explicarem el procediment per fer les enquestes. Adjuntem un pdf amb la guia del voluntari: si ja l'heu llegida us serà més fàcil seguir les explicacions.
A 2/4 d'11 començarem a repartir el material entre els voluntaris.
I a partir de les 11 iniciarem la gigaenquesta que ha de recórrer tot Tàrrega.
Després, a la 1, ens tornarem a trobar tots a la plaça Major on farem el FI D'ENQUESTA, o fi de festa d'aquest dissabte, amb batBATuka, els Grallers de la Barra, capgrossos i Lo Tossino. I també alguna cosa per picar i algun porró...
Aquest cop, no vingueu amb les samarretes grogues o vermelles habituals: us
demanem que vingueu amb indumentària el més neutra possible, que no
faci cap referència a missatges ni simbologia política, tant pel que fa a
la roba com als complements.
Us hi esperem a tots per iniciar la campanya més participativa de la història.
Entre tots ho farem possible. ARA ES L’HORA!
dimecres, 1 d’octubre del 2014
La gigafoto de la concentració
Millor busca't a la gigafoto directament en aquest web (l'embedad no funciona gaire bé)
http://www.gigapan.com/gigapans/163555
863 persones a la foto, més les que van anar venint fins a les 8, quan acabava la concentració.
El 30 de setembre de 2014, com a resposta a la decisió del TC i la suspensió cautelar de la convocatòria de la consulta, comencem la campanya "ara és l'hora" pel #si,si a la consulta del 9N
http://www.gigapan.com/gigapans/163555
863 persones a la foto, més les que van anar venint fins a les 8, quan acabava la concentració.
El 30 de setembre de 2014, com a resposta a la decisió del TC i la suspensió cautelar de la convocatòria de la consulta, comencem la campanya "ara és l'hora" pel #si,si a la consulta del 9N
dimarts, 30 de setembre del 2014
dilluns, 29 de setembre del 2014
Convocatòria de concentració
En resposta a l’acceptació
a tràmit, per part del tribunal constitucional, del recurs del govern espanyol contra el
decret de convocatòria de la consulta del 9N i la suspensió cautelar que això
suposa,
Us convoquem,
demà dimarts, 30 de setembre, a la plaça major de Tàrrega, davant de l’ajuntament,
a partir de les 7 de la tarda i fins passades les 8 del vespre.
Si podeu,
estigueu-vos-hi fins passades les 8. Els
que no pugueu ser-hi a les 7, no us en esteu i veniu abans de les 8. Llegiren el manifest un altre cop a les 8 del
vespre.
Davant de la
desconsideració a la Democràcia i al poble de Catalunya, la nostra reacció, en
positiu, serà engegar la campanya de “ara és l’hora” pel #si,si a la consulta
del 9N.
El groc serà el
color d’aquesta campanya. A banda de amb estelades, si podeu, venia amb robes i
objectes de color groc.
dijous, 25 de setembre del 2014
diumenge, 21 de setembre del 2014
Ple extraordinari
Els ajuntaments catalans han convocat PLENS EXTRAORDINARIS on manifestaran de manera oficial el suport municipal al President i a la consulta del 9 de novembre.
Els ajuntaments, dins de l’àmbit de la territorial de Tàrrega per la Independència, dels que en tenim notícia, convoquen els plens, i a la ciutadania els dies i hores relacionats al dessota
(A l’Urgell hi ha territorials de l’ANC a Tàrrega, Bellpuig, Agramunt, Anglesola, Tornabous, La Fuliola-Boldú i Castellserà)
És important manifestar, nosaltres també, amb la nostra presència, el suport a les nostres institucions. Omplim, doncs, els nostres ajuntaments
A l’ajuntament de Tàrrega està convocat pel dilluns, dia 22, a 2/4 de 9 del vespre.
A l'Ajuntament de Verdú dilluns, dia 22, a les 8 del vespre.
A l'Ajuntament de Vilagrassa dilluns, dia 22, a les 9 del vespre.
Ajuntament de Ciutadilla el dia 23 a les 8 del vespre.
Ajuntament de Ciutadilla el dia 23 a les 8 del vespre.
A l'Ajuntament de Guimerà el dimecres 24 a les 9 del vespre.
A l'ajuntament de Nalec el dilluns 22 al vespre.
El Consell Comarcal farà el ple a les 10 de la nit del dilluns 22.
dimarts, 16 de setembre del 2014
100.000 voluntaris per un país nou
Nova
Tàrrega del dijous 18 de setembre de 2014
L'Onze
de Setembre hem fet història. Hem organitzat la manifestació
més multitudinària d'Europa. Però ara cal mirar vers el 9N. Tenim
l'oportunitat de començar units un país nou. Per això farem la
campanya més important que s'ha fet mai al nostre país: la campanya
pel Sí, la campanya que ens permetrà assolir la independència.
Per
fer-ho possible hem d'arribar a cada persona, a cada racó, a cada
casa. Volem parlar amb tothom. Volem escoltar a tothom. Per això
necessitem 100.000 voluntaris que, amb només una hora i mitja del
seu temps des d'ara i fins al 9N, garanteixin la victòria del Sí.
Amb només una tarda de la teva vida pots fer història. Pots canviar
la història!
El
futur és a les nostres mans. I amb la implicació de tots, el
somni es farà realitat. Ajuda'ns a complir el somni que tantes
generacions de catalans han tingut abans que nosaltres.
Calen
100.000 voluntaris entre tota Catalunya. Abans d'acabar aquest
mes necessitem 100.000 voluntaris per anar porta per porta a escoltar
com tothom vol que sigui el nostre país. Ara és l'hora d'arribar a
totes les cases de Catalunya. Volem escoltar a tothom, fent la
mobilització més festiva i participativa de la història. Amb només
una tarda de la teva vida faràs possible aquest moment històric.
Com
ho faig per apuntar-me de voluntari? Primer: inscriu-te a la web
(https://actua.araeslhora.cat/anc-fes-te-voluntari)
i reserva’t una tarda abans del 9N. Segon: visita les llars que
t’assignarem acompanyat d'un altre voluntari. Tercer: convida a
respondre una enquesta de 3 minuts sobre com volem que sigui el país
nou. I quart: si vols, comparteix la teva experiència amb la resta
de voluntaris en un dinar popular. Amb 3 minuts i un somriure, hauràs
contribuït a fer possible la victòria del Sí.
Per
què 100.000 voluntaris? Necessitem 100.000 voluntaris per fer el
porta a porta més gran que s’ha fet mai a Europa. Arribarem a cada
casa per escoltar tothom, perquè tothom pugui dir com vol que sigui
el país nou. La teva implicació és imprescindible per aconseguir
aquest propòsit gegantí. Només et demanem una tarda de la teva
vida per visitar llars i escoltar l’opinió i els somnis de tothom.
Puc
triar la parella amb qui anar a fer el porta a porta? Tots els
voluntaris aniran en parelles a fer el porta a porta. No estaràs mai
sol. Si prefereixes anar acompanyat de la teva parella o algun
familiar o amic, ho podràs fer. Només ho has de fer saber al teu
coordinador territorial perquè ho tingui en compte en el moment
d’assignar-te un recorregut.
Es
farà porta a porta a tots els municipis? Sí, el porta a porta
ha d’arribar a tothom. A cada casa, a cada persona. Per això
necessitem 100.000 voluntaris arreu del país. Només si els
aconseguim podrem estendre aquesta acció a tots els municipis de
Catalunya.
Quines
preguntes conté l’enquesta que es fa al porta a porta? Les
preguntes de l’enquesta tenen a veure amb el somni de cadascú. No
es tracta de convèncer ningú, sinó d’escoltar tothom. Per això
les preguntes es refereixen a totes les qüestions relacionades amb
la construcció d’un país nou. Volem saber com t’imagines aquest
país. Amb només 3 minuts tindràs temps suficient per fer les
preguntes i anotar les respostes de cadascú.
Què
més puc fer per la campanya? A més de fer-te voluntari, t’hi
pots implicar de moltes maneres. Pots difondre els continguts
d’aquest web amb es teus amics i familiars. També pots participar
de manera activa en la difusió de continguts a través de les xarxes
socials, des dels comptes de campanya al Facebook, al Twitter, al
Flickr i a l’Instagram. A més, t’hi pots implicar del tot si, a
més de fer-te voluntari fas un donatiu per contribuir a finançar
els recursos d’una campanya que es fa sense subvencions i només
amb les aportacions transparents de tothom.
Estem encarant el final.
Ara és l'hora de ser valents, de treballar més que mai per la
victòria, de no defallir. Units per un país nou.
dissabte, 13 de setembre del 2014
Un esforç més
No hi ha cap projecte més ambiciós per a un país que el
d’assolir la seva Llibertat.
Som a un pas d’aconseguir-la,
i ens hem d’exigir, tots nosaltres, un esforç més. Som en un punt àlgid,
i potser irrepetible, de la història de Catalunya. Per respecte a l’anhel de
tots els catalans que ens han precedit i amb el compromís pels que ens succeiran.
Us volem demanar que
feu una darrera mobilització (a banda d’anar a votar el 9N):
Per aquests mes i mig abans
de la consulta hi ha previst portar a terme una campanya informativa que
passarà per varies fases.
Necessitem un fons
econòmic, PERÒ NO SÓN DINERS ELS QUE ARA US DEMANEM. Si
voleu fer una aportació, serà molt ben rebuda.
Us demanem que dediqueu dues
hores en aquest mes i mig fins al 9 de novembre.
Hem formulat una enquesta
tancada, breu, d’uns 3 minuts, per a rebre la informació dels catalans, de com
volem que sigui el nou país que construirem.
NO es tracta de convèncer a
ningú. No s’han d’esgrimir arguments. És una enquesta en la que el més
fervorós dels unionistes es pot sentir perfectament còmode.
Tenim molt clar que, on anem,
hi anem tots junts, sense rancúnies i el nou país ha de ser el reflex de tots.
Volem que passeu aquesta
enquesta a 14 habitatges. NOMÉS AIXÒ.
Volem assolir la xifra de
100.000 voluntaris per a fer aquesta tasca. Amb 100.000 voluntaris podem
abastar TOTS els habitatges de Catalunya.
A banda, la xifra de 100.000
voluntaris, per si mateixa, transmet una gran força i és un missatge molt
potent.
La campanya per a seduir els
indecisos cap al doble si a la consulta es farà amb campanyes mediàtiques a
través de campanyes publicitàries, (per això són els diners), en mitjans
audiovisuals i xarxes socials.
Adjunt teniu un full per a
inscriure voluntaris. Feu-nos-el arribar amb les inscripcions que hagueu
aconseguit.
Hauríem d’assolir els 100.000
voluntaris ABANS DEL DIA 22 DE SETEMBRE.
Tots els dimarts ens trobem
al Centre d’Entitats, a ¾ de 9 del vespre.
Us agraïm tot l’esforç que
heu fet fins ara. Us estarem molt agraïts també per aquesta col·laboració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)